Balaguer acull un any més el VOC Festival Òmnium de Curtmetratges

Es tracta d'un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d'estimular la producció de curtmetratges de qualitat en català, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic.

És un festival únic perquè arriba a més de 90 sales d'arreu dels Països Catalans simultàniament durant els mesos de febrer i març. És també un punt de trobada entre creadors, públic i referents del sector, una oportunitat per compartir l'experiència del cinema en llengua catalana.

A Balaguer es faran dues sessions. Una primera el dimarts, 20 de febrer i una segona el dimarts dia 27 de febrer. Totes dues funcions a les 19:30h a la sala d'actes de la Casa de la Paeria.

El VOC selecciona curtmetratges de ficció i documental. La tria vol ser una representació de la qualitat, diversitat i risc en les creacions d'arreu dels Països Catalans i es proposa fer d'altaveu especialment en el talent emergent. Són projeccions gratuïtes obertes a tothom.

Sessió I "Avui i demà" (91 min) Es podran veure sis curtmetratges que comparteixen la idea de canvi, de trànsit, de retorn, de mons que s'abandonen i que es recuperen, de ferides que es tanquen.

Les més grans, documental, 2023, Dubi Cano, Marta Codesido, Núria Ubach, Ulrika Andersson

El temps va passant lent, les estacions van canviant i la vellesa va arribant a poc a poc a la fi. La rutina de tota la vida. Tres amigues en la seva caminada diària i la sobtada però esperada mort d'una d'elles als seus 92 anys. Al mateix temps, al poble se celebra a la dona més longeva, com si es premiés l'assoliment d'haver arribat fins allà. Amb aquesta dicotomia, aquest curtmetratge retrata la vellesa i el temps. D'una forma àcida i irònica, qüestiona la productivitat i l'obsolet de la vida. Entre esperar la mort i voler tornar a ella.

Els amants, ficció, 2023, Joan Vives

"No hi havia a València dos amants com nosaltres": d'aquesta manera es refereix la Teresa a la seva relació amb l'Ovidi, desaparegut al mar fa ja deu anys. La seva sentència es torna condemna quan la parella es retroba a la cova on ella l'espera cada dia. Com al seu anterior curt, L'escarabat al final del carrer (2017), Joan Vives ens trasllada a un poble valencià on el realisme màgic no és cap novetat. Éssers sobrenaturals, escenes de fals documental i un veïnat unit en les tradicions i en l'escarn públic doten a Els amants d'un to popular i còmic, fent excepcional la història d'amor dels protagonistes.

L'avenir, ficció, 2022, Santiago Ráfales

Si jugues a fet i amagar saps que, tard o d'hora, t'acabaran trobant. Això és el que li passa a en Biel, un nen de deu anys, que, malgrat voler amagar-se de tot el que vindrà, no pot evitar fer-se gran. Envoltat de natura, jocs i amics, viurà un contratemps que el deixarà del tot desconcertat i posarà en perill la seva amistat amb la Sara. Una petita gran història que anuncia la fi de l'estiu i de la infantesa a toc de campana i nostàlgia.

Provocadora, ficció, 2023,  Èlia Lorente

Ple estiu. Vacances. La casa dels avis. Una nena entrant a la preadolescència. La figura ominosa de l'avi. I els records d'aquest estiu, trencant-se i ofegant-la un rere l'altre... Un curtmetratge que des del seu títol demana ser vist dues vegades: des de la innocència d'unes vacances com unes altres, i des de la d'un record traumàtic que resignifica tota una història. A través d'una sòlida direcció debut d'Èlia Lorente, un muntatge lloable i una brillant interpretació protagonista, Provocadora és una obra sensorial i immersiva que es viu com un estiu: ràpid, exaltant i crucial.

Anhel de llum, documental, 2023, Alba Cros

La mirada d'una nova inquilina a la Ciutat Comtal i el retrat de l'amor més pur, el que no té límits, són el temes que Alba Cros, directora de Les amigues de l'Àgata (2015), tracta en aquesta història d'estètica preciosista i temàtica poètica. Un homenatge a la vida carregat de flaixos lluminosos universals i, alhora, personals. Perquè moltes vegades cal fixar-se en allò que t'il·lumina per sentir-te viva.

