El Departament de Territori i Sostenibilitat ha respost aquest dimecres a les crítiques de la Federació de Cooperatives Agrícoles de Catalunya (FCAC) per la possibilitat de recuperar el cànon de l'aigua a les explotacions ramaderes emmarcant-lo en els objectius de compliment de la Directiva Marc de l'Aigua. En aquest sentit, recorda que és un instrument normatiu d'obligada aplicació en els estats membres de la Unió Europea per garantir el bon estat del medi aquàtic i que la recuperació dels costos de serveis vinculats al cicle de l'aigua es fa partir del principi de ''qui contamina paga''. Això no obstant, des de Territori es remarca que el que es planteja amb aquesta mesura és que la sigui la ''gran indústria'' del sector ramader i no les petites explotacions qui assumeixin la coresponsabilitat. 

 

Segons Territori la mesura complexi el mandat de Parlament ja que dona compliment a una moció de 2016 on es demanava l'estudi de la situació del cànon de l'aigua per a usos ramaders i la garantia de la recuperació i preservació de la qualitat de les masses d'aigua. Els objectius de la moció estan directament vinculats amb el concepte de recuperació dels costos de l'aigua en tots els àmbits i usos, tal com exigeix la Directiva Marc de l'Aigua. Aquesta directiva, a banda de partir del principi de ''qui contamina paga'', també dona a entendre que tots els usuaris de l'aigua a Catalunya són corresponsables de la gestió sostenible del cicle de l'aigua i això inclou l'assumpció dels costos de la seva captació, potabilització, ús depuració, i restitució al medi en condicions, la qual cosa es finança a través d'un impost ambiental finalista que és el cànon de l'aigua. 

 

En aquest sentit, Territori recorda que el 33,8% de la superfície total de Catalunya està declarada com a vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrícola i afecta a 422 municipis, és a dir, un 45% de tots els municipis del país, la qual cosa genera uns sobrecosots importants, així com problemes d'abastament en molts municipis, havent de recórrer en alguns casos a fonts alternatives de proveïment i a prendre mesures de descontaminació de l'aigua o recuperació dels aqüífers. Així mateix, es destaca que el Programa de Mesures de la planificació hidrològica vigent destinarà més de 18 MEUR fins el 2021 específicament destinats a actuacions de reducció de nitrats d'origen agrari. 

 

Territori assegura que el que es planteja amb aquesta mesura és que la gran indústria del sector ramader, i no les petites explotacions ramaders, assumeixi també aquesta coresponsabilitat, igual com ho fan la resta d'usuaris des que es va implantar el cànon de l'aigua l'any 2000. En aquest sentit, indica que la justificació de la mesura és per tal d'incorporar els usuaris ramaders d'aigua en el règim general de fiscalitat de l'aigua d'acord amb allò exigit per la Directiva europea. 

 

Per aquest motiu, s'apunta, en l'avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic es proposa l'aplicació gradual del nou coeficient – de 0,5 – per als usos ramaders. El Departament recorda que fins ara, el sector ramader no pagava res per aquest concepte, ja que fins ara se'ls aplicava un cànon amb coeficient zero, mentre que a la resta d'usuaris se'ls aplica un coeficient d'1, és a dir, el doble que al sector. 

 

Territori considera que a dia d'avui no es pot considerar defensable ni des d'un punt de vista ambiental, ni social, ni econòmic, mantenir el coeficient 0 establert per als usos ramaders, per la qual cosa cal incorporar-los al règim fiscal general del cànon de l'aigua introduint el coeficient 0,5. Aquest coeficient previst per a usos ramaders d'aigua s'assoleix de manera gradual, en tres anys, segons la classificació dels diferents tipus d'explotacions.