Troba'ns a les xarxes socials:

PÓgina a Facebook PÓgina a Twitter Perfil a Instagram



Les ˙ltimes notÝcies al teu Telegram:

Telegram









El mÚs vist la darrera setmana:
<#PopularArticles#>



Ajuntament de Balaguer



 

Salut i rep˙blica

Espai setmanal que s'integra dins del programa Què Fem i que inclou la lectura d'un article d'opinió d'en Rafel Molina. 


Galeria d'imatges:

Aquest programa no disposa d'imatges.

 

Ràdio a la carta:

Salut i república 24-06-2022

Salut i república 17-06-2022

salut i república 03-06-2022

Trenquem la baralla

Salut i república 27-05-2022

Salut i república 20-05-2022

La gran claveguera

Era ben sabut. De fet, fa anys que venim parlant de l’Estat espanyol com una gran claveguera.

Els seus màxims dirigents: presidents, ministres, i funcionaris de diversa graduació, entre ells la classe judicial que hauria de ser exemple de bon comportament democràtic, s’han dedicat durant anys a robar i a procurar, mitjançant la guerra bruta, que l’acció del govern no es separés ni un mil·límetre de la línia que els vencedors de la guerra civil entenen com a recta, justa i espanyola.

El mètode és senzill, una organització d’ultra dreta, sigui VOX, sigui la Guàrdia Civil, presenta una querella als tribunals, un jutge patriòtic l’admet a tràmit i comença una investigació, la Policia nacional o la Guàrdia civil elaboren un informe, sovint ple de falsedats i la ràdio, premsa i televisió de la caverna, s’encarreguen de fer públics els informes i fer que la població espanyola acabi creient les mentides que li conten.

També és habitual un desplegament de forces d’ocupació fora de mida per detenir persones que després han de deixar en llibertat per manca de delicte, com ha passat tantes vegades.

Personatges patibularis com el Pérez de los Cobos o l’exministre Fernàndez Díaz, s’han inventat tota mena de delicte contra independentistes bascos i catalans, amb total impunitat. Ho sap tothom.

Poden posar en marxa una “Operación Catalunya” amb orgull i determinació, i amb la col·laboració del Gobierno perquè contra Catalunya tot s’hi val.

Justícia espanyola, manipuladora.

Salut i república - 29-04-2022

Seguem cadenes.

Durant anys hem estat parlant de la vergonyosa mansuetud del poble espanyol, de la seva submissió, de la seva capacitat per empassar-se qualsevol cosa que li posi davant el poder sense organitzar mai una protesta com cal.

El poble espanyol s’ha empassat la inviolabilitat d’un impresentable de l’alçada del Sr. Borbó, s’ha empassat tots els casos de corrupció del govern central, sigui del PP o del PSOE. s’ha empassat la pervivència del franquisme perfectament solidificat en l’estament judicial, militar i policial d’Espanya, i s’està empassant les mentides que diàriament li conten polítics, tertulians i periodistes de diversa extracció social, de dretes i d’esquerres, de premsa escrita, de ràdio i televisió. Unes mentides que fan esborronar.

Llàstima de poble espanyol incapaç de reaccionar. Val, d’acord.

Mirem, però, a casa nostra. Què ens està passant? Fins quan serem capaços d’aguantar en silenci.? Què més ens ha de passar? Què més ens han de fer?

Parlem de Pegasus i l’espionatge als independentistes.

Que el govern espanyol digui que la culpa de tot plegat la tenim nosaltres, ja ens ho podíem esperar, i que ho estudiaran, també, les mentides van per partida doble, però que els nostres polítics segueixin dient que l’important és el diàleg, els jocs olímpics i el capteniment, ja escapa del que podíem esperar.

Serà que ens estem posant al nivell dels espanyols?

Als segadors diu que “quan convé seguem cadenes”. Potser que anem pensant la manera de passar a la pràctica.

S’accepten suggeriments.

Salut i república

Salut i república - 08-04-2022

Salut i república - 01-04-2022

L’autocar avança amb una bona velocitat però sense saber molt bé cap a on anem.

El xofer ha desaparegut i anem augmentant la velocitat que portàvem, per una carretera que fa baixada, amb un fort desnivell i un destí desconegut.

