Balaguer celebra aquest dilluns dia 21 de març el Dia Mundial de la Poesia amb l'espectacle 'Poemes de capçalera' amb Sílvia Comes, a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Municipal

Aquest dilluns dia 21 de març tindrà lloc a la Biblioteca Margarida de Monferrat de Balaguer la celebració del Dia Mundial de la Poesia a Balaguer amb l'espectacle "Poemes de capçalera" amb Sílvia Comes, cançó i guitarra.

Sílvia Comes és una cantautora, una trobadora contemporània que musica i canta els versos del seus poetes favorits. Una tria que commou per la intensitat de la seva posada en escena i el sentiment que desprenen tots els seus poemes cantats en forma de petits homenatges a poetes com Gil de Biedma, Espriu, Vinyoli, Cernuda, Felícia Fuster, Gabriel Ferrater i Gloria Fuertes, entre altres.  

L'entrada per aquesta activitat, que es farà a la mateixa biblioteca a 2/4 de 8, és gratuïta.

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Amb aquesta iniciativa, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO proposen convertir el Dia Mundial de la Poesia en una gran festa de la paraula i de les lletres.

Ràdio Balaguer se suma també un any més a aquesta celebració, i en col·laboració amb la Biblioteca Margarida de Montferrat, i el Servei Comarcal de Català de la Noguera,  el proper dilluns es farà cada hora en punt la lectura en diferents idiomes del poema "Si puc", del reusenc Gabriel Ferrater, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el cinquantenari de la seva mort. El poema ha estat escollit per la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO que enguany celebra la quinzena edició. Aquestes lectures del poema amb: alemany, anglès, àrab, aranès, castellà, francès, grec, italià, portuguès, romanès, rus, ucraïnès, wòlof i xinès, es podran trobar també penjades al podcast de la ràdio.

SI PUC, GABRIEL FERRATER 

Alguna cosa ha entrat

dins algun vers que sé

que podré escriure, i no

sé quan, ni com, ni què

s'avindrà a dir. Si puc

te'l duré cap a tu.

Que digui els teus cabells

o l'escata de sol

que et vibra en aquesta ungla.

Però potser no sempre

tindré del tot present

el que ara veig en tu.

He sentit el so fosc

d'una cosa que em cau

dins algun pou. Quan suri,

he de saber conèixer

que ve d'aquest moment?

Gabriel Ferrater

Les dones i els dies, 1968 [Menja't una cama, 1962]

Sobre Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater va créixer entre la ciutat de Reus, on va néixer el 20 de maig del 1922, i la casa que els seus pares tenien al camp, a l'Almoster. El 1937 la família es va establir uns mesos a Barcelona i després uns anys a França, a la zona de Bordeus (1938-1941). Va tornar a Reus, però a partir del suïcidi del seu pare (1951) es va establir a Barcelona. El 1963 va passar-lo a l'estranger, a París i a Londres primer i després mig any a Hamburg. En tornar es va instal·lar a Montgat i, des del 1965, a Sant Cugat del Vallès, on es va suïcidar el 22 d'abril del 1972.

Va tenir una formació molt poc convencional: va aprendre a llegir a la biblioteca familiar, no va anar a escola fins als deu anys, no va completar el batxillerat fins als vint-i-quatre i entre el primer cop que es va matricular a la Universitat (1947, Ciències Exactes) i el moment en què va obtenir la llicenciatura (1968, Filologia Romànica) van passar més de vint anys. Ferrater, doncs, va ser un autodidacte, però això no el va privar de fer obra molt sòlida en diversos camps intel·lectuals: la crítica d'art (als anys 50), la crítica literària (des d'aquella mateixa dècada i fins al final de la seva vida) i la lingüística (des del 1964). En l'endemig, en un lapse de temps relativament breu (1958-1963), va escriure una obra poètica concisa però d'una repercussió enorme, que va publicar primer en tres volums —Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966)— i va recollir després a Les dones i els dies (1968).

La seva vida professional va començar a l'empresa vinícola familiar, però es va girar de seguida cap al món editorial. El 1951 es va posar a traduir novel·les a preu fet, i aviat va començar a col·laborar amb Seix Barral, que li va encarregar una història de la pintura espanyola (inacabada), informes de lectura i traduccions. A primers de la dècada dels seixanta Ferrater formava part de l'equip d'aquesta editorial, i en va arribar a ser el director literari després d'una estada de més de sis mesos a Hamburg, treballant per a l'editorial Rowohlt. En el món de l'edició europea que es congregava al voltant dels premis Formentor, Ferrater llavors era conegut i valorat, però no hi va arribar a aconseguir una posició prou ben remunerada. Seguia fent de traductor per arrodonir el sou; traduïa sobretot al castellà i sobretot de l'anglès (Hemingway, Mary McCarthy, Malamud, Baldwin, Beckett, Gombrich) però també de l'alemany (Elsner, Bierwich), el suec (Söderberg) i el polonès (Gombrowicz); i també va fer traduccions importants en català (El procés, de Kafka, i llibres de Chomsky i de Bloomfield). L'últim esforç per obtenir uns ingressos regulars i suficients el va portar a la docència universitària. Abans de llicenciar-se Ferrater ja havia impartit a la Universitat de Barcelona un curs de literatura catalana contemporània en un seguit de conferències que es van enregistrar i transcriure, però va ser a partir de la fundació de l'Autònoma, amb seu a Sant Cugat (la ciutat on residia des del 1965), que va fer-ho regularment. Va ser professor de crítica literària i de lingüística general des del curs 1968-1969 fins que es va suïcidar, l'abril del 1972.

L'edició pòstuma d'una colla de volums que apleguen i ordenen la producció dispersa de Ferrater, incloent-hi els informes de lectura i els articles enciclopèdics (que en molts casos no s'havien publicat en vida d'ell), permet completar el retrat d'un intel·lectual europeu de primeríssim ordre que va ser, sobretot, un gran poeta.