Web en reformes

Dissabte 18 d'Agost
del 2018



Troba'ns a les xarxes socials:

PÓgina a Facebook PÓgina a Twitter Perfil a Instagram














Ajuntament de Balaguer



Notícies comarcals

14-04-2018

La comarca de La Noguera s'incorpora al projecte espais Naturals de Ponent

Un moment de la intervenciˇ del director general de Desenvolupament Rural del DARP, Oriol Anson.

L’Associació Leader de Ponent, conjuntament amb el Consorci Grup d’Acció Local Noguera  Segrià Nord i el Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, ha presentat aquest matí les novetats d’Espais Naturals de Ponent, projecte que vol donar a conèixer, potenciar el valor afegit i evolucionar els espais naturals del territori de Ponent, espais que encara no son prou coneguts entre el públic, ni l’autòcton ni el forà. 

Espais Naturals de Ponent creix i incorpora set nous espais naturals, que se sumen als 13 que ja en formaven part. Es tracta dels espais naturals de Valls de Sió-Llobregós, Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana, Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa, Els Plans de la Unilla, Serra Llarga – Secans de la Noguera, Serra de Montsec i Vessants de la Noguera Ribagorçana. Espais Naturals de Ponent comptarà així amb un total de 20 espais naturals protegits i ampliarà la seva extensió i impacte sobre el territori ja que incorpora les comarques de La Noguera, La Segarra i el Segrià Nord, que es s’adhereixen a les que ja en formaven part: Les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià Sud. 

Els propers mesos l’Associació Leader de Ponent treballarà en el recull de les particularitats paisatgístiques, naturals, històriques i culturals de cada un dels nous espais naturals. També coordinarà la creació dels materials web i audiovisuals que s’incorporaran a www.espaisnaturalsdeponent.cat, el portal del projecte que recull tota la informació necessària pel visitant. 

Amb aquestes incorporacions el projecte integra tots els espais naturals del territori de Ponent inclosos a la Xarxa Natura 2000 i incorpora les sis comarques del territori, que participaran de forma activa en el seu desenvolupament i impacte.

L’ampliació consolida el projecte Espais Naturals de Ponent com un projecte global de territori que contribueix a diversificar l’activitat social i econòmica de Ponent amb la creació de més llocs de treball, la dinamització i generació de noves empreses i serveis especialitzats –restauració, allotjament, serveis de guia, ornitologia, etc.- i  el consum de productes locals.

Les novetats s’han presentat aquest matí amb les intervencions de Joan Trull, president de l’Associació Leader de Ponent i president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell; Maria José Invernón, alcaldessa d’Aspa, vicepresidenta de l’Associació Leader de Ponent i presidenta del Consell Comarcal del Segrià; Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 

El doble d’activitats per descobrir les particularitats dels espais

Espais Naturals de Ponent posa en marxa per segon any consecutiu una complerta programació per descobrir els diferents espais naturals. Després de l’èxit de la passada edició, el programa proposa el doble d’activitats i en realitzarà, entre març i setembre de 2018, un total de 46.

La programació consta d’activitats variades amb l’objectiu d’atreure un públic ampli i familiar. Es vehicula al voltant de tres eixos: activitats de descoberta de valors naturals realitzades per professionals com visites ornitològiques o sessions per descobrir la flora i la fauna, entre d’altres; activitats de descoberta del patrimoni històric; i activitats per descobrir l’espai a l’aire lliure a través dels sentits amb concerts d’autors i grups locals. Entre els confirmats destaquen El fill del Mestre, Meritxell Gené, Lauzeta, Berta Puigdemassa, Avstral, Thinkin'wild, Cor Euridice o Mezzos, entre d’altres. Totes les activitats són obertes al públic i gratuïtes però requereixen inscripció prèvia a www.espaisnaturalsdeponent.cat. 