Allà lluny es veu un paisatge no molt definit, com uns arbres o unes muntanyes boiroses, no molt concretes, potser és la mar, ara que ho dius. Igual va i pel mig hi ha un abisme, un penya-segat però tampoc se sap del cert.

La ràdio de l’autocar, a tota pastilla, ens anuncia que tot va bé, que Rússia potser que acabarà afluixant una mica, que la inflació ha pujat, que la llum i la gasolina seguiran pujant, però que és de moment.

Pel que fa a Catalunya, tot sembla que va lleugerament pitjor que no anava. Ara la GC demana una recompensa de 450 euros trimestrals pel seu dany moral. Només val 450 euros. Una moral barateta.

Mestres i professors s’han embarrancat en unes protestes semi professionals que tampoc no sembla que hagin d’acabar gaire bé.

La Justícia espanyola, manipuladora, segueix amb els 4000 independentistes imputats, 4000 famílies trasbalsades per una decisió arbitrària, escrotal, d’uns personatges grotescos vestits de negre.

Els nostres líders, en comptes de plantar cara s’amaguen i van fent el despistat.

Hi ha gent, oh sorpresa, que diu que hauríem d’estar contents perquè, malgrat tot, l’autocar es mou.

Cal pensar que en algun moment la maquinària en tindrà prou i farà un pet com una aglà.

Potser serà el moment de tornar a començar. Estem al cas.

Salut i república

Salut i república - 11-03-2022

Potser sí.

Fa tanta ràbia mirar cada dia a la televisió les imatges de la gent que fuig de la guerra i la cara del paranoic aquell de Moscou.

Paranoic però no boig, no ens enganyem. Es un dictador clàssic, com tots els que hem conegut durant el segle XX.

El segle XXI havia de ser un nou segle de la llum, del triomf de la ciència, del raciocini, del pensament i ja estem veient que no. Cada dia hi ha més rucs.

Volen imposar una determinada forma de pensar, imperialista i totalitària. Del comunisme totalitari, del capitalisme totalitari, del franquisme totalitari o de la teocràcia totalitària. Tots funcionen igual.

La justícia, l’exèrcit, el clergat, la policia, els jutges i els alts funcionaris, els del dolar, en el resum, i els seus gossos morts de gana, putejant el poble, demanant més esforços al poble pla i convidant-nos a seguir patint.

Potser sí que no podrem omplir el dipòsit del cotxe, que no tindrem calefacció ni aigua calenta perquè no podrem pagar la llum. Tot és possible.

Sempre, però, hi ha els llestos que treuen profit. L’altre dia vaig llegir que les armes que Espanya ha enviat a Ucraïna no funcionen perquè són massa velles. No em sorprendria ni gota. Algú haurà buidat els seus magatzems i algú s’haurà embutxacat una bona quantitat de diners. Les comissions que en diuen. Marcaespaña.

Però vindrà un dia que tot això s’acabarà. No sé quan, però això s’acabarà. Es tracta de seguir ací, plantats com un arbre, o com un jonc, però seguir ací. Nosaltres rai.

salut i república - 11-02-2022

Salut i república 04-02-2022

Salut i república 14-07-2022

Salut i república 31-12-2021

Salut i república 24-12-2021

Bon Nadal

Pandèmies, virus, restriccions, mentides a dojo, repressió, lluita per la llengua, persecució judicial.

Màfies al govern, operacions Kitchen per emmascarar les operacions Gürtel, lladres instal·lats a llocs de poder, hidroelèctriques robant a mans plenes, polítics mirant cap a l’altre costat de la porta giratòria.

Una part del poble preocupada per si la cosina de la Pantoja s’entenia o no, amb un cosí de la filla de la Carrasca, l’altra part preocupada per si l’Umtiti fitxarà o no per l’equip que va dir o si es tornarà a lesionar la setmana vinent. Un autèntic festival.

Tanmateix, sembla que podríem estar pitjor i tots plegats no acabem de trobar el moment de fer la revolució. Clar, amb el que està passant a mig món, sembla que a nosaltres ja ens va prou bé. I potser sí, ara que ho dius.

