Collir la fruita en el moment òptim es tradueix en deu tones més per hectàrea. Investigadors de l'IRTA alerten, a més, que una recollecció abans de temps equival a una caiguda en picat de la satisfacció del consumidor.
Agafar la fruita massa aviat, sense que el producte se situï entorn de la data òptima de maduració, es tradueix en una pèrdua de quilos i, a més, en la caiguda en picat de la satisfacció dels consumidors. Així queda clar en un estudi elaborat pels investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) Ignasi Iglesias i Gemma Echevarria publicat a la revista científica Scientia Horticulturae.
L'anàlisi se centra en la nectarina big top, de recol·lecció en època mitjana i d'alta coloració, però pot ser una base d'aplicació per a altres fruites, en especial pel que fa al gust dels consumidors.
En concret, es calcula que agafar la fruita massa aviat pot suposar la pèrdua de fins a 10 tones de producció per hectàrea en cas que la recol·lecció es realitzi amb una setmana o més d'antelació sobre el que es considera òptim. Tenint en compte que Lleida té 9.215 hectàrees plantades amb nectarines dóna una idea de la repercussió que pot tenir el calendari de recollida.
Si el volum de producció és important, també cal tenir en compte la satisfacció del consumidor, i amb això el volum de la compra de fruita, que va en funció tant per l'aspecte de la fruita, com pot ser per la mida o el color, com per les qualitats gustatives.
Així, dades ofertes per Ignasi Iglesias posen de manifest que una fruita recollida en el moment òptim pot traduir-se en una satisfacció que supera el 90% dels consumidors, però aquesta cau a poc més del 60% si la fruita ha sortit de l'arbre deu dies abans. La polèmica està servida, tenint en compte d'una banda, segons assenyalen fonts del sector, que és necessari recollir la fruita amb una certa duresa que garanteixi les menors pèrdues en la seua manipulació, en especial quant als mercats més llunyans. Però, de l'altra, també s'ha de valorar el gust del consumidor i, com a conseqüència d'això, les vendes.
Pel que fa al cas de la fruita, una enquesta aportada per Ignasi Iglesias afirma que els consumidors l'associen en un 73% amb un aliment saludable i un 22% amb un producte natural. És a dir, que té una imatge positiva que caldria potenciar per aconseguir incrementar la ingesta a les llars. Sobre les fruites que més agraden, el 22% es decanta per les pomes i les peres, un rànquing encapçalat pel meló.
Una de les grans assignatures pendents en aquests moments per al sector de la fruita dolça és el baix consum en el mercat interior. Les dades del ministeri d'Agricultura posen de manifest una caiguda de la ingesta de préssecs i peres i amb prou feines s'aprecia un lleuger repunt en el cas de la poma. Per exemple, el consum mitjà era de 4,20 quilos de préssecs per càpita el 2013 i l'any passat tot just se'n van comptabilitzar 3,71. En la campanya 2011/2012, el consum mitjà a Itàlia de préssecs va superar els 30 quilos i a Grècia s'acostava als 20.
