Dimarts 22 de Gener
del 2019



Troba'ns a les xarxes socials:

PÓgina a Facebook PÓgina a Twitter Perfil a Instagram












Ajuntament de Balaguer



Altres notícies

09-06-2018

El catalÓ perd 300.000 parlants habituals a Catalunya, per˛ el jovent el parla mÚs. La Plataforma per la Llengua presenta l'InformeCAT 18, el recull de les 50 dades d'arreu dels territoris de parla catalana com a term˛metre de la llengua.

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’InformeCAT18, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la situació de la llengua catalana. Amb aquest report, l’ONG del català pretén impulsar l’ús social i la conscienciació sobre la situació de la llengua catalana i la millora del seu estatus legal des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.
 
En aquesta setena edició de l’InformeCAT es destaca la preocupació per la transmissió intergeneracional de la llengua, per bé que es detecta que els joves saben més català que les generacions predecessores i, cosa més rellevant encara, que les generacions més joves a Catalunya, les Illes Balears i Andorra (al País Valencià aquesta dada no es mesura) compten amb una proporció de parlants habituals de català més alta que les generacions immediatament anteriors.
 
L’anàlisi de les dades d’aquest informe permet copsar un període marcat per un descens del nombre de parlants de català, tant en termes absoluts com en termes relatius, però, en canvi, el nombre absolut de persones que són capaces de parlar en català es manté per sobre dels deu milions i creix en molts dels territoris. D’aquesta exploració, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, n’ha afirmat que “els anys vinents podrien caracteritzar-se pel fet de ser una època en què el coneixement del català serà prou generalitzat, però l’ús social de la llengua serà més alt o més baix segons el context, la situació comunicativa, el territori, i sobretot, l’actitud lingüística dels parlants”.
 
Per aquest motiu, Escuder ha posat èmfasi en el fet que “és important que de pares a fills, d’avis a nets, entre amics mantenim el català com a llengua comuna de la nostra vida i del nostre dia”, perquè aquesta ha de ser la manera més natural i genuïna de fer que la nostra llengua es vegi ben viva i ben útil. També demana que les administracions públiques i els seus representants siguin exemplars en l’ús i la promoció de la llengua.
 
7 de cada 10 persones practiquen infidelitat lingüística
En xifres recollides a l’InformeCAT 18, el català ha perdut 300.000 parlants habituals a Catalunya en els darrers 15 anys, cosa que es pot atribuir a fets com la caiguda de la natalitat al nostre país i l’arribada de persones joves en edat de treballar de fora del domini lingüístic que no tenen coneixement inicial de la llengua. Tot i això, un 5% més de persones joves tenen el català com a llengua habitual a Catalunya, i ja són el 36,4% del total.
 
En canvi, un dels factors que es recullen en aquest report és la infidelitat lingüística, que  practiquen 7 de cada 10 individus. Això vol dir que la seva reacció després d’haver-se adreçat a algú en català i rebre una resposta en espanyol és canviar de llengua. A les Illes, els ciutadans que canvien de llengua representen el 78,4% del total de població que sap parlar català, mentre que a Catalunya el percentatge és lleugerament inferior (71%).
 
També pel que fa a dades de l’ús social, la Franja és el territori on és més freqüent l’ús del català amb les amistats perquè el 62,3% de la població l’utilitza en aquest context. A l’Alguer, tres de cada deu algueresos fan servir el català amb els companys de feina i el 43% amb els seus amics.
 
Bona salut en el món de la cultura i els mitjans
L’InformeCAT 18 exposa un augment general del consum de ràdio, televisió, cinema, teatre, llibres, música i revistes en català. Però si el 2017 va deixar una bona notícia és la posada en marxa d’À punt al País Valencià, que recupera mitjans de comunicació públics en català després de quatre anys. En canvi, a la Catalunya del Nord, els ciutadans només poden veure una mitjana de poc més de dos minuts al dia de televisió pública francesa en català.
 
Tot i això, també hi ha dades que mostren que la mateixa Administració pública castiga la llengua. Això es produeix, per exemple, en els ajuts públics a la música de Catalunya. Concretament, el 60,7% d’aquestes ajudes van destinades a projectes on la presència del català és inferior al 25%. Al mateix temps, queden restringides a grups o promotors que tenen el domicili legal a Catalunya, de manera que en queden fora els projectes en llengua catalana d’altres territoris del domini lingüístic.
 