Només ens faltava que com que arriba el Nadal, diràs que la gent s’estova una mica. Estem disposats a perdonar, a oblidar i a dir que no ha de passar res d’irreparable. Ja està prou bé. Bon Nadal a tothom, pau i amor. No ens besarem per la cosa de la Covid, però estarem ben bé a punt. Tot bé. Perfecte.

Tenim quatre torrons a casa i una mica de cava no ens ha de faltar. No cal que arribem al luxe babilònic de segons quin pardal.

Tot i que arriba el Nadal però, no oblidem que ells no descansen mai, que ens seguiran reprimint i si poden ens posaran a tots a la presó o ens multaran.

Vull dir que Bon Nadal, sí, a tothom que s’ho hagi merescut, però nosaltres seguim lluitant per la independència.

Salut i república.

Salut i república 10-12-2021

De la Constitució i el fetge

Un any més s’ha celebrat a Madrid el dia de la Constitució.

No te dic que no s’havia de celebrar els 4 o 5 primers anys, però ara que en portem 43, es podrien fer una mica de vergonya.

Allò que en un principi va semblar que serviria per fer-nos avançar, ha esdevingut un instrument que el poder està emprant per collar les aspiracions del poble pla.

Tant és així que els mateixos que estaven en contra de la Constitució, a hores d’ara són els seus màxims defensors i tenen el fetge de definir-se justament com a “Constitucionalistes”.

La Constitució espanyola és la millor demostració d’aquell principi que diu que la llei la fa el poderós per tal de mantenir-se en el poder. Es exacte.

L’exaltació de la constitució, de la constitucionalitat, de la llei i de les múltiples bondats que se’n deriven, en són la prova.

El poder té, d’una banda, un exèrcit de jutges i magistrats que interpreten la llei segons la seva ideologia que en el cas espanyol és el més pur franquisme i tenen també una legió de morts de gana que imposen per la força la interpretació que en fan aquests personatges.

Es tracta de sacralitzar la llei i de fer tots els possibles per tal que no pugui ser canviada en cap cas.

Per això, quaranta tres anys més tard, els més progres dels constitucionalistes semblen d’acord en què no cal canviar ni una coma.

Qui vol canviar la Constitució resulta ser antidemocràtic i terrorista.

Nosaltres, que no volem cap constitució espanyola, som la reencarnació del mal. Ves què hi farem.

Salut i república

Salut i república 03-12-2021

Més negociacions

Com altre no, si alguna cosa hem pogut aprendre de les darreres negociacions amb España, ha estat que no ens podem creure res del que diguin.

No direm que ens enganyen perquè no és cert. Sabem exactament que és el que volen i sabem del cert que faran tots els possibles per aconseguir-ho.

Ja li ho va dir l’escorpí a la granota, Al Capone als seus col·legues i el maltractador a la maltractada. No estan enganyant ningú.

Per al Gobierno de Madrid no hi ha més nació que Espanya i tot el que no sigui espanyol els és una pedra a la sabata. No faran res que no sigui a favor del castellà ni a Europa, ni a l’ONU, ni a cap parlament de cap comunitat autònoma espanyola.

Per això quan diuen que anem a negociar, no hem de fer més cas que a l’anunci del tafur aquell de les boletes. Durant la negociació parlaran del 25 %, del 6%, del dret internacional, de la declaració de principis, del Parlament Europeu, de la carta magna i dels refugiats sirians.

Juraran que estaven convençuts d’una cosa i de l’altra, que es pensaven que, que no sabien que. No res. Tot són mentides.

Tret de la indissoluble unitat de la pàtria, de los “valores de l’alma castellana” i de l’orgull que suposa parlar en castellà i ser esclaus del rei de Castella, no tenen cap més idea clara sobre el tema.

Si la pregunta, però, és com és que els nostres encara no ho han vist i segueixen negociant, això sí que són figues d’un altre paner.

No goso ni aventurar la resposta. Fàcil no és, sospito.

Caldrà que busquem alguna alternativa.

Salut i república.

Salut i república 26-11-2021

Donec perficiam (100) Cultura, llengua i colònies.

Ara que semblava que, resolt el tema dels pressupostos, podíem encarar la fi de l’any amb una certa tranquil·litat, pandèmies a banda, resulta que no.

Una vegada més España ens demostra qui és. La persecució judicial no té aturador i el desig d’acabar amb Catalunya tampoc.

