El Disc de la Setmana, La perpectiva, del grup Sabana

Sabana ha publicat La Perspectiva, un àlbum introspectiu i meditat que narra el procés difícil i complex d’ordenar els sentiments, un exercici només possible des de la distància. El grup de Granollers desplega indie pop costumista amb cançons que parlen d’amor, de rutines, d’ambicions i d’angoixes.

El Disc de la Setmana, Pel Cantó bó, Doctor Prats

Doctor Prats ha publicat el seu quart disc, ‘Pel cantó bo’, dotze cançons per celebrar la vida i mirar endavant, però també per explicar les experiències viscudes, fusionant estils com el trap, la rumba i l’electrònica, entre altres.

El Disc, Transsegre grups

El DISC DE LA SETMANA a Ràdio Balaguer, està dedicat als grups que actuen a la festa de la TRANSSEGRE de #Balaguer aquest proper cap de setmana. ELÈCTRICA D’HARMA, KOERS, i 31FAM

El disc, Sexenni

Els disc, Joan Garriga, El Ball i el plany

El disc de la setmana a Ràdio Balaguer és ‘El Ball i el plany’, de Joan Garriga, el primer treball en solitari amb la formació ‘El mariatxi galàctic’.

El fundador de Dusminguet i La Troba Kung-Fú proposa un viatge apassionant per tots els mons que hi caben al seu acordió explorant la tensió entre el dol i l’esperança.

El Disc de la Setmana, Maria Jaume, Voltes i Voltes

revelació més prematura del confinament amb ‘Fins a maig no revisc’. Ara arriba el seu segon disc, ‘Voltes i voltes’, un àlbum molt més pop amb tots els aprenentatges vitals i musicals d’aquests dos anys de la mà de la transparència i puresa de la veu de la mallorquina.

El disc de la setmana, Ses entrayes, de Xarim Aresté

Xarim Aresté ha publicat Ses Entranyes, el seu quart àlbum en solitari en què el músic aboca sentiments, emocions i vivències d’una forma visceral.

Després d’una crisi creativa i d’haver publicat Marx Esteria de la Franja, una raresa en castellà, Aresté presenta onze noves cançons, més conscient que mai de les energies i les forces de la música.

El Disc de la Setmana, Resiliència, Bredda

EL DISC DE LA SETMANA a Ràdio Balaguer amb Nil Ortiz és: RESILIÈNCIA del grup BREDDA

El disc de la setmana, Un minut estroboscòpica, d'Antonia Font

El maig del 2021 Primavera Sound penjava una lona de grans dimensions on s’hi podia llegir ‘Alegria’. La ubicació no era aleatòria, la cantonada del carrer Mallorca amb Rambla Catalunya, i amb aquestes dades era evident que estàvem parlant del retorn d’Antònia font.

El desembre de 2013, Pau Debon acabava el tercer concert de comiat del grup amb el Teatre principal de Palma dempeus cantant Alegria. 8 anys després, Antònia Font anunciava el seu retorn amb l’última cançó que van tocar i que enguany compleix 20 anys.

En el retorn d’un grup que ha marcat tant una generació i una escena musical no hi ha marge d’error. La primera cançó que veuria la llum havia de ser un tema que sonés molt a Antonia Font. I així va ser, com si no hagués passat el temps, ‘Un minut estroboscòpica’ va ser la seva carta de presentació per demostrar que res havia canviat. Fidels al seu estil, sense sorpreses ni salts mortals, per continuar allí on ho havien deixat.

L’univers de figures i metàfores d’Antònia font és molt extens, durant la seva trajectòria el grup va crear un lèxic i uns codis que ens fan recordar a ells per exemple cada vegada que algú diu un llapis d’Ikea o un pistatxo.

Ara, amb aquest nou disc, els mallorquins més còsmics poden arribar a captar com una molècula de pols impacta contra un raig de llum que entra pels forats d’una persiana. I així, com si res, passen dels temes més quotidians, dels més vulgars, als més universals.

Antònia Font s’han erigit, per mèrits propis, en la banda de pop català més influent de la primera dècada del segle XXl. La seva herència s’ha estès a les últimes generacions musicals i ha anat recollint premis i reconeixements al llarg de la seva trajectòria.

La veu de Pau Debon, el virtuosisme compositiu i la guitarra de Joan Miquel Oliver, el baix ferm de Joan Roca, els teclats dels vuitanta de Jaume Manresa, i el ritme de Pere Debon han generat ramats de seguidors d’una banda amb nom de professora d’institut i un món oníric capaç de cantar a París a cop de tresets.

