La col·legiata de Sant Pere de Ponts va ser escenari ahir a la nit de l’espectacle Venècia, entre canals i música a manera d’obertura del festival d’estiu extraordinari que l’Ajuntament de Ponts ha organitzat amb motiu del mil·lenari del monument i que s’ha convertit en un dels reclams principals de la commemoració del mil·lenari de l’antiga església. En aquest sentit, la mezzosoprano internacional amb arrels pontsicanes Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky, acompanyats de l’actriu Sílvia Bel a la recitació, es van encarregar de donar el tret de sortida al festival fent un repàs a les músiques i els textos d’artistes que s’han deixat inspirar per la màgia d’aquesta ciutat única. Parlem de Schubert, Mendelssohn, Chopin, Rossini, Fauré o Hahn, interpretats magistralment per Pintó i Bronevetzky. I igualment de Neruda, Pla o Gimferrer, recitats amb cura i una dicció seductora per Bel. En definitiva, una combinació de música, literatura i cultura que va transportar el centenar llarg de persones que omplien la col·legiata fins a la inspiradora ciutat de Venècia sense moure’ls dels seus seients.
Abans de finalitzar, i en resposta als nombrosos aplaudiments del públic, Mireia Pintó va compartir que la d’ahir era “una nit molt emotiva i especial per a mi, amb part de la meva família entre el públic, cosa que passa molt poques vegades. Una nit que hem volgut dedicat a recordar i honorar la memòria dels nostres avantpassats”, va afegir.
Iniciat el festival d’estiu, el programa del Mil·lenari no s’atura atès que també ahir divendres es va inaugurar una instal·lació expositiva al Museu Boncompte local que compta amb plafons i fotografies extretes de l’arxiu de l’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts i que exemplifiquen el procés de reconstrucció del monument. El muntatge es podrà visitar de dilluns a diumenge de les 10 a les 13 hores, des d’ara i fins a finals d’any, amb motiu del mil·lenari i de manera gratuïta.
Cal recordar que cada quinze dies, sempre en divendres i a les deu la nit, la col·legiata de Sant Pere de Ponts acollirà un esdeveniment artístic de format petit i mitjà. El 19 de juliol serà la reconeguda artista Alba Ventura qui proposarà al públic un recital a piano sol prescrit conjuntament amb la Càtedra Cervera Emili Pujol -que integra el XLIII Curs Internacional de Música de Cervera i que s’escau durant les mateixes dates-, el qual permetrà gaudir d’una de les pianistes més reconegudes del moment en un espai únic i d’una acústica excepcional com és l’interior de la col·legiata mil·lenària. Posteriorment actuaran al festival la reconeguda companyia de dansa Mal Pelo en col·laboració amb el Trio Fortuny (en un programa estrenat a principis de maig al Palau de la Música Catalana) i el duet de cambra que formen Abel Tomàs Realp (violinista del Quartet Casals) i la pianista Emma Stratton. A manera de fermall del festival d’estiu, el divendres 30 d’agost, i en aquest cas a l’esplanada de Sant Pere (exterior), actuarà Maria del Mar Bonet, una de les veus de referència de la cançó mediterrània i tota una icona de la nostra cultura, en l’únic concert gratuït del cicle gràcies al patrocini d’una empresa local.
Les entrades per a les actuacions del festival d’estiu extraordinari es poden adquirir online a través del web www.ponts.cat (via la plataforma Entrápolis) i físicament al Patronat de Turisme de Ponts. L’oferta cultural dels divendres d’estiu a Ponts suma la possibilitat de tastar, en el marc del festival d’estiu, el vi del Mil·lenari i altres productes gràcies al servei de restauració ofert per L’Apagallums.
Una mica d’història
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats.
Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
Sobre el monument
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.