Se sap que España té la intenció d’assimilar Catalunya. Vol que formem part del gran imperi i de la mateixa manera que van eliminar pobles i nacions d’Amèrica, d’Africa i d’Asia amb la barra de creure que els estaven fent un favor, encara avui el fatxerio està convençut d’haver fet un gran servei a la humanitat, els espanyols estan convençuts que Catalunya serà millor si és una bona colònia, esclava, submisa i creient.

Aquesta idea no és nova. Ja fa molts anys que la tenen al cap i de vegades cruelment i d’altres vegades amb més suavitat, estan intentant que desaparegui la nostra cultura i sobretot la nostra llengua que és la peça fonamental.

Un assassinat suau és dir que el català no és important, que és més important l’anglès i el castellà, que el català, home per anar per casa, ja està bé, però no és una llengua cosmopolita com el castellà. Ho haureu sentit.

Crueltat és quan uns quants jutges es volen carregar la immersió lingüística en nom de la democràcia i de la llibertat.

Ens tracten com als habitants de les Filipines o com als indis peruans.

Ens fan el favor d’obligar-nos a saber castellà.

Parlar castellà i ser esclaus del Rey d’España. Què més es pot demanar? es pregunten ells.

Contestarem: la independència.

Salut i república

Salut i república 19-11-2021

Polítics de pacotilla.

Mira que va costar formar un govern.

Primer tothom molt content amb la victòria aquella del 52 per cent. No ho hauries dit mai.

La presidència del Parlament sí que la vam tenir llesta aviat. Diràs que la cosa pintava bé. Error.

Per arribar a tenir un president de la Generalitat ja vam haver d’empassar-nos tota classe de numeret èpico-còmic, ofertes, brindis al sol, males cares, confirmacions, desmentiments i amenaces. Vam tenir de tot. Tant, que el poble pla va començar a abandonar el vaixell i el viatge cap a Ítaca.

Finalment, però, diràs que es van posar d’acord i en un lapse de temps ple de blastomies i aporrines van decidir nomenar MHP el Pere Aragonès, ben entès que no està, ni de bon tros, a l’alçada d’uns altres que proposava l’oposició i els seus propis companys de govern. Aquests últims en tenien potser catorze de millors.

Així i tot, comença a funcionar el govern. Espanya ens segueix escanyant amb la mateixa passió de sempre. Segueixen els entrebancs, els exiliats, la repressió, la persecució policial i la judicial. Cap novetat.

Arribem als pressupostos. És un moment important perquè dels pressupostos depèn bona part del que es podrà fer, amb el beneplàcit del Tribunal Supremo, el de Cuentas i l’altre, no cal dir.

Un moment important m’has dit? Alguns personatges no ho creuen així i tornen al sainet d’anades i vingudes.

Cal pensar, però, que estan preparant una jugada mestra.

No ho han dit, però esperem que sigui així.

La nostra paciència tampoc no és infinita.

Salut i república.

Salut i república 13-08-2021

Tossudament alçats.

Com altre no, la pandèmia està deixant seqüeles d’un cert interès entre la població en general.

Els més llestos de cada casa van dient que no cal que ens vacunem, que tot plegat és un gran negoci de les multinacionals de la farmàcia que l’únic que volen és seguir amb els seus guanys. Asseguren que el que volen és implantar-nos un xip que diu que ens ha de modificar l’ADN, i que ens deixarà per sempre més en mans de les horribles maquinacions de tenebroses sectes.

El Bill Gates i els tecnòlegs del G-5 es veu que són els responsables de tot plegat. El discurs negacionista, tot i ser una poca-soltada de primer nivell, té un gran èxit. És barat, fàcil d’entendre i no demana cap mena de demostració. Efectes secundaris semblants presenta la lluita per la independència que mantenim una colla d’exaltats contra les opinions d’uns quants saberuts de la caverna.

Els més llestos de cada casa, ja saben, i ens ho diuen diàriament, que no hi ha res a fer. Que l’esperit de l’1 d’octubre ha mort i que anem cap a un autonomisme més o menys declarat. Que no cal que sortim a manifestar-nos ni a dir res. Que no cal que ens tornem a trobar a cap Plaça a cantar res, perquè tot és temps perdut. Que els nostres polítics, s’han venut a l’enemic a canvi d’un bon sou i la corresponent cadira.