El disc de la setmana a Ràdio Balaguer especial Fira J i Barnasants a Balaguer

L’àrea de Joventut de la Paeria de Balaguer i l’associació Joves BLG reprenen Fira J, ara amb un nou format de dues nits festives en el marc de la Fira Q.

El divendres 29 començarà Baya Baye, autoanomenat ‘’el papa del rap català macarra’’. El raper de Montgat s’ha convertit en una de les sorpreses musicals dels darrers dos anys amb més de 300.000 visualitzacions als seus temes a youtube i a spotify. Tot i que a ell, en general, els números, li importen ben poc.

En un panorama català, cada dia més farcit de música urbana, Baya Baye és un artista que no destaca per la qualitat de les seves bases però que ha fet prevaldre la força d’unes lletres que espantarien a qualsevol ‘’tieta catalana’’. Baye ataca sense pèls a la llengua a totes les estructures, tradicions i convencions carques d’aquest país.

El dissabte al pavelló molí de l’esquerrà serà el torn de Smoking Souls, un grup de rock genuí com poc en queda i amb accent valencià. La banda de Pego amb una dècada sobre els escenaris demostra maduresa a La Cura, un disc de ‘rock curatiu’. Les melodies de les guitarres i la veu de Carles Caselles teixeixen emocions i ens guareixen de tots els mals de l’èpica del dia a dia. Un grup que segueix demostrant treball rere treball autenticitat, humilitat i honestedat.
D’altra banda aquest dissabte el festival Barnasants farà parada a Balaguer “Baula rere baula”, un espectacle de producció pròpia que homenatja la banda Brams en el 30è aniversari del seu primer disc. Centenars de concerts i més de 13 discos mantenen intacte l’esperit combatiu que va fer néixer la banda berguedana.

El grup liderat per Francesc Ribera ‘Titot’ i el productor i músic David Rosell torna a l’escenari per fer perviure la cançó protesta que ha fet ballar, reflexionar i lluitar el jovent dels Països Catalans.

Aquell primer disc, Amb el rock a la faixa, incloïa una de les cançons més emblemàtiques del grup i una història que ha marcat una generació L’últim tirabol.

El disc Olimpica i primavera, Blaumut

A Ràdio Balaguer EL DISC DE LA SETMANA amb Nil Ortiz és ‘OLÍMPICA I PRIMAVERA’ de BLAUMUT. Un disc de lletres punyents acompanyades d’un so més enèrgic i contundent

El quintet continua apostant per fer un disc lluny dels estudis, lluny de pressions, i aquest cop ho han portat a l’extrem gravant gairebé completament l’àlbum a casa. Blaumut són grans observadors del nostre present i amb aquest disc porten fins a l’extrem aquest paisatgisme que tan bé saben fer

El Disc, L'ultima nit, Fauna

El disc de la setmana amb Nil Ortiz a Ràdio Balaguer és L’última nit, del grup Fauna.

En mig d’aquest mosaic de camps de conreu que forma la plana de Lleida, cada dia creixen nous brots com Fauna que també completen el mosaic musical d’aquesta terra.

Fauna han modificat el número 1 per la lletra u al seu nom, però aquesta actualització no només és una qüestió de ‘branding’, el grup presenta una nova etapa amb nous membres i nous instruments. Tornen amb un àlbum sota el braç, escrit i treballat durant la pandèmia amb temes en català i castellà carregats de missatges enèrgics i de superació.

Fauna pràcticament ha doblat la plantilla –de quatre a set membres– per fer un salt sonor: del característic quartet de rumba a una formació de fusió i mestissatge. Al disc trobem “Diga-li”, una cançó que reivindica ser un mateix a ritme de rumba i amb la col·laboració de Pelat i Pelut.

El grup Fauna, amb base al Pla d’Urgell i components de diferents racons del “salvatge oest”, presenten aquest nou disc escrit i treballat durant la pandèmia. Lluny de la melancolia han carregat el disc de vitalitat, ritme i missatges compromesos. El grup està disposat a viure la vida intensament, a viure-la com si aquesta fos l’última nit.

