Diumenge 07 de Juny
del 2020



Troba'ns a les xarxes socials:

Pàgina a Facebook Pàgina a Twitter Perfil a Instagram



Les últimes notícies al teu Telegram:

Telegram












Ajuntament de Balaguer



Altres notícies

18-05-2020

Tots els municipis catalans que escapen dels ERTO són ‘micropobles’. La demarcació de Lleida concentra el 60% d'aquests territoris sense afectació segons el mapa elaborat per la Universitat de Lleida (UdL).

Cap de les empreses que tenen la seua raó social en 82 petits municipis de Catalunya han efectuat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquesta és una casuística molt present a la demarcació de Lleida que amb 49, concentra el 60% d’aquests municipis sense afectació, degut en bona part a la manca de teixit productiu no agrari. La segueixen, amb 15 municipis (18%) Tarragona, Barcelona amb 10 (12%) i Girona amb 8 (10%). Dels 82, 81 són ‘micropobles’, és a dir amb menys de 500 habitants, i l’únic que no ho és, Castelló de Farfanya, supera en poc aquesta xifra (536).

 

Del total de micropobles de Catalunya (336), una quarta part (24,10%) no compten amb empreses domiciliades que hagin fet cap ERTO. En el conjunt d’aquests municipis s’han vist afectades 4.500 persones, xifra que representat el 0,6% del conjunt de Catalunya

 

Aquestes són algunes una de les dades que dibuixa el mapa municipal de sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 (treballadors amb un ERTO per raó social de l’empresa), elaborat pel Servei cientificotècnic de cartografia i sistemes d’informació geogràfica (SCT de Cartografia i SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).

 

És un dels quatre mapes realitzats pels geògrafs del servei per analitzar quin ha estat l’impacte dels ERTO a Catalunya, tant per detectar els sectors més afectats, com per copsar en quins indrets del país ha tingut més incidència sobre l’estructura econòmica.

 

Els mapes s’han confeccionat a partir de les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treballs, Afers Socials i Famílies, de la Seguretat Social, i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

 

Pel que fa al mapa que representa a nivell municipal quin ha estat el sector amb més ERTO, s’hi mostra que en el conjunt de Catalunya hi ha tres grans sectors afectats amb xifres molt similars. Dels 701.585 treballadors amb ERTO, 134.282 són a l'hostaleria, 131.731 a la indústria manufacturera i 129.080 al comerç (engròs i detall).

 

L’hostaleria és el sector més afectat, amb 353 municipis, majoritàriament de zones de costa i muntanya de base turística. El segueix l’industrial, amb 253 municipis, bona part dels quals es concentren a la zona metropolitana i les seues extensions cap a l’interior, especialment la vall del Llobregat. L’afectació al sector comercial, amb 112 municipis, té més impacte en ciutats grans i mitjanes (de més de 50.000 habitants), que són les que concentren més establiments de venda del país, explica el geògraf de la UdL, Josep Ramon Mòdol.

 

Al conjunt de la demarcació de Lleida hi ha 29.824 persones amb ERTO (el 4,2% de Catalunya), essent el sector el comercial el més afectat (6.351 treballadors), seguit de l’hostaleria (5.729), la indústria (4.099) i la construcció (3.266).  El predomini del sector comercial és un factor diferencial de les comarques lleidatanes, motivat pel gran pes d’aquesta activitat en les principals ciutats de la demarcació: Lleida, Tàrrega i Balaguer. A Girona i a Tarragona el sector més afectat és l’hostaleria, i a Barcelona la industria.

 

Ara bé, en nombre de municipis, el sector més afectat a la demarcació de Lleida és l’hostaleria, amb 87 municipis, seguit a molta distancia de la industria manufacturera, amb 26, la construcció (23) i el comerç (20).

 

A més del mapa municipal, la sèrie es complementa amb: un mapa d’impacte per sectors econòmics a escala comarcal, amb dades que aporten menor detall territorial però que permet copsar de forma més clara quins impactes ha tingut la crisi en el territori; un altre que compara el nombre de persones afectades per un ERTO sobre la població resident a nivell comarcal, per avaluar l’impacte de la reducció d’ocupació de forma ponderada; i un darrer relatiu al volum de persones afectades per ERTO sobre el total d’assalariades per conèixer en quins indrets aquesta crisi ha estat més punyent i ha afectat més l’estructura productiva present al territori.