Les caixes i els cotxes frenen el català al món de l’empresa
En l’àmbit d’empresa i consum, l’InformeCAT 18 recull dades de com el català pateix una discriminació explícita a la indústria automobilística. Tot i parlar-se en quatre estats europeus, la nostra llengua és gairebé absent de webs, catàlegs, navegadors i manuals de vehicles. Als territoris de parla catalana, la venda de vehicles va superar les 360.000 unitats, una xifra molt superior a les vendes de Suïssa, la República Txeca, Dinamarca o Portugal, que sí que tenen la seva llengua pròpia en aquests cotxes. 
 
D’altra banda, la desaparició de les caixes d’estalvis ha fet caure l’ús del català parlat als bancs. Aquestes entitats han impulsat una castellanització de les dinàmiques internes de les oficines en què abans aquests clients trobaven un dels àmbits on fer servir el català de manera més còmoda, menys hostil. Les darreres enquestes d’usos lingüístics mostren que les persones que parlen català amb el personal de les entitats financeres a les Illes Balears ha caigut un 9,3% entre l’any 2004 i el 2014. A Catalunya, la comparació de les dades en deu anys, de 2003 a 2013, mostra una caiguda encara més forta, d’11,6 punts.
 
La nota positiva la posa Andorra, on el 94% dels comerços del país respecten els drets lingüístics que estableix la normativa del país, fet que no succeeix a Catalunya. Precisament, el president de l’ONG del català ha reclamat al nou Govern de la Generalitat de Catalunya que “estimuli i faci complir la Llei del codi de consum”, aprovada l’any 2010 i que fa que actualment prop del 90% dels productes que es comercialitzen a Catalunya siguin il•legals.
 
En l’àmbit de l’Ensenyament, l’InformeCAT 18 mostra l’interès per l’aprenentatge del català a les universitats estrangeres, al País Valencià i a les presons catalanes. No obstant, un any més, la llengua es troba en mal estat en el món de la justícia. A Europa, l’esperança està posada en una iniciativa ciutadana que ha rebut el suport de més d’un milió d’europeus que han signat perquè la UE promogui el català i altres llengües no oficials.
 





Altres notícies

»Balaguer recupera la talla del Crucificat Barroc. Es tracta d'una obra d'autor desconegut i que es vol que torni a formar part de la processˇ de Setmana Santa. Els treballs de restauraciˇ es faran al Museu de la Noguera

»FGC interromp durant tota aquesta setmana el servei de trens entre Balaguer i La Pobla de Segur per treballs de manteniment i millora. Aquests dies s'oferirÓ un servei substitutori amb autob˙s

»╚xit de visites amb gairebÚ 900 escolars a l'exposiciˇ 'Bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu' que es pot veure fins al 24 de febrer al Museu de la Noguera.

»El mˇn local se suma a la peticiˇ de mesures alternatives a la privaciˇ de llibertat pels presos polÝtics per afrontar el judici de l'1-O

»L'actor Quim Masferrer omplirÓ aquest diumenge el Teatre de Balaguer, que ha hagut de penjar el cartell d'entrades exhaurides. Bona Gent Ús el tÝtol de l'espectacle, un homenatge al p˙blic

»L'ajuntament de Balaguer convocarÓ un concurs d'idees amb intervenciˇ de jurat per fer el nou pavellˇ al barri del SecÓ, que es construirÓ a l'actual zona esportiva on hi ha les piscines i la pista poliesportiva

»L'AgŔncia de Residus de Catalunya atorga 1,6 milions d'euros a 77 ens locals per a la utilitzaciˇ d'Órids reciclats. A la Noguera en rebran Balaguer, Os, Albesa, Al˛s, TÚrmens, Vallfogona, └ger, Camarasa i Torrelameu.

»La fiscalia entÚn que no hi ha prou proves que demostrin que Daza fos qui amenacÚs una ve´na de Balaguer pels llašos grocs

»Balaguer espera comptar amb la llicŔncia ambiental per poder obrir la gossera municipal. En aquests moments, l'ajuntament ja disposa de la llicŔncia urbanÝstica atorgada pel departament de Territori i Sostenibilitat

»L'Associaciˇ de Comerciants del Centre Hist˛ric de Balaguer ha dut a terme ja el sorteig de la Campanya Nadalenca 2018 i ha anunciat els dos guanyadors. TambÚ l'Associaciˇ de Comerciants de Balaguer ha anunciat els 3 guanyadors

»MÚs d'un centenar de tractors participen en els tradicions Tres Tombs de Sant Antoni Abat a Balaguer

»Avui s'ha reunit novament el ColĚlectiu Llibertat, en una trobada on s'ha volgut acompanyar tambÚ als jutjats la ciutadana de Balaguer que va denunciar que la coordinadora de Ciutadans (C's) a Balaguer la va insultar i amenašar


Arxiu de notÝcies

Llic├Ęncia de continguts
RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.cat  
25600 Balaguer (La Noguera)  
Tornar a dalt