Com a novetat d’aquesta edició destaca l’activitat de geocaching La Ruta de’n Pius, una activitat d’orientació permanent que el visitant podrà realitzar pel seu compte. Amb un quadernet de camp on hi haurà l’explicació, indicacions, normes, consells i un mapa central de l’espai, el visitant haurà de trobar plantes i animals amagats en diferents espais naturals.

També entre la primavera i la tardor Espais Naturals de Ponent impulsarà l’exposició itinerant que destaca, a través de propostes visuals i informatives, les característiques paisatgístiques, de flora, fauna i arquitectura tradicional de cada espai natural. 

Un projecte de territori impulsat de forma col·lectiva 

Espais Naturals de Ponent és un projecte impulsat per l’Associació Leader de Ponent conjuntament amb el Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord i del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central. El projecte és cofinançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural en el marc dels ajuts a la cooperació Leader del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020, i pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.  Els Consells Comarcals de de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià, La Segarra i La Noguera també participen amb un 10% del finançament. 

Des de la seva posada en marxa, la tardor de 2016, el desenvolupament del projecte ha comptat també amb la participació d’una amplia varietat d’agents vinculats al territori i als espais naturals: ajuntaments de la zona integrada en el projecte, el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, l’Associació Aladrell, Grup d’Ecologia i Medi Ambient de Tàrrega, Agents Rurals, Centre d’Estudis Segarrencs i la Institució Catalana d’Història Natural, entre d’altres. 

Per formalitzar aquesta vinculació col·lectiva es preveu signar els propers mesos un conveni entre totes aquestes entitats i totes aquelles que es vulguin adherir al projecte. 

Sobre l’Associació Leader de Ponent

L’Associació Leader de Ponent és una entitat sense ànim de lucre i configurada com a Grup d’Acció Local (GAL) creada per a gestionar la metodologia Leader del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 a les comarques del Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues i el Segrià (sud). Una de les línies d’actuació de l’Associació és l’execució de projectes de cooperació amb altres GAL, com el projecte Gustum, i Espais Naturals de Ponent. Tots dos són finançats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia,  Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (57%) i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) (43%). 

 

ANNEX – Detall dels espais naturals que actualment integren el projecte Espais Naturals de Ponent

El projecte Espais Naturals de Ponent inclou un total de 13 espais naturals de les comarques de Les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell i el Segrià Sud. El 2018 s’ha anunciat la incorporació de set espais naturals de les comarques de La Noguera, Segrià Nord i La Segarra, fet que consolidarà el projecte amb un total de 20 espais naturals. 

 A continuació es presenta una llista dels espais naturals que inclou el projecte (a tenir en compte que del 14 al 20 són noves incorporacions):

1. Aiguabarreig Segre-Cinca.

És un espai eminentment fluvial i de gran interès. S’inicia al riu Cinca al seu pas per la Granja d’Escarp fins a la seva unió amb el Segre, i al Segre des de l’aiguabarreig fins al seu pas per Seròs. Guarda força similitud amb l’aiguabarreig dels rius Noguera Ribagorçana i Segre, amb la diferència que el Segre-Cinca té un caràcter molt més continental. És molt notable el contrast paisatgístic entre la verdor de les riberes i la tonalitat seca i eixuta dels voltants, que, sumat al bon estat ecològic del riu, el fa representatiu dels sistemes naturals aquàtics i riberencs de la depressió de l’Ebre. Presenta alhora una gran diversitat d’ocells, així com algunes espècies d’interès d’altres grups.

2. Secans de Mas de Melons-Alfés.

Espai de caràcter agrícola i ramader amb una configuració paisatgística singular pel seu relleu irregular i la presència de nombroses taques de vegetació natural. Conté una excepcional singularitat florística i faunística i és el millor exemple de paisatge estèpic del país. Mas de Melons presenta el millor nucli reproductor de ganga (Ptherocles alchata) a Catalunya i aplega diverses espècies d’ocells estèpics. Des del punt de vista de la conservació, el seu poblament vegetal també és molt singular i interessant ateses les comunitats que hi són presents.