 

Les dades que aporten mostren el fort impacte de la pandèmia en l’economia catalana. Al conjunt del país hi ha 91,4 afectats d’ERTO per cada 1.000 habitants, essent les comarques amb mes incidència el Baix Llobregat (114 per cada 1.000 habitants) i el Barcelonès (105). La demarcació de Lleida compta amb algunes de les comarques menys afectades, com les Garrigues (32) i el Pallars Jussà (39). Totes les comarques de Lleida presenten valors inferiors a la mitjana catalana, essent la més afectada la Val d’Aran (88).

 

Quant a la comparativa entre persones afectades per ERTO i volum d’assalariades de fa un any, un 24% dels assalariats catalans (1 de cada 4) s’ha trobat en aquesta situació. Les comarques catalanes amb més incidència són el Garraf (39%) i l’Anoia (37%), i entre les comarques les que superen el 35% hi trobem també l’Aran. A l’altra banda, el Tarragonès, la Garrigues o la Ribera d’Ebre són les que tenen un impacte menor, a l’entorn del 16%. Val a dir, que el mapa que mostra el nombre d’afectats per un ERTO per comarca (a data 1 de maig) es compara amb el nombre d’afiliats a la Seguretat social amb data 30 d’abril de 2019, per treure’n la possible distorsió de les dades motivada per l’estacionalitat temporal de certes activitats.

 

L’economista Ramon Morell adverteix que a l’hora d’analitzar els resultats que mostren els mapes s’ha de tenir en compte que en alguns casos les raons socials de les empreses poden no coincidir amb el domicili de l’activitat i que, en el cas d’empreses amb activitat en més d’un municipi, tota la informació se centralitza en el municipi on l’empresa té el seu domicili social. I pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social i de la Mineria del Carbó també pot succeir, sobretot en grans empreses, que tots els treballadors tinguin el mateix domicili com afiliat cotitzant però que la seua residència la tinguin en altres municipis.






Altres notícies

»Aquest dissabte ha obert el Museu de la Noguera amb algunes primeres visites durant el matí. El Centre d'Interpretació de l'Or també ha reobert portes encara que fins demà diumenge no s’espera la primera visita i taller

»El llibre del dia: La Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer us recomana la lectura del llibre, L’analfabeta, de KRISTOF, Agota. Editat per Amsterdam

»Lleida entrarà dilluns finalment en fase 2. Pel que fa a Balaguer, Vidal recorda que amb la fase 2 podran obrir les escoles a la ciutat i es podran reprendre entrenaments en disciplines com el tennis taula o la gimnàstica rítmica.

»Els Mossos d'Esquadra detenen a Vilaller un veí de Balaguer de 48 anys i amb antecedents a qui van trobar gairebé 400 grams de marihuana al cotxe en què viatjava, que no tenia la ITV en regla i era conduït amb el carnet caducat. 

»Aquest proper diumenge es farà l'ofrena floral davant el monument al Comte Jaume d'Urgell, per recordar que el passat 1 de juny es van complir 587 anys de la seva mort. 

»Balaguer se suma per segon any a les Jornades Europees d'Arqueologia 2020 amb visites guiades al Pla d'Almatà. Es faran el dissabte 20 de juny des de les 10 a la 1 del migdia, amb reserva prèvia i en grups reduïts

»Enxampen un veí de Balaguer circulant a 208 km/h per la C-53, a Castellserà. Els Mossos d'Esquadra han denunciat penalment al conductor ja que la via està limitada a una velocitat de 90 km/h

»El Museu de la Noguera i el Centre d'Interpretació de l'Or reobren portes aquest dissabte amb els horaris habituals. Els dos equipaments seran gratuïts durant tot el mes de juny i adaptats amb les màximes garanties sanitàries

»El proper dilluns 8 de juny es tornarà a posar en marxa de nou la zona blava de Balaguer després de gairebé tres mesos aturada 

»La Paeria de Balaguer es compromet a analitzar la implementació d'una targeta moneder d'impacte social. Així es va acordar en el ple d'aquest dijous durant el debat de la moció que va presentar la CUP perquè es creï aquesta targeta. 

»Aquest dimecres va tenir lloc una nova reunió de treball per parlar de la futura Via verda de la Vall del Sió, entre Sant Guim de Freixenet i Balaguer. La iniciativa dinamitzarà el turisme i ajudarà a fixar gent al territori

»Càritas Balaguer col·labora amb els centres educatius de la ciutat amb la impressió i repartiment dels dossiers de treball fets per les escoles durant el confinament als alumnes més vulnerables o que no disposen de tecnologia. 


Arxiu de notícies

Llicència de continguts
RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.cat  
25600 Balaguer (La Noguera)  
Tornar a dalt