El 23% de la població de Catalunya hi ha arribat després de l'any 2000. El 90% dels nascuts a l'estranger ho han fet durant el segle XXI

El 23% de la població (1.782.086 persones, a 1 de gener del 2021) ha fixat la residència a Catalunya després de l'any 2000, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades del cens de població i habitatges. D'aquestes, el 78,5% són nascudes a l'estranger, l'11,7% a la resta d'Espanya i el 9,8% a Catalunya. Aquestes xifres inclouen gent que hi ha arribat per primera vegada i gent que hi havia viscut prèviament, però que ha residit temporalment a fora. De fet, el 90% dels nascuts a l'estranger han arribat a Catalunya durant el segle XXI. La població estrangera suposa el 16% del total.

L'anàlisi de l'any d'arribada dels residents mostra fortes diferències segons el lloc de naixement. La majoria de la població nascuda a Catalunya sempre hi ha viscut i pràcticament 3 de cada 4 nascuts a la resta d'Espanya van arribar a Catalunya abans del 1981. Del total de població, el 60% ha viscut sempre a Catalunya, el 12,5% va arribar-hi abans del 1981, el 5% entre el 1981 i el 2000, el 10% del 2001 al 2010, el 4% del 2011 al 2015 i el 9% del 216 al 2020.

El 92,9% de la població resident nascuda a Catalunya sempre hi ha viscut (4.613.114 persones) i gairebé la meitat (2.292.598 persones) ha viscut sempre al mateix municipi on va néixer. D'altra banda, hi ha 353.624 nascuts a Catalunya que han viscut fora temporalment i han tornat a fixar la residència a Catalunya (el grup més nombrós ho ha fet entre l'any 2001 i el 2020, 173.815 persones).

Els habitants nascuts a la resta d'Espanya (1.210.262 persones) van arribar majoritàriament a Catalunya abