Divendres 03 de Juliol
del 2020



Troba'ns a les xarxes socials:

PÓgina a Facebook PÓgina a Twitter Perfil a Instagram



Les ˙ltimes notÝcies al teu Telegram:

Telegram












Ajuntament de Balaguer



Altres notícies

28-05-2020

Els raiers del Pirineu entren a la candidatura oficial a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco

Les associacions culturals de raiers de la Noguera Pallaresa i del Segre han entrat  oficialment a formar part de la candidatura internacional per a que sigui declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat  el transport fluvial de la fusta mitjançant rais, denominat internacionalment amb els termes en anglès de timber rafting.

La candidatura del transport fluvial de fusta mitjançant rais s’ha estat  desenvolupant al llarg dels últims mesos. L’opció d’aquesta activitat a ser declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco està encapçalada per Polònia, que actualment lidera el projecte per qüestions d’estratègia. La iniciativa està promoguda per l’Associació Internacional de Raiers, creada l’any 1989 sota la tutela de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En formen part quaranta associacions d’onze països diferents, tots ells europeus. De l’estat espanyol, n’hi ha de Navarra, d’Aragó, de Castella – La Manxa (riu Tajo i dos afluents). L’associació té la seva seu a la Pobla de Segur. 

A més de les diverses comunitats autònomes espanyoles presents a la candidatura, també en formen part Alemanya, Àustria, República Txeca, Letònia. Atès que les tramitacions a Patrimoni de la Humanitat les opcions han de ser presentades per estats, en el cas de l’espanyol la tramitació la coordina directament el Ministeri de Cultura.

Actualment, el Departament de Cultura negocia la qüestió amb el Ministeri de Cultura el qual, al seu torn, també es coordina amb l’estat que  lidera la candidatura, Polònia. El Ministeri recopilarà la documentació catalana i de les altres comunitats autònomes implicades (Navarra, Aragó i Castella - La Manxa) i les inclourà al dossier multiestatal per tal que pugui ser inclosa en la Llista representativa de la UNESCO el desembre del 2022.

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural està en contacte permanent amb les dues associacions catalanes de raiers esmentades , la Noguera Pallaresa i la del Segre, per tal de recollir consentiments, suports i tota la informació i documentació que requereix una candidatura d’aquestes característiques. Tant la “Festa dels Raiers a La Pobla de Segur i el Pont de Claverol” com la “Baixada de raiers del Coll de Nargó” estan incloses a l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya. La primera, a més, està inclosa dins Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional (acord de govern de 25 de juny de 2002). La inclusió en un inventari nacional és una condició sine qua non per a la inclusió a la LRPCIH que es persegueix (criteri R5). 

Està previst que el dossier de la candidatura sigui lliurat el març de l’any 2021 per a la seva avaluació per part del comitè d’experts de la Comissió Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i que la qüestió pogués seguir el seu tràmit final l’any 2022. 

 El que a Catalunya es coneix com a “rais” i l’ofici com a “raier” rep molts noms diferents segons el lloc. En català aquest tipus d’embarcació efímera també es coneix com “aumedina” a les Terres de l’Ebre. En castellà, per exemple, els practicants de l’ofici reben el nom d’almadierosgancheros o navateros segons el lloc, fet que ha provocat que fins i tot el Ministeri de Cultura faci referència a aquesta pràctica segons la seva denominació en anglès: timber rafting

El tràfic de rais o aumedines per l'Ebre està documentat des del segle XIV, però aquesta forma de transport de fusta es remunta a molts segles enrere arreu del mon. A l’antiga Mesopotàmia ja es feien servir, com ho testimonien alguns relleus assiris. Del segle XIV, època d’esplendor de la navegació de la Corona d’Aragó a la Mediterrània, han quedat tant a Catalunya com a l’Aragó molts documents que testimonien l’existència del transport dels troncs mitjançant rais, els quals eren utilitats a les drassanes reials. Els raiers pirinencs els conduïen des de les muntanyes al mar, lligats en rais tal i com s’ha fet als rius Segre, Noguera Pallaresa o Cinca fins a la dècades de 1930-1940. A principis dels 30 del segle XX deixen de baixar rais pel Segre, substituïts pel transport terrestre mitjançant camions . En canvi, les almadías o navatas aragoneses o fins i tot potser navarreses van continuar baixant fins a Tortosa fins ben entrada la dècada dels 50. Sembla que la mateixa paraula “aumedina” emprada a les Terres de l’Ebre ve de la veu castellana “almadía”. Entre 1940 i 1970 els troncs, lligats en rais, van deixar de navegar per tots els rius europeus.  

