El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) ha expressat la seva preocupació per la salut de la població amb menys recursos econòmics a causa de l’increment dels preus dels aliments (al març, la inflació va assolir el 9,8) i la possible escassetat d’alguns productes, derivat tot de la guerra d’Ucraïna.

L’augment generalitzat dels preus dels aliments i la falta d’alguns productes suposa un increment en la despesa destinada a l’alimentació de la població. Preocupen en especial les persones amb menys recursos econòmics, ja que podrien modificar el cistell d’anar a comprar. La presidenta del CoDiNuCat, Roser Martí, assenyala que s’ha comprovat que els ingressos baixos es relacionen amb una salut nutricional més baixa de la població, cosa que porta a una prevalença de malalties cròniques més gran com l’obesitat, tal com s’observa a l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2020, que evidencia una prevalença de sobrepès i obesitat superiors en persones de classes menys afavorides. A més, segons l’organització no governamental Save the Children, el 18,1% dels infants de llars amb ingressos més baixos consumeix diàriament dolços, davant el 10% dels de famílies amb rendes més altes.

Sobre la pujada del preu de l’oli de gira-sol, la doctora Martí destaca que l’oli d’oliva continua sent la millor opció grassa de la dieta mediterrània, pels beneficis que aporta quant a la qualitat dels àcids grassos que conté. A més, forma part de la nostra cultura i és un producte de proximitat. Tot i que el preu d’aquest oli és lleugerament superior al de l’oli de gira-sol, és més rendible i interessant per diverses raons: suporta unes temperatures més elevades i, per tant, tarda més a esgotar-se en la cocció; quan s’escalfa “creix”, per la qual cosa amb menys quantitat s’aconsegueix més volum, i té més nutrients, entre d’altres.

D’altra banda, l’increment dels costos dels pinsos i del farratge ha originat un increment dels preus dels aliments d’origen animal, amb la repercussió consegüent en el cistell de la compra. La proteïna animal es pot substituir per la proteïna vegetal com els llegums. Així, els cigrons, les llenties, les mongetes blanques, els pèsols i les faves, entre d’altres, són aliments molt valorats des del punt de vista nutricional. Són més econòmics i es poden fer servir per elaborar plats molt variats. Nutricionalment, els llegums destaquen pel seu contingut en fibra, vitamines, minerals, antioxidants, proteïnes, hidrats de carboni i, a més, no aporten greixos saturats, colesterol, sal ni sucres o n’aporten quantitats molt petites.

Per la seva riquesa en proteïnes, els llegums són uns substituts ideals de les carns, de les quals, en el nostre entorn, es fa un consum excessiu. Per exemple, 100 grams de llenties seques contenen 24 grams de proteïnes, mentre que 100 grams de filet de vedella o de pit de pollastre n’aporten 20 grams.

La presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes afirma que “si a aquests increments de preus s’hi afegeix el sobrepès de la població després de la pandèmia i els hàbits tan perniciosos com les llargues estones davant de les pantalles, el sedentarisme i la disminució de les hores de son, tenim una situació molt complexa per a la salut de la gent, especialment per a la que té menys recursos econòmics”.