3. Secans del Segrià i Utxesa.

L’embassament d’Utxesa és un espai singular situat a l’extrem sud-occidental de la plana central catalana, que conté sistemes naturals de notable diversitat florística i faunística i aplega una mostra completa del paisatge característic del paisatge àrid de la plana de Lleida. L’embassament, a més de ser una de les úniques zones humides actuals de la depressió Central, comprèn també els relleus tabulars propers amb retalls significatius del paisatge àrid (erms de Sunyer i Carrassumada), amb algunes de les millors mostres de les unitats de vegetació que formen el paisatge actual de les planes occidentals catalanes i petites poblacions d’aus estepàries d’interès. Com a zona humida, és un dels enclavaments de la Catalunya interior que presenta més interès ornitològic, tant per la diversitat dels ocells aquàtics migratoris i sedentaris, com per la singularitat d’algunes espècies, especialment els ocells de canyissar.

4. Serra de Bellmunt-Almenara.

Espai situat al límit nord de la depressió Central, entre el Pla d’Urgell, les terres de la Noguera i l’Urgell. El paisatge, al límit entre la plana i el Prepirineu exterior, ha estat profundament transformat per l’activitat agrícola: bona part dels turons s’han llaurat i convertit en conreus de secà, de manera que només resten petites àrees aïllades de vegetació natural gipsícola i pròpia del carrascar, juntament amb bones poblacions d’aus estepàries com el sisó. Molt destacable també és el patrimoni arquitectònic i històric, com les construccions de pedra de marges i cabanes de volta. 

5. Secans de Belianes-Preixana.

Espai situat en una gran plana formada per les graves del con al·luvial del riu Corb entre les comarques de l’Urgell, les Garrigues i el Pla d’Urgell. La panoràmica visual és molt àmplia, amb un paisatge que es correspon a cultius herbacis de secà, erms i guarets. És un dels últims reductes d’espai a Catalunya pels ocells estèpics, és a dir, propis de les estepes i els secans, cada cop més escassos a Europa. La vegetació natural és escassa i restringida sovint als marges dels camps i a les vores dels camins, però amb funcions molt importants per a la fauna. El patrimoni arquitectònic i històric té molt relleu principalment per les construccions com cabanes de tàpia, molins o el propi canal d’Urgell. 

6. Estany d’Ivars i Vila-sana.

Originàriament l'estany d'Ivars i Vila-sana era una llacuna endorreica. Amb la construcció del canal d'Urgell (1861) va començar a rebre aportacions de sobrants de regs, augmentant considerablement la seva superfície i dulcificant les seves aigües. Fins a mitjans del segle XX (1951), era un element molt important per als pobles del seu voltant, on s'hi practicava la caça i la pesca. En la data que s'esmenta, es va ordenar la seva dessecació i es va convertir en una zona agrícola de regadiu on es cultivava majoritàriament blat de moro. Cap a l'any 1992 es va presentar un projecte de recuperació de l'antic estany i, finalment, es va començar a omplir el 2005 fins al seu estat actual, amb la qual cosa ha esdevingut una zona humida interior de rellevant importància dins la plana de Lleida, sobretot per a les poblacions d'aus i altres vertebrats que alberga. 

7. Els Plans de Sió.

L'espai natural dels Plans de Sió, d'orografia suau, es caracteritza per un paisatge estèpic forjat per mans pageses al llarg dels segles. Els seus ecosistemes de secà, juntament amb la resta de secans de Lleida, son únics a Catalunya i extraordinàriament fràgils. Són l’hàbitat de nombroses espècies d’aus, algunes de les quals protegides, com el sisó, el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l’esparver cendrós, que depenen del delicat equilibri ecològic d’aquest espai per poder viure-hi i criar.  L’espai natural dels Plans de Sió se situa entre les comarques de la Segarra, l’Urgell i una petita part de la Noguera. Té una superfície de 10.382 ha, forma part de la Xarxa Natura 2000 i és també ZEPA, zona d’especial protecció d’aus. 

