Aquest divendres ha tingut lloc durant tot el dia una jornada de portes obertes a la gravera situada a La Plana del Corb, a les instal·lacions de l'empresa Sorigué, que ha obert les seves portes al públic en el marc de la intervenció 'Gravera Aturada' de l'artista Lara Almarcegui, una activitat vinculada també amb l'exposició vídeo gràfica 'Gravera', una exposició que s'ha inaugurat aquest vespre a la Panera de Lleida i que es podrà veure fins al 30 de maig.

Juxtaposant dos nous projectes, l’exposició Graves de Lara Almarcegui ofereix una perspectiva geològica de la zona de Lleida i la plana del riu Segre a través de la relació entre l’entorn construït i l’extens cinturó muntanyós dels Pirineus, format entre 80 i 20 milions d’anys enrere quan la península Ibèrica va xocar contra la resta d’Europa.

Descrits en poques paraules, el primer projecte és una resposta a la pregunta: quines quantitats de quines roques i materials constitueixen els Pirineus? Se n’ha obtingut la resposta amb la col·laboració de geòlegs a través d’una complexa sèrie d’aclariments, càlculs i modelat en 3D. ¿On comencen i acaben els Pirineus? ¿Quin és el grau de detall desitjable?

El segon projecte es pregunta: Quines possibilitats comencen a aparèixer quan s’atura l’excavació d’una pedrera? Més concretament, què ocorre quan La Plana del Corb, el complex industrial de Sorigué prop de la localitat de Balaguer, deté les seves operacions durant un dia?

La resposta adopta la forma d’un dia de portes obertes a la pedrera durant el qual els visitants experimenten aquest lloc habitualment bulliciós i sorollós com un lloc de contemplació. A la sala de la Panera, a l’altra banda de la llista de materials, es projecta Gravera (2021), un gran vídeo que presenta documentació de la mateixa pedrera congelada en el temps. Sense el brunzir de la maquinària, la xiuladissa dels dolls d’aigua o la grava que cruix i s’acumula, som testimonis d’un auster paisatge granular de penya-segats, illes i istmes artificials del qual sorgeixen els llargs colls de les cintes transportadores, immòbils com si fossin dinosaures mecànics.