El director general de l’INCAVI, Salvador Puig, i el president de l’Associació Vinícola Catalana, Valentí Roqueta, van presentar ahir en roda de premsa les recomanacions i conclusions fruit del procés participatiu Vins Vinents i que marcaran les línies estratègiques del sector del vi a Catalunya per la propera dècada 2020-30. Unes conclusions que es van presentar el passat 11 de gener al Consell Assessor de l’INCAVI, format per les dotze denominacions d'origen catalanes, JARC, Unió de Pagesos, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, AECAVA, ACC1Ó, Prodeca i els Departaments d'Agricultura, Empresa i Coneixement, Salut i Cultura de la Generalitat de Catalunya.

63 recomanacions i les idees força

Vins Vinents va començar el mes de novembre de 2019 i la seva previsió era que durés fins al juny del 2020, amb sessions presencials i de debat des del novembre fins al maig de 2020. Segons Salvador Puig, “era clau analitzar com estava el sector, per a poder tenir una bona diagnosi i poder traçar un full de ruta participat amb el sector”. Malauradament, la COVID va fer canviar el procés participatiu, allargant-lo uns mesos més i, alhora, es van organitzar les sessions de forma telemàtica i incorporant també els nous reptes que aquesta pandèmia està portant al sector. Com ha explicat Valentí Roqueta, “la COVID ha estat també un catalitzador de tendències, allò realment important s’ha posat més en evidència i s’han intentat també recollir aquestes tendències”.

Fins a data d’avui, hi han participat un centenar de persones, distribuïdes en els quatre grups de treball (Organització del Sector, Economia i Mercats, Recerca, desenvolupament i Transferència Tecnològica i Comunicació i Cultura del vi), s’han organitzat deu sessions presencials i sis sessions telemàtiques, qüestionaris i enquestes en línia. S’ha elaborat un resum de tot el procés, amb totes les conclusions, que es pot consultar aquí: https://vinsvinents.cat/document_resum_final_vinsvinents.pdf

El director general de l’INCAVI ha explicat les idees força que s’han recollit en tot el procés en cada grup de treball. Aquestes són, pel que fa l’organització del sector, millorar la vertebració del sector a nivell de les DO i de tots els agents del sector crear un marc comú de promoció i desenvolupament del sector; reforçar les eines de l’Administració (DARP, INCAVI, etc.) per a perfeccionar els sistemes de control, de desenvolupament i dinamització, i de participació dels representants del sector en les polítiques i actuacions que s’han de portar a terme.

Pel que fa economia i mercats, les principals recomanacions van ser la necessitat d’augmentar el consum moderat de vi a Catalunya, aconseguint arribar als consumidors més joves, pel que és necessari establir estratègies d’acostament al col·lectiu; desenvolupar estratègies globals de diversificació econòmica i territori, vinculades a altres activitats amb potencial turístic, especialment a través de l’enoturisme i retribuir bé als viticultors, com a pilar fonamental de la sostenibilitat del sector i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor.

Pel que fa el grup de recerca, les idees més importants són que cal reaccionar amb urgència davant del canvi climàtic i els seus efectes, potents, transversals i durables, que afecten la pervivència del sector i això passa per potenciar la R D T per aconseguir l'adaptació a les noves condicions canviants, no perdre la qualitat i assolir productes saludables; i reestructurar l'organització de R D T al sector vitivinícola de Catalunya en línia amb les necessitats reals del sector, creant organitzacions competitives a nivell internacional, per tal d'aconseguir una molt millor coordinació i transferència de coneixements entre els agents implicats, i poder optar a fons de finançament per poder enfrontar-se als reptes de la viticultura i enologia del segle XXI. 

Pel que fa el grup de Comunicació i Cultura del vi, les idees força són que cal incrementar els recursos humans (major professionalització) i econòmics destinats a la comunicació i el màrqueting del vi per part dels cellers i organitzacions del sector i facilitar la diferenciació entre la comunicació, el màrqueting i la feina d'un/a periodista. També que cal crear continguts que vagin més enllà del producte i permetin aprofundir i fer difusió de la realitat històrica, social, econòmica i cultural del vi, per arribar a tot tipus de públic i trobar, així, finestres als mitjans especialitzats, i també generalistes.

La continuïtat de Vins Vinents

Tal com es va presentar al Consell Assessor de l’INCAVI, es crearà un Comitè de Seguiment de Vins Vinents, format per l’INCAVI i representants del sector i que vetllarà pel seu compliment. Al mateix temps, els quatre grups de treball continuaran treballant per tal de aprofundir les idees i recomanacions de Vins Vinents per reportar al Comitè de Seguiment.

Com ha explicat Valentí Roqueta, “Vins Vinents és una plataforma fantàstica de reflexió i estudi constant i permanent per aconseguir reforçar la realitat de Catalunya com a país de vins d’una forma més coherent”. Puig ha reivindicat la fortalesa del sector vitivinícola català i que cal que “continuï endavant sense por, apostar per la qualitat i ha recordat, com va dir el sommelier Josep Roca, “no tenim res a envejar a qualsevol país vinícola del món”.