8. Els Bessons.

Situat al centre de la comarca de les Garrigues, Els Bessons ofereix paisatges garriguencs, molt ben conservats. Els Bessons és la primera serra de transició entre la part catalana de la depressió de l’Ebre i els primers contraforts de la serralada Prelitoral catalana (la serra de la Llena i el Montsant). Per aquest motiu el relleu és força accidentat i hi destaquen els tossals, els altiplans i les fondalades (anomenades racons), on s’alterna la vegetació natural dels vessants costeruts amb els conreus de secà de les zones més planeres. El punt més emblemàtic de l’espai és el turó dels Bessons, format per dues puntes alineades en direcció nord-sud i de la mateixa altitud, 594 metres. Arreu de l'espai poden observar-se les construccions de pedra seca en les seves diferents modalitats (marges o espones, cabanes de volta, cabanes de teula, aljubs i cisternes, etc.) que al llarg del segle XIX i fins a la meitat del segle XX van ajudar els pagesos a convertir els terrenys en conreables.

9. Vall de Vinaixa:

Situat al nord-est de les Garrigues, l’espai natural Vall de Vinaixa compta amb una superfície de 3.024 hectàrees i és format per dos sectors: el nord, corresponent a la capçalera de la vall de Vinaixa, i el sud, situat a la serra del tossal Rodó, a cavall entre les Garrigues i la Conca de Barberà. Presenta una barreja agrícola i forestal molt interessant, que combina masses boscoses de pi blanc, matollars de garric o coscoll amb àrees agrícoles on es cultiva l’olivera, l’ametller, la vinya i els cereals. Destaca també el gran nombre d’elements de l’arquitectura popular que hi són presents, com cabanes de volta, aljubs, marges de pedra, forns de calç, etcètera. L’espai compta amb espècies d’elevat valor natural com l’àguila cuabarrada. 

10. Muntanyes de Prades – Serra de la Llena:

La serra de la Llena és una alineació escarpada de la serralada Prelitoral catalana, de direcció nord-est—sud-oest, que delimita les conques ebrenques del riu Set (les Garrigues) i del riu de Montsant (el Priorat) i la mediterrània del riu Francolí (la Conca de Barberà). Aquesta serra pertany a l’espai natural protegit de les muntanyes de Prades, de poc més de 22.000 hectàrees. La seva fauna és la pròpia dels ambients forestals mediterranis, tot i que per les seves característiques fisiogràfiques és un lloc de superposició d’elements faunístics de caire pirinenc i centreeuropeu amb elements nord-africans. La Serra de Llena és una àrea important de nidificació pels ocells, on conflueixen espècies mediterrànies i d’altres de septentrionals que hi troben un dels seus límits meridionals, com el pica-soques blau. D’altra banda, també s’hi troben elements ornítics de muntanya associats a la conífera, com el trencapinyes. A les zones rupícoles i amb menys vegetació hi ha el còlit negre.  1

1. Anglesola - Vilagrassa:

Situat a la zona central de la comarca de l’Urgell, pertany als municipis de Tàrrega, Anglesola i Vilagrassa. Destaca el conreu herbaci, que ocupa el 94% de la seva superfície total. La presència del riu d’Ondara i diversos canals secundaris del canal d’Urgell permeten l’existència de conreus herbacis extensius de regadiu a l’extrem sud i central de l’espai natural. La vegetació natural existent ocupa 137 ha que s’estenen a l’est de la carretera C-53 d’Anglesola a Tornabous. Està constituïda per matollars halonitròfils de sòls àrids. En aquesta àrea s’hi troba els principals nuclis reproductors d’aus protegides. 

12. Tossals d’Almatret i Riba-roja:

Els Tossals d'Almatret s'emplacen sobre les amples aigües de l'Ebre, al límit sud de l'Aiguabarreig -la confluència del Segre, Cinca i Ebre. Es tracta d'un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc amb sotabosc de màquies continentals. Pinedes atapeïdes formen una illa de boscos en un entorn caracteritzat pels ambients àrids de màquies i brolles. El 1992 la Generalitat de Catalunya va protegir aquest espai. 