Fauna va néixer com un grup d’amics que feia música per diversió, el projecte ha anat evolucionant fins ara que es treuen l’etiqueta de grup acústic. Dels membres d’aquell primer quartet en van marxar dos, el Sergi i l’Àngel, a ells els hi dediquen una cançó d’aquest nou disc, “Un nou camí”, aquesta etapa que ara comencen.

El disc, Diòptria, Pau Riba

Pau Riba ha mort com a conseqüència d’un càncer de pàncrees que li va ser diagnosticat mesos enrere. Les cançons que escoltarem formen part del disc Diòptria2, la reedició i remasterització que es va fer el 2019 coincidint amb els 50 anys de la seva publicació.

El disc de la setmana a Ràdio Balaguer és La taula del racó de Martín Puig

Després d’haver participat en diverses bandes com a vocalista, fa tres anys va decidir començar el seu projecte individual. Ara, Martin Puig debuta amb La taula del racó, 6 cançons que reflexionen sobre el procés d’una presa de dedicions.

Un àlbum que ha produït conjuntament amb el seu company Vitu Valera i que té un so càlid i proper. L’estil de Martín Puig es troba a cavall de l’indie i el bedroom pop, sempre amb un toc càlid.

Defuig dels músics del pop de butxaca que fan servir tècniques lo-fi associades a un to més fred, més distant. Per això ha utilitzat pistes de so ambient o d’una televisió vella, sintetitzadors que fan de coixí i poques capes per crear un microclima per cada cançó i estat d’ànim.

Martín Puig beu d’influències com The New Raemon, Los Planetas, Pau Vallvé, Ferran Palau, Nico Roig o Sen Senra. A La taula del racó ens proposa reflexionar sobre el procés d’una presa de decisió. L’àlbum comença enigmàtic i acaba amb un final lluminós, amb una decisió ferma veien-t’ho

El disc, Suposo que l'amor és aixó, Ginestà

El DISC DE LA SETMANA és: “Suposo que l’amor és això” de GINESTÀ, la banda encapçalada pels germans Júlia i Pau Serrasolsas presenta el seu nou àlbum, (Kasba Music, 2022). Es tracta del tercer disc del grup, després d’una gira de més de 80 concerts els dos darrers anys

El Disc de la setmana. Un desert de colors, Amulet

Després d’un any de treure senzills, el cantant i compositor mallorquí Amulet publica “Un Desert de Colors” (Blau 2021), un disc que recopila els 7 senzills del darrer any i inclou un tema inèdit que dona nom al disc.

El disc compta amb les col·laboracions de Pau Franch (cantant d’O-ERRA), Xanguito i Raquel Lúa. “Un desert de colors” reb el premi del públic com a Millor Disc de Cançó D’autor als Premis Enderrock de la Música Balear 2021.

El Disc de la setmana, Present, de El Diluvi,

El Diluvi arriba amb el seu nou disc, Present, 14 temes lluminosos i vitals que renoven la sonoritat del grup valencià sense perdre la seva essència.

Després d’una dècada als escenaris, el quart àlbum d’El diluvi és un cant a viure el present malgrat els temps de pandèmia.

El Disc de la setmana, El naixement, Ven nus.

El disc de la setmana a Ràdio Balaguer és: El naixement, de Ven’nus. La sabadellenca amb 21 anys acaba de publicar el seu primer disc. Un EP de set cançons de pop d’autor amb grans dosis de costumisme.

Nadales dispars

El Disc de la setmana, Continent i contingut, Maria Heinz

La Mallorquina Maria Hein es presenta amb ‘Continent i contingut’, un àlbum de pop d’autor melancòlic que destaca per la sensibilitat i delicadesa de la veu.

La cantautora de Felanitx porta anys formant-se com a pianista, tocant la guitarra i recentment, creant les seves pròpies lletres i melodies. Cançons que destaquen per un so madur, d’històries que ens transporten a un món interior magnètic en la bellesa del quotidià, d’una noia que tot just té 18 anys.

El Disc de la setmana, Fotosíntesi, La Fúmiga

La Fúmiga presenta Fotosíntesi, el seu segon disc, una barreja de la música pop més festiva amb una secció de vents molt potent.

Fotosíntesi descriu aquesta explosió que ha fet el grup, d’un projecte entre col·legues a ser els caps de cartell dels festivals de referència de música en català. La fotosíntesi gira al voltant de la llum tant present en les seves cançons.

Fotosíntesi són deu cançons de musica festiva amb influències de l’electrònica. Al volant d’aquest motor sonor hi trobem el creador del so de la nova escena musical valenciana, el productor Mark Dasousa que ha sabut trobar l’essència del grup.