Tots els meus colors, ficció, 2023, Anna Solanas i Marc Riba

Una nena ha perdut la seva mare i, amb ella, els colors del seu món. Aquest fantàstic curt en stop-motion constitueix un tàctil viatge per la naturalesa assolint una breu però emocional odissea per tornar a pintar el món de colors.

Sessió II "Una mena de joc" (85 min)

Sis històries que ens confronten amb els moments clau de la vida on hem de decidir com participem del món, redescobrim la història o trobem noves mirades sobre un objecte.

El tren de l'alegria, ficció, 2023, Jordi Boquet

El món del teatre sempre ha estat insular i hermètic quan s'ha tancat a les seves aules. Els jocs de dinàmiques i el role-playing prenen el protagonisme a El Tren de l'alegria. Curtmetratge que recorda casos com el de l'Institut del Teatre o el que va destapar el Diari Ara a terres lleidatanes, plantejant les relacions de poders entre docents i alumnes. Una proposta cruenta i climàtica que denuncia els límits als quals cal arribar per ser un gran actor o actriu en un sistema brut i violent.

La casa oberta, documental, 2023,  Julieta Lasarte

Com si d'una radiografia arquitectónica es tractés, Julieta Lasarte ens convida a un viatge pel passat d'una vivenda familiar, la seva, però també el de sa mare (veu en off de la cinta) i la seva àvia, una famosa actriu catalana. Servint-se d'imatges casolanes i fent un exercici d'estil senzill però brillant, cada racó de la llar es converteix en un escenari que es multiplica i superposa, per revelar-nos les múltiples presències, absències i vivències que oculten una casa oberta carregada de vida i secrets.

Al Nadal toca fusta, ficció, 2022, Max Calvera

En aquest curtmetratge rodat al més pur estil de sèrie B i amb pinzellades del cinema slasher, el terror i l'humor es donen de la mà. Max Calvera ens explica la història d'Ovidi, un nen de set anys aferrat al seu tió que va a passar la nit de Nadal a França. La nova parella del seu pare i tota la família d'ella no entenen la tradició catalana de donar-li cops de bastó a un tronc, fins i tot se'n riuen, però ja se sap, a les pel·lícules de por, qui riu últim...

Una corda lligada en l'espai, documental, 2023, Ingrid Ferrer

A Una corda lligada en l'espai ens endinsem a l'interior de la Parròquia Sant Esteve de Granollers de la Plana. El so de les seves campanes ha marcat sempre el compàs de la vila, en l'esfera religiosa, però també els esdeveniments socials i els moments de necessitat. Josep Ferrer i Montserrat de Rocafiguera ens parlen amb passió d'un d'aquells oficis que malauradament van desapareixent: els campaners. Rodat en blanc i negre, el curtmetratge d'Ingrid Ferrer ens convida a reflexionar sobre el pas del temps i la importància de preservar la tradició.

Si mai no ens haguéssim separat, ficció, 2023, Marc Esquirol

Un descens de muntanya reflecteix el descens en una relació que ja fa temps va acabar-se. Tornant sobre passes passades, seguint quasi automatitzats el ritme d'una cançó que ja no ballaran, és possible tornar a enamorar-se un cop les coses s'han acabat? En un curt tant solitari com tendre, les memòries i possibilitats de futur s'agafen de la mà seguint la impecable direcció de Marc Esquirol, cada emoció imperceptible feta visible amb la textura de l'encertat analògic.

Traca, ficció, 2023, Marc Camardons

Fins a quin punt pots amagar la veritat abans que aquesta t'exploti a la cara? En un Sant Joan de naus industrials i botellades en pàrquings, en Biel amaga un secret que compromet les amistats de tota la seva vida. Els "maricón" i "marica" que apareixen i reapareixen en converses banals, l'homofòbia interioritzada i la promesa de poder ser desitjat, per violenta que sigui, són pólvora per a un protagonista perdut en la boira d'un context que no l'abraça. Una direcció ferma, una posada en escena precisa i un clímax memorable marquen el tercer curtmetratge de Marc Camardons.