El mateix discurs embolicat amb proclames patriòtiques, ens l’està fent una colla de ganduls nostrats. També tenim una resposta per a ells: Vosaltres quedeu-vos a casa, al sofà, que nosaltres seguirem tossudament alçats.

Salut i república.

Salut i república 06-08-2021

Embolica que fa fort.

Aquest és un savi consell que va repetint el poder des del principi de la història.

Es tracta de confondre el personal, atabalar-lo amb notícies i informacions, la majoria falses, de manera que no s’acaba de saber què ha passat i qui és el culpable, amb la qual cosa el poble calla espantat o fastiguejat.

Els que es dediquen a enriquir-se i a prosperar a costelles del poble, segueixen treballant i segueixen traient profit del Palau de Marivent, de les hidroelèctriques, de la llet de Mercadona i del canvi climàtic.

Sense anar tan lluny, amb les promeses d’olimpíades, del traspàs de rodalies, l’ampliació de l’aeroport, l’acabament de les obres de la Sagrera i un parell més de safanòries o pastanagues, de gran qualitat, diràs que anem passant amb una certa normalitat estival.

També hi ha qui es dedica a repetir cada dia que el govern de la Generalitat, en mans de qui està, no està fent res de ben fet. No com abans que tot funcionava tan correctament. Allò sí que era un govern.

La caverna ha fet seu el discurs. Entre uns i altres ens volen fer empassar una certa sensació de fracàs. Per massa o per massa poc.

La seva tesi és que no sabem fer res de ben fet. Tot ens ho han de donar des de Madrid.

Ens estan robant, és cert, però com que ho seguiran fent, ens convé més estar bé amb ells. Ja veus quines penques.

Calma però. A la Moncloa no ho saben i els que es dediquen a ridiculitzar-nos tampoc, però se n’està preparant una de molt bona.

No afluixem companys. Guanyarem segur.

Salut i república 02-07-2021

Estat opresor.

Se sap que, si és possible, les coses aniran sempre més malament.

També sabem que Espanya és un país lamentable, per dir-ho suaument, i nosaltres, mentre hi formem part, ens veurem embolicats en els seus negocis cada vegada més roïns i grollers.

Ja ens havíem insultat llargament amb el tema dels indults. Des d’Espanya ens havien dit tot el que no volíem sentir, i alguns experts del Whatsapp i el Twitter ja ens havien anunciat la segona caiguda de Babilònia.

Per no entrar en més detalls, direm que l’Estat espanyol, està entrant en una deriva francament perillosa per a nosaltres.

El problema, el gran problema, és que no hi ha una resposta clara i contundent del govern ni del poble català.

El Tribunal de Cuentas és una vergonya fins i tot en un país com Espanya, ja estem d’acord, però segueix actuant.

El govern espanyol no pensa fer res contra ell, perquè ja li va prou bé, no ens enganyem.

I el govern català? Què està fent el govern català contra el Tribunal de Cuentas, i contra la justícia espanyola manipuladora que manté imputats més de tres mil ciutadans catalans? Què està fent pels dos nois per qui es demanen anys de presó per manifestar-se?

Potser sí que el govern no pot fer res, com a tal govern, perquè a la mínima faran tots cap a la presó. És possible.

Llavors, però, les organitzacions ciutadanes què estan fent?

Quan s’ha de paralitzar l’aeroport, les estacions de tren i autobusos i les carreteres? Quan hem de tornar a demostrar que els carrers són nostres? Què més ens han de fer?

Salut i república.

Salut i república 07-05-2021

Passem pàgina.

Unes eleccions lliures i democràtiques les ha acabat guanyat, per majoria ben bé absoluta, l’opció més poca-solta de les que es presentaven.

Diu que el poble pla ha confós la llibertat i la cervesa i que ha guanyat la dreta perquè només es presentaven partits de dreta, que els de l’esquerra eren marginals.

El PSOE, ara que ho dius, també s’ha presentat com un partit de dreta, monàrquic i pro gran capital. S’ha acabat el socialisme dels anys 70 i 80 que animava els obrers en les seves lluites.

