La portaveu de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida, Txus Llavero, adverteix de la "inseguretat jurídica" amb què la sentència del Suprem sobre Sixena "posa a tots els museus del món" i "el perill de la unitat de les seves col·leccions". Considera que els elements que s'han adduït en els fonaments de drets en les diferents sentències en relació amb les obres de Sixena són "interpretacions excèntriques de la llei i de documents comercials i notarials per poder desposseir-los de les garanties" que n'avalaven la legalitat. Llavero atribueix les decisions judicials sobre Sixena a "un context sociopolític concret, el del conflicte polític entre Espanya i Catalunya, que pren a aquesta segona la presumpció d'innocència, i d'honorabilitat".

En relació amb la sentència del Tribunal Suprem, que ha donat la raó a l'Aragó i que declara nul·la la venda de les 96 obres d'art de Sixena al MNAC i al Museu de Lleida, Llavero sosté que "no ratifica cap dels fonaments de dret de les sentències de primera i segona instància, confirmant la interpretació feta sobre l'excentricitat en la interpretació de la legislació". En el cas del Suprem, la portaveu de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida i membre del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià qüestiona que la sentència introdueixi "la il·legitimitat de la personalitat jurídica de les venedores" de les peces a la Generalitat –les monges de la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jersualem de Valldoreix- i assenyala que un notari va donar fe de la legalitat del contracte de compravenda.

A més, Llavero remarca que es tracta d'unes peces que "han estat inscrites en el Catàleg del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat i confirmat per l'Estat", un acte que "li donava caràcter de Patrimoni de l'Estat". En aquest sentit, posa de relleu que, amb les decisions judicials, les peces "han passat a mans privades d'una personalitat jurídica que ja no existeix" –l'Ordre de Monestir de Sant Joan de Jersualem de Sixena-.

Per això, Txus Llavero lamenta que no es consideri la bona fe en l'adquisició de les peces per part de la Generalitat i assenyala que, en tot cas, "la culpa seria de les pròpies monges santjonistes i dels seus monestirs". "Aquest fet jurídic, el de la compra de bona fe, té com a traducció legal que després de cinc anys de pacífica possessió no es perseguirà al que ha comés el frau", afegeix. Per això, Llavero considera que les sentències sobre l'art de Sixena "estan dictades des de la parcialitat que va imposar el relat de l'advocat de Sixena i que, desgraciadament, el gabinet jurídic de la Generalitat no ha sabut contrarestar amb argumentacions jurídiques".

Finalment, la portaveu de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida lamenta "la pèrdua quasi segura d'unes peces úniques que mai més ningú, ni els uns ni els altres, podran gaudir i entendre en el seu context i en les condicions adequades per a la seva exposició". En aquest sentit, reclama que s'estudiï "com va afectar a peces tan delicades el trasbals d'un trasllat inopinat i urgent", així com "les condicions en les quals han estat instal·lades, en un edifici humit i sense control".