Diumenge 05 d'Abril
del 2020



Troba'ns a les xarxes socials:

Pàgina a Facebook Pàgina a Twitter Perfil a Instagram



Les últimes notícies al teu Telegram:

Telegram












Ajuntament de Balaguer



Notícies locals

03-03-2020

El Col·lectiu Llibertat Balaguer farà aquest dissabte una trobada en motiu dels dos anys de l'inici de les seves reivindicacions. D'altra banda també dissabte la PLATAFORMA PER LA LLENGUA instal·larà un taula informativa.

Els actes començaran a les 11 del matí a la plaça Mercadal i s’ha previst entre d’altres; la lectura d'un manifest, la presentació del quadre NO CALLAREM i una cantada amb MÚSICS PER LA LLIBERTAT.
 
A la trobada hi assistiran entre d’altres: Josep Vallverdu, Anaï Serret i Lo Martí de Térmens. En acabar es farà un VERMUT SOLIDARI.
 
El Col•lectiu Llibertat Balaguer es reuneix tots els dijous i dissabtes al matí i, a més, participen en altres trobades i sortides per reivindicar la LLIBERTAT dels presos politics.
 
D’altra banda també dissabte a partir de les 11 a la mateixa plaça, la PLATAFORMA PER LA LLENGUA instal•larà un taula informativa i de recollida de signatures, en defensa de la llengua, amb l’eslògan 'Som 10 milions, Som una LLENGUA'. 
 
 
 El català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb altres com ara l’alemany, l’italià, el portuguès o el mateix castellà.
 
Aquesta unitat lingüística no s’hauria de veure en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerés, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus. De fet, l’existència d’aquestes denominacions alternatives fa evident que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.
 
Tanmateix, en les darreres dècades hem assistit a diversos intents de fragmentació de la nostra llengua per part de diversos sectors del conjunt dels territoris del nostre domini lingüístic. En alguns casos, fins i tot, el foment del secessionisme lingüístic s’ha dut a terme directament des d’algunes instàncies i institucions públiques, fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.
 
Darrerament hem pogut constatar que la denominació valencià, emprada oficialment al País Valencià, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat espanyol considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. Així mateix, dia rere dia observem astorats que el Govern espanyol ofereix les opcions lingüístiques de català i valencià separadament –com si fossin llengües diferents– a les respectives pàgines web de ministeris i ens estatals, amb els costos addicionals, tant econòmics com d’oportunitats, que això suposa per al ciutadà. Aquest fenomen s’ha reproduït mimèticament en els serveis d’atenció i difusió comercials d’algunes empreses –com ara supermercats, grans superfícies o entitats bancàries–, que diferencien entre català i valencià.
 
De la mateixa manera, hem pogut comprovar que la manca de polítiques públiques que assumeixin sense embuts la unitat de la llengua catalana provoca, entre d’altres, una manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana. L’Institut Ramon Llull, per exemple, hauria de poder comptar amb la participació de tots els governs del domini lingüístic, quelcom que avui no és possible pel temor que això pugui generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua. En segon lloc, la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana arreu del territori no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents versions dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.
 
El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupi les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s’ha fet mai realitat, de manera que la nostra llengua continua coixa quant a la coordinació dels governs i institucions del territori.
 
D’altra banda, el febrer del 2017 els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en gairebé res concret.
 
La conseqüència directa de tot plegat l’observem en les darreres dades de què disposa la Plataforma per la llengua sobre l’opinió i la percepció de la ciutadania catalanoparlant a l’entorn d’aquesta qüestió. Els últims estudis mostren clarament una notable regressió en la percepció dels catalanoparlants de la unitat de la seva llengua, especialment en les generacions més joves, tot i haver gaudit d’una educació pública democràtica i normalitzada en la major part del domini lingüístic.
 
Per tot això, demanem a la ciutadania de signar i enviar una carta a les màximes autoritats polítiques del conjunt del territori del domini lingüístic català per instar-los a prendre les mesures oportunes a fi de resoldre aquesta situació inacceptable per a una llengua que parlen deu milions de ciutadans europeus.
 
 

 




Altres notícies locals

Arxiu de notícies

Llicència de continguts
RÀDIO BALAGUER 107.4 FM - Plaça Mercadal 1 - Tel.: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 70 63 - radio@balaguer.cat  
25600 Balaguer (La Noguera)  
Tornar a dalt