Actualment els socialistes són la casta pura i dura, i el gobierno aquest que tenen muntat, no ha estat capaç d’anul·lar la llei mordassa, ni la reforma laboral. Segueix aplicant allò dels delictes d’odi, la protecció a la casa reial, els desnonaments a la carta, les pallisses als detinguts i els tractes de favor a les grans empreses que es repartiran els fons europeus.

No sorprèn gaire que no els hagin votat ni els seus militants.

I a nosaltres ens pot anar bé la desfeta? No se sap mai.

Tenen l’opció de tornar una mica a l’esquerra i fer alguna proposta de les que feien en el seu temps, com aquella del dret a l’autodeterminació dels pobles o es poden passar definitivament a la dreta, amb el VIVASPAÑA per bandera, i que vulguin superar el PP i VOX i tot.

La perspectiva no és especialment brillant.

Constatem, però, que entre Espanya i nosaltres hi ha diferències molt notables i constatem que ens pot anar bé, perquè és bo tenir l’enemic de cara. Als tribunals, a la presó i a la taula de diàleg.

Salut i república

Salut i república 26-02-2021

Anem per feina.

El passat 23 de febrer, commemorant un dels espectacles més ridículs de la història d’Espanya, es van trobar a Madrid una bona representació dels comediants que controlen el país.

El capo de tots plegats va lloar els mèrits del seu predecessor, actualment de vacances a la morisma.

Cal pensar que la tal festa no tenia més intenció que blanquejar la figura de l’emèrit.

A partir d’ara, les cadenes de ràdio i televisió del règim, tertulians, palmeros, periodistes a sou i cortesans en general faran un esforç per tal de fer-li creure a la població que el Sr. Borbó Pare, és un campió de la democràcia i de la constitució, que va deturar heroicament l’intent de cop d’estat d’aquell personatge grotesc que va ser el tal Tejero.

Tenen el fetge tan gros que munten tota la comèdia a favor de la veritat, però dels papers no n’ensenyen ni un. Fa 40 anys de la feta i no gosen desclassificar els papers on s’explica el que va passar.

És a dir, fan comèdies, fan discursos i fan el pària, però la veritat segueix amagada, com sempre. Potser amb el temps faran alguna festeta.

El Pedro Sánchez ens contarà una de lladres i serenos i tal dia farà un any.

Encara sort que dels nostres no hi va anar ningú. Una mica de decència, no ens farà cap mal.

I demostrat que a Madrid no hi ha sinó una colla de perdularis, farien santament de posar-se a treballar i formar un govern que ens porti a la llibertat. Ara es pot, que per això vam votar i vam guanyar.

Fem un govern independentista i després ja en parlarem.

Salut i república.

Salut i república 05-02-2021

Votem dignitat.

Dignitat és una paraula amb molts significats. Al diccionari, de sinònims en surten més de vint. Hi ha una accepció, però, que no la recull el diccionari.

Dignitat és el que va després de “sisquera”.

Parlem de les eleccions, de la poca vergonya de l’Estat espanyol, de la campanya electoral, de les promeses d’uns i altres, dels anuncis, dels atacs i de les vergonyes, dels terroristes, dels colpistes i dels demòcrates de tota la vida, dels que porten 40 anys al poder i no han fet mai res pel poble pla i ara ho faran tot, dels que prometen un futur igual que el passat més caspós.

Fem una crida al vot. Hem de votar, al preu que sigui, ni que sigui per correu, ni que sigui coberts amb una manta morellana, és igual.

Votem sí, però amb dignitat. Aquesta és la consigna.

Sisquera un dels nostres, sisquera algú que estigui per la llibertat, per la independència, sisquera algú que ens parli en català.

L’altre dia van fer un debat amb els líders dels partits que es presenten, una part dels partits, per això, amb l’afegitó dels feixistes.

Alguns dels que parlaven van tenir el bon humor de fer les seves intervencions en castellà. Per què? Per a qui parlaven?

És evident que qui no vol parlar com nosaltres, és que no és dels nostres.

Ara no recordo la cita, però un tipus va dir: “Com pot ser que vulgui representar Catalunya, o els catalans, algú que no parla català? És el que diem.

Cal que demanem dignitat a la gent que diu que ens vol representar.

Sisquera que siguin dels nostres. Dignitat sobretot.