13. Granyena.

Situat entre la comarca de la Segarra (principalment) i la de l’Urgell, l’espai natural s’estén per nou municipis: Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Montoliu de Segarra, Ribera d’Ondara, Tàrrega i Verdú. El seu paisatge típic mediterrani està format per herbacis de secà combinats amb boscos de pi blanc i carrasca i matollars que s’han mantingut en les zones on el relleu és més ondulat. És un espai especialment interessant per la dispersió dels juvenils de l’àguila cuabarrada (espècie en perill crític) i avifauna estèpica com el sisó el gaig blau o el torlit. 

14. Valls de Sió – Llobregós:

A cavall entre 19 municipis, principalment al peu dels altiplans de la Segarra (una petita part també de l’Urgell), és un espai natural important per la conservació de l’àguila cuabarrada. El paisatge és de caràcter estepari, ocupat per una barreja de terrenys de cultiu dispersos al mig de zones boscoses i de matollar, així com per zones amb vegetació gipsícola. 

15. Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana.

L’espai consta d’un fort contrast paisatgístic entre la plana agrícola i el bosc de ribera. Inclou des de Corbins aigües avall del Noguera Ribagorçana i el curs fluvial del Segre, des de Vilanova de la Barca fins l’aiguabarreig, just abans de la zona humida del Meandre del Mas del Segre. També inclou el darrer tram del riu Corb, que s’uneix al Segre poc abans que el Noguera Ribagorçana. Aquest espai és una bona mostra de la morfologia fluvial dels rius pirinencs que penetren a la cubeta de la Depressió Central i un exemple de bosc de ribera en bon estat de conservació. Destaca per ser un punt important de migració de les aus i per la presencia de la llúdriga. 

16. Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa:

És un espai conformat per l’aiguabarreig dels rius Noguera Pallaresa i Segre, encaixonats entre els penya-segats de les serres de Mont-roig i Carbonera, i els embassaments de Camarasa, Sant Llorenç de Montgai i el Partidor de Balaguer. L’espai és una mostra exemplar de congost epigènic (generat sobre la superfície terrestre) al Prepirineu Central. La seva naturalesa mediterrània es barreja amb una dosi de caràcter continental i engloba diversos elements d’interès característics de les serres més externes. La vegetació dels marges i les comunitats rupícoles hi tenen una gran importància, especialment les aus carronyaires (voltor comú, aufrany, trencalòs, etc..), els ocells aquàtics, algunes espècies de quiròpters i determinades espècies d’invertebrats d’interès. 

17. Els Plans de la Unilla:

Espai de petites dimensions de caràcter estepari, situat a l’altiplà d’Almenar-Alguaire, entre el canal Catalunya i Aragó (per l’oest) i canal de Pinyana (per l’est). Incorpora una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora. És interessant per la conservació d’algunes espècies d’ocells esteparis, entre ells la raríssima xurra. 

18. Serra Llarga – Secans de la Noguera.

Ubicat al sud-oest de la Noguera, en plena depressió Central limitant amb el Prepirineu. És una mostra excel·lent de les comunitats guixenques mediterrànies continentals de la depressió de l'Ebre. Tot i que més de la meitat de la superfície està ocupada per cultiu herbaci de secà, més del 30% manté la seva vegetació natural gràcies a la presència de barrancs i serres. Destaca per les comunitats de flora gipsícola d'interès amb flora extraordinàriament singular, amb predomini de l’element mediterrani ibèric i espècies molt rares i endèmiques. Inclou un sector important per a la conservació de les aus estepàries: bones poblacions de xoriguer petit i algunes espècies africanes de fauna invertebrada. 

