Troba'ns a les xarxes socials:

Pàgina a Facebook

Pàgina a Twitter

Pàgina a Google Plus



Voluntariat per la llengua Ets un establiment i vols enfortir el comerç de Balaguer fent xarxa en català?

Creem una xarxa d’establiments col·laboradors amb el programa Voluntariat per la llengua.

Més informació.


Ajuntament de Balaguer

Partner tecnològic:
Logotip de CDMON

PORTADA

5 minuts amb l'art 26-03-2018

LECTURA:

THOMAS HARDY

LLUNY DEL BROGIT DEL MÓN

Quan el ramader Gabriel Oak somreia, les comissures dels llavis se li allargaven fins a una distància insignificant de les orelles, els ulls li quedaven reduïts a meres escletxes i se li feien tot de sécs divergents al voltant, que se li estenien per la cara com els rajos d’un esbós rudimentari del sol ixent.
Els dies feiners, en Gabriel Oak era un jove de judici enraonat, gestos pausats, vestir auster i caràcter bondadós. El diumenge era una persona d’opinions incertes, amb força inclinació a ajornar la resolució dels assumptes pendents, a qui sempre feien nosa la roba de mudar i el paraigua de set xílings i mig. En general, sentia que moralment ocupava aquell ampli espai mitjà de neutralitat tèbia que hi ha entre la gent religiosa del veïnat i la part dels seus habitants donada a la beguda; és a dir que anava a l’església però badallava íntimament quan arribaven al credo, i pensava en el que hi havia per dinar quan hauria hagut d’estar escoltant el sermó. O, si volem definir la seva personalitat en funció de com el veía l’altra gent, quan els seus amics i jutges estaven de mal humor tendien a considerar-lo mala persona; quan estaven contents tendien a veure’l com un bon noi; i, quan no estaven ni d’una manera ni de l’altra, era algú amb el color moral del salpebre.
Com que la seva vida tenia sis vegades més de dies feiners que de diumenges, la forma en què se’l veia més sovint era vestit amb la roba de feina, i era així com els veïns se’l representaven mentalment quan pensaven en la persona d’en Gabriel Oak. Portava un barret de feltre de copa plana donat de la base a còpia d’enfonsar-se’l al cap per impedir que se l’emportessin les ventades, i una casaca com la del doctor Samuel Johnson, i tenia les extremitats inferiors ficades en unes polaines corrents de pell, i unes botes exageradament grosses, amb un allotjament per a cada peu tan espaiós que permetia tant a un inquilí com a l’altre passar-se tot el dia al riu sense prendre’n consciència; perquè el qui les havia fet era una persona meticulosa a qui agradava compensar la senzillesa del disseny amb una solidesa i unes proporcions generoses.

AUDICIÓ:

SYLVIA McNAIR i ANDRÉ PREVIN
AC-CENT-TCHU-ATE THE POSITIVE

 

Descarregar! (6:26min / 6MB)



   


RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.net  
25600 Balaguer (La Noguera)