Cançons de pop optimistes i lluminoses i una gran posada en escena fan sumar adeptes dia rere dia als efectes d’aquest grup valencià que vol posar de cap per avall la musica festiva a casa nostra. La Fúmiga han aconseguit esdevenir un dels grups del moment plantejant un directe amb una energia desbordant on el feedback amb el públic no deixen a ningú indiferent.

El Disc de la setmana, Ludwig, Mazoni

Ludwig és el nou projecte de Jaume Pla, Mazoni, un experiment creatiu de 10 cançons en què l’empordànes sampleja les melodies més famoses de Ludwig van Beethoven.

Mazoni és un dels artistes més prolífics de casa nostra, en les últimes dues dècades ha publicat onze discs d’estudi, ara sorprèn amb la fusió entre el geni alemany i el pop-rock de l’empordanès

El disc de la setmana, De vent i òxid, Athanàgia

Athanàgia es presenta amb un primer disc titulat De vent i òxid. El grup de menàrguens format per Lluc Casals i Arcadi Minguet presenten un àbum conceptual en què reflexionen sobre la inscertesa humana des d’una mirada singular.

Així han aconseguit una música que veu de ritmes tradicionals, des del folk, al flamenc, passant pel rock progressiu, el jazz, la música electrònica… tots aquests ingredients amb un instrument al centre, el hang, el resultat és una sonoritat única. Ho escoltem a De gestes i herois.

De vent i òxid en 10 temes reflexteix la incertesa humana des de la mirada dels derrotats. Un àlbum que convida a la reflexió més existencialista per reescriure la història.

El Disc de la Setmana, Roba Estesa, Rosa permanent

Aquest Disc de la Setmana està dedicat a Roba Estesa i el seu darrer disc “Rosa permanent”.

És el tercer LP del grup femení i feminista del camp de Tarragona. En aquest disc agafen un nou rumb musical que fusiona les músiques urbanes i festives amb instrumentació i melodies folk.

El Disc de la Setmana, Roger Mas, Totes les flors

El Disc de la Setmana: “Totes les flors”, l’onzè àlbum del solsoní Roger Mas. Un treball lluminós, diferent, que ens aboca dolçament al vertigen de les emocions més explosives…

El Disc de la Setmana, El Petit de Cal Eril, N.S.C.A.L.H

El Petit de Cal Eril ha presentat el seu nou disc “N.S.C.A.L.H.”

La música d’El Petit de Cal Eril travessa el cosmos per generar al seu voltant una força gravitacional imparable. La tardor de 2021 presenta el seu esperat nou disc, ocult rere les sigles “N.S.C.A.L.H.”, No sabràs com acabarà la història. Nova baula en una trajectòria que ha consolidat el grup com un dels noms clau de l’escena musical catalana i estatal, arrodonint un cicle de creixement forjat tenaçment des de la trinxera i en primera persona, amb un inusitat ritme de producció de discos i sense parar de tocar en directe.

El Disc de la Setmama, Saüc, Eterna

Saüc és un grup de rock dur i metal alternatiu de Balaguer format a finals del 2017. Amb un estil que beu de diferents corrents del metal i del rock. En poc temps van ser finalistes del concurs Pepe Marín, guanyadors del certamen makot rock, i premiats al festival MUR FòNIC. Ara presenten el seu primer disc “Eterna”, i ens en parlen el cantant i el guitarrista del grup, Ruben Peries i Alex Fuentes.

El Disc de la Setmana, Meritxell Neddermann , In the Backyard of the castle

Aquest Disc de la Setmana està dedicat a Meritxell Neddermann i el seu darrer disc “In the backyard of the castle”, que va presentar a Balaguer aquest mes de setembre al Festival Llavors.

El Disc de la Setmana, Joan Blau, Arrels de músic

Aquest Disc de la Setmana estarà dedicat a Joan Blau.

Escoltarem algunes de les cançons que el cantautor ha publicat els darrers mesos i que formaran part del disc “Arrels de músic” que presentarà el dissabte dia 18 a Penelles.

El Disc de la Setmana, Marala, A trenc d'alba

El Disc de la Setmana amb Nil Ortiz és “A trenc d’alba” de Marala. El trio de veus Marala presentaran el divendres dia 3 de setembre a Balaguer al FESTIVAL LLAVORS , cultura en creixement el seu disc.