19. Serra de Montsec.

Serres calcàries de més de 40 km de llargada i 18.696 hectàrees repartides entre les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. L'empenta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar i perfilar els espectaculars congostos de Mont-rebei i de Terradets, que, alhora, divideixen la serra en tres sectors: d'oest a est, el Montsec d'Estall (o Montsec de Benavarri), el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies (o Montsec de Meià). A grans trets, trobem al Montsec dos tipus de vegetació: al sud i a les solanes la vegetació mediterrània, mentre que al nord i a les obagues predomina la de caràcter eurosiberià submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqüències de l'antic carboneig i l'ocupació agrícola. La diversitat de paisatges permet la presència de nombrosos biòtops amb una gran riquesa faunística. Hi conviuen espècies de característiques tant diferents com la fagina (Genetta genetta) de caràcter mediterrani, i la marta (Martes martes), de caràcter eurosiberià. Hi trobem també comunitats de predadors (carnívors i rapinyaires), com la llúdriga. També compta amb canyissars a l’embassament de Terradets, centre de nidificació i hivernada d’ocells aquàtics com el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Pel que fa a la fauna ictiològica, hi és present una espècie molt interessant: el llop de riu (Noemacheilus barbatulus). 

20. Vessants de la Noguera Ribagorçana.

L'espai ocupa una gran àrea seguint el pas de la Noguera Ribagorçana, des del pantà de Canelles, travessant el de Santa Anna fins a Ivars de Noguera. Constitueix una important àrea de nidificació i campeig de l'àguila cuabarrada. A més inclou hàbitats rupícoles (cingleres i roquissars), fluvials i mediterranis (boixedes, pinedes, rouredes seques i alzinars)

 

 

 

 






Altres notícies comarcals

»Els propers dies 14, 15 i 16 de setembre la ciutat de Balaguer tornarÓ a reviure el passat amb la celebraciˇ de la festa Harpia 2018. Balaguer Medieval, que arriba ja a la VIII ediciˇ

»Balaguer s'ha sumat aquest migdia als actes de commemoraciˇ en record de les vÝctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, amb un minut de silenci i la lectura d'un manifest

»El Centre d'Interpretaciˇ de l'Or del Segre ha penjat el cartell de 'No hi ha places' pels tallers d'iniciaciˇ a la recerca d'or al riu Segre fins a finals d'agost

»Aquest divendres 17 d'agost, a les 10 de la nit, torna el cinema a la fresca al parc de la Transsegre de Balaguer amb la pelĚlÝcula 'Wonder'

»Balaguer amplia el programa d'activitats esportives gratu´t durant una setmana mÚs per la peticiˇ dels usuaris

»Ciutadans amenaša amb denunciar l'ajuntament de Balaguer si no es retiren de la via p˙blica les banderes, llašos grocs i sÝmbols partidistes, alĚlegant que els carrers no sˇn seus

»Balaguer se suma als 5 minuts de silenci i a la lectura d'un manifest convocats per demÓ divendres per l'ACM per recordar els atemptats de Barcelona i Cambrils

»Avui s'ha reunit novament el ColĚlectiu Llibertat de Balaguer. A la trobada on s'han cantat canšons i s'ha parlat dels autobusos que s'estan organitzant per anar a la manifestaciˇ de la diada de l'11 de setembre

»Aquest dissabte s'inicia a la Plaša Mercadal de Balaguer la venda de tiquets per anar en autocar i adquirir samarretes per la diada de l'11 de setembre d'enguany

»Els propers 7, 8 i 9 setembre es celebrarÓ la 6a Fira del Pernil a Balaguer. El certamen comptarÓ amb actuacions musicals, exhibicions i desgutacions

»Aquest dimarts continuen els Concerts del ô Music amb Tapesö a la terrasseta de la Pallavacara, en aquesta ocasiˇ la musica la posarÓ el duet Capi & Marina

»Aquest dilluns a les 6 de la tarda, Balaguer acomiadarÓ els tres joves morts en l'accident de transit de la passada matinada de dissabte a diumenge a la carretera de Les Avellanes


Arxiu de notÝcies

Llic├Ęncia de continguts
RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.cat  
25600 Balaguer (La Noguera)  
Tornar a dalt