40 anys de les riuades de Lleida. Diversos municipis de la demarcació de Lleida, entre aquests Balaguer, van patir els dies 7 i 8 de novembre de l'any 1982 els efectes d'una crescuda dels rius Segre i Valira

Aquest dilluns 7 de novembre es compleixen quaranta anys de la gran riuada del 1982, el pitjor desastre natural que es recorda a les comarques de Lleida.

El riu Segre al seu pas per Balaguer ha experimentat al llarg de la seva història diferents crescudes. Hi ha riuades documentades des de l'any 1617 i de les que es conserva material gràfic a l'Arxiu Comarcal. Són les del 1907, 1937, i la del 1982. D'aquestes, la més important en quantitat d'aigua va ser la del 1907, quan es van registrar 3.000 m3/s de cabal del riu al seu pas per la ciutat. Quant a danys materials, la riuada del 1982, amb 2.000 m3/s, va ser la més destructiva, donat que ja estava construïda la canalització del riu i l'avinguda Pere III, que van fer de coll d'ampolla.

La riuada va tenir lloc entre el 7 i 8 de novembre del 1982, arran de la pluja que va caure aquella nit i que va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira.

Les zones afectades van ser Andorra i les comarques per on passa el riu Segre, des de Lleida fins a la Cerdanya. Hi va haver 14 víctimes mortals, carreteres tallades i ponts enfonsats. A l'Alt Urgell, per exemple, hi va haver quaranta pobles aïllats i trenta ponts ensorrats.

La riuada del 1982 va coincidir a Balaguer amb la celebració de les festes del Sant Crist. En aquella època les atraccions dels firaires s'instal·laven al costat del riu Segre, a la zona coneguda en l'actualitat com el parc de la Transsegre, i la pujada sobtada del riu va endur-se part de les atraccions que els seus propietaris no van tenir temps a desmuntar. La important pujada del cabal del riu va obligar, a més, a retirar les baranes del pont nou per no impedir el pas de l'aigua i, fins i tot, es va estudiar la nit de diumenge la possibilitat de fer volar el pont pel temor que aquest no aguantés la pressió.

També arran de la riuada van quedar afectats molts baixos i comerços propers al riu (Avinguda Pere III i la Banqueta) que van veure com l'aigua entrava als seus establiments i inundava bona part dels locals. Un dels més afectats va ser l'establiment Comercial Monesma. Ho ha recordat a Ràdio Balaguer qui aleshores era un dels seus treballadors, Andrés Saiz. Saiz recorda que aquell 7 de novembre a la nit, un cop arribat d'un bateig, van anar a la botiga, a intentar moure material des de la part de la Banqueta, on hi havia el taller, cap a la part de dalt de l'establiment, situada al carrer Sant Jaume. Tot i això, l'aigua va fer estralls. Diu que a la botiga hi va entrar un metre i mig d'aigua i recorda l'endemà com un dia traumàtic perquè "l'esforç de molts anys en un moment va marxar".

Pel que fa a danys, Saiz diu que van ser quantiosos perquè molt del material era de fusta i es va haver de llançar igual que molts aparells d'oficina que es van rovellar. Els dies següents van ser centenars els balaguerins que van ajudar a retirar l'aigua i el fang acumulat, a més de les restes que el riu havia arrossegat.

També hem parlat amb el paer en cap sobre la riuada. Jordi Ignasi Vidal recorda aquells dos dies amb  molta angoixa.Pel que fa a la possibilitat que es pugui repetir en un futur una situació com aquella, Vidal diu que no es pot descartar res però també assenyala que amb el pantà de Rialb la situació es podria preveure i regular amb més temps.

Les crescudes del Segre són freqüents a causa, en la majoria de casos, del desgel, o per precipitacions importants al Pirineu que coincideixen també amb aquest desgel o amb nivells molt alts dels embassaments de la conca del Segre i Noguera.  Les crescudes més recents, tot i que no tant importants com les del 1982, han estat al maig del 2009, juny del 2010, al març del 2017, a l'abril i maig del 2018, o ara fa dos anys, al maig del 2020. En tots aquest casos es van tancar els accessos al riu i no es van registrar importants danys materials.