Els rais o aumedines baixaven majoritàriament des de finals d'abril fins a finals de juny, aprofitant l'època del desgel. Històricament, o almenys del que se’n té constància tant documental com per memòria oral, els rais que baixaven pels afluents catalans es solien quedar a Lleida1, mentre que els que arribaven a Tortosa eren majoritàriament aragonesos. El desplaçament d’un almadiero navarrès o aragonès, comptant la baixada i la tornada en tren, en tartana o a peu podia durar entre tres setmanes i un mes. 

L’activitat s’ha conservat força inalterada tècnicament de sdels seus inicis i és una  pràctica sostenible des d’un punt de vista ecològic, ja que en el procés de construcció dels rais només es feien servir materials locals extrets del propi entorn. En el cas català, els troncs es lligaven amb redortes, branques de bedoll estovades prèviament a l'aigua. Un cop lligat un tram de feixos de tronc, es lligava amb altres trams amb redortes més gruixudes, formant un tren de dos fins a set trams que podien arribar a cinquanta metres de llarg i trenta tones de pes. Normalment en un mateix viatge es reunia una colla de deu o dotze raiers amb cinc o sis rais. Els més experts anaven en el primer rai per a controlar els corrents i els obstacles naturals.  






Altres notícies

»Aquest dissabte dia 4 de juliol, de 7 de la tarda a 1 de la matinada, se celebrarÓ la festa del comerš 'SOM COMERă - VINE AL COMERă DE BALAGUER'.

»Balaguer serÓ aquest dissabte seu del festival 'Cultura al carrer', organitzat per Ďmnium Cultural des de l'organitzaciˇ volen que aquest festival suposi una constataciˇ de la voluntat popular de continuar consumint cultura

»Swing Noguera participarÓ aquest dissabte 4 de juliol a la festa del comerš de Balaguer amb una ballada de jazz steps.á

»La marca de cervesa artesana La balaguerina i la Finca Divina Pastora de Balaguer impulsen el festival Proximitart, un festival d'artistes de proximitat.

»Aquest mes de juliol torna l'activitat 'A l'estiu l'or el busquem al riu', en que tots els dimecres d'11 a 13h i dissabtes de 18 a 20h el Centre d'Interpretaciˇ de l'Or del Segre baixa al riu per fer els seus tallers de recerca.

»L'ajuntament de Balaguer canviarÓ el sistema de calefacciˇ de l'edifici consistorial de Gasoil a Gas Natural, desprÚs que els episodis de pluges del 2018 provoquessin danys importants al dip˛sit ubicat al soterrani de l'edifici.á

»L'AECC Lleida organitza les primeres sortides amb pacients de cÓncer desprÚs del confinament. Aquestes sortides s'han engegat a Balaguer Mollerussa, TÓrrega, Tremp i Lleida.

»Junts per Balaguer demana a l'equip de govern que inclogui en el pressupost d'aquest 2020 una partida per, si Ús necessari, habilitar una segona convocat˛ria del pla de suport als sectors econ˛mics mÚs castigats per la pandŔmia

»FACULA BOOKINGS, empresa dedicada a l'organitzaciˇ d'esdeveniments i promociˇ d'artistes, nou membre CEI Balaguer.á

»Lĺescola de m˙sica de Balaguer ha publicat aquest dimecres el vÝdeo-clip de la canšˇ ĹSom m˙sicaĺ

»La Paeria de Balaguer posa en marxa una consulta p˙blica prŔvia per a la confecciˇ d'un reglament que regularÓ el Registre d'entitats que vol crear el govern municipal

»L'Associaciˇ de Ve´ns del Centre Hist˛ric de Balaguer organitza una any mÚs la Festa dels Fanalets, la cantada d'havaneres o la Festa dels Anisets entre altres. Enguany no es faran el Taller de Sardanes i la revetlla de Sant Salvador.


Arxiu de notÝcies

Llic├Ęncia de continguts
RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.cat  
25600 Balaguer (La Noguera)  
Tornar a dalt