Salut i república.

Salut i república 15-01-2021

Confiança m’has dit?

Vivim un temps difícil. La pandèmia ens ha portat a una situació una mica especial. Tothom té els nervis desballestats.

En comptes de mirar de trobar una solució consensuada, s’ha triat un camí de tots contra tots que segurament no ens portarà res de bo.

No sabem, per exemple, si les eleccions a Catalunya es podran fer el dia 14 de febrer o si no es faran.

Una part dels més llestos del món afirmen que això de votar per correu és una clara intenció tupinadora, l’altra part de llestos diu que això d’anar a votar presencialment és una clara maniobra per tal que la població tingui por i no vagi a votar.

Els més moderns dels llestos, diuen que amb els mitjans que tenim actualment, anar amb un vot des de casa i deixar-lo a una urna, amb un tipus allí que fa una ratlla amb un retolador és una pèrdua de temps i més antic que l’anar a peu. Uns altres moderns diuen que Internet és la fórmula ideal de la tupinada.

Què fem? Què defensem?

Tal com m’ha dit avui un bon company: “Fes-ho com vulguis, que segur que ho fas malament”. És exacte.

Alguns diuen que la generació d’aquesta desconfiança general, és una de les armes tradicionals del capital per tal d’enfortir l’extrema dreta. Com que aquests polítics que tenim són uns incompetents, diuen, caldrà que torni el Cid Campeador a posar ordre o l’Abascal que està més a prop i també té un cavall.

És el que han volgut fer als Estats Units amb el Trump.

Ens cal una reflexió seriosa i, modestament, crec que en nosaltres sí que podem confiar.

Salut i república.

Salut i república 26-12-2020

Quatre Nadals.

Quatre anys de maltractes, de cinisme, d’abús de poder, de presó, de tortures, de multes, de menyspreus, d’humiliacions, de jutges fent-se el parit, de militars fent-se el graciós i de polítics mirant cap a l’altre costat.

El poble català, contràriament al que canten els seus himnes, també calla, aplaudeix, s’abaixa els pantalons i demana el preu de la vaselina. “Quan convé seguem cadenes” es veu que encara no convé.

L’Estat espanyol ens canvia els presidents, ens els envia a l’exili o els inhabilita o ens tanca els líders a la presó.

Seguim cantant que “quan convé seguem cadenes”.Encara no convé?

De cara a les properes eleccions, ja tenen un parell de candidats amb el dit a l’ull, ja els tenen amenaçats. Si surten elegits, és segur que la patriòtica fiscalia, muntarà algun numeret, informe de la Guàrdia Civil inclòs, per tal de poder-los inhabilitar o, directament, tancar-los a la presó.

Mentrestant els grups independentistes segueixen barallant-se entre ells, donant suport i aprovant els pressupostos del mateix govern que els té anorreats.

Què podem fer, però? Potser haurem de reconèixer que al poble català ja li va bé la situació? Que ja està prou content?

Potser som nosaltres que no hem sabut copsar el missatge dels temps que corren i l’essència de la jugada mestra? És possible.

Però si algú es pensa que ens en tornarem cap a casa, callats i vençuts, està molt equivocat.

Seguirem protestant. Potser sí que ningú no ens representa. Ja trobarem l’alternativa.

De moment la ràbia.

Salut i república.

Salut i república 18-12-2020

No callarem.

Un militar branda la possibilitat d’afusellar 26 milions d’espanyols. No passa res. Cosa de jubilats nostàlgics.

Un rei emèrit, més lladre que Tacó, porta gastats uns quants milions d’euros del sofert poble espanyol i ens avisa que potser hi serà a casa abans de Nadal, no passa res. Ja li han dit que Hisenda li tornarà els diners.

La justícia espanyola, abandonant la seva tradicional i mega constitucional dèria manipuladora, s’ha passat decididament al filldeputisme estricte i demana tornar a fer un judici que ja havia fet. Tampoc no passa res, són coses del Marchena que diu que té el cervell lleugerament tocat pels darrers esdeveniments.

Diverses formacions catalanes independentistes lluitant entre elles, insultant-se i dient-se tota classe de penjament en comptes de preparar alguna estratègia que ens pugui anar bé.

S’està congriant un ambient francament carregat. Sembla una pel·lícula d’aquelles de mafiosos de dimecres a la nit, on l’únic personatge bo és la cambrera aquella del cafè, i encara.

Ens tenen rodejats. Ens diuen que no tenim més alternativa que quedar-nos a casa i callades que estem molt més guapes, perquè no tenim res a guanyar.

Ens la fotran per on voldran. Delicte d’odi contra la Guàrdia Civil?, odi a la casa reial?, odi a la Justícia espanyola manipuladora?, odi al Tribunal Suprem?, odi als nazis?, odi als assassins?

No els vindrà d’aquí perquè es poden inventar el significat que vulguin del text de la Constitución.

Així i tot, ho direm una altra vegada: no callarem.

Salut i república.

Salut i república 11-12-2020

Soroll de sabres?

Salut i república 04-12-2020

Per un futur millor.

Fa uns quants anys un grup de heavy especialment violent, ens anunciava que no cal que ens escarrassem gaire perquè no hi ha futur. Així mateix, amb totes les lletres.

Ho van dir abans que aparegués el coronavirus i les seves seqüeles, i no eren autònoms, o potser sí, perquè els músics, els artistes en general, ja se sap que sempre van una mica per lliure.

Actualment la cosa sembla més fotuda que fa uns quants anys. Entre la pandèmia i la voracitat dels grans inversors, la ruïna de la grandíssima majoria i els beneficis multimilionaris d’un selecte grup d’escanyapobres estem arribant a una cruïlla desconeguda per a nosaltres.

Potser sí que el capitalisme ha tocat fons, potser sí que haurà de morir la meitat de la població per tal que l’altra meitat pugui seguir treballant fins a l’esfetgegament per poder pagar les hipoteques i els préstecs que els bancs, generosament, els aniran fent.

Hem de seguir treballant per mantenir en funcionament la màquina que ens està destruint?

Segurament la caverna seguirà mentint per la gola, seguirà dient que nosaltres no podem fer més que donar-los les gràcies pel que s’estan esforçant en el nostre benefici. Adhuc el senyor Preparao i la justícia espanyola (manipuladora) diran que s’estan esforçant tant i quant.

No tenim, doncs, futur? És evident que amb ells no en tenim. Ho sabem del cert.

Però un futur millor és possible i també ho sabem. És possible un futur millor i lluitarem per ell.

El futur es diu llibertat i independència.

Seguirem lluitant.

Salut i república 27-11-2020

No ens quedem a casa.

No ho tenim fàcil. Diràs que hi ha una campanya perquè ens quedem tancats a casa. Pandèmia, virus, restriccions, por, vacunes, malalts i morts.

La situació politicosocial tampoc no ajuda gaire, no ens enganyem.

La pujada de la dreta i la ultradreta. Potser sí que quan el capital necessita ordre i control torna a posar en marxa el fantasma de la ultradreta per tal d’acollonir el personal. És molt possible. Se sap que la ultradreta, dirigents a banda, es nodreix de les capes més desgraciades de la societat.

No se sap molt bé què està passant, però ens queda la sensació com de no poder fer res.

Els nostres somnis, els nostres anhels, diràs que xoquen contra una paret de mentides i d’indiferència.

Nosaltres no sabem què està passant. Els múltiples genis que ens envolten sí que ho saben. Ràdios i televisions en van plens d’aquests llestos professionals. Els hi ha que parlen durant hores. Són els genis de la nostra època.

Els que no tenen cabuda a les nombroses tertúlies de ràdio i televisió, la peguen al Facebook, a l’Instagram i al Twitter. Expliquen qui i per què ha fet una cosa o l’altra, els pactes que s’estan fent i els que no es fan. Ho saben tot. Saben tant que fan una mica de fàstic i tot. Tants insults i tanta fatxenderia.

Per això la temptació de quedar-se a casa i esperar que passi el cadàver de l’enemic, és cada dia més forta.

Però no ho podem fer.

Ells que facin tant soroll com vulguin, nosaltres seguirem reivindicant la nostra voluntat: llibertat i independència.

No hi ha més.

Salut i república.


>> Programes anteriors a la ràdio a la carta <<


Llic├Ęncia de continguts
RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.cat  
25600 Balaguer (La Noguera)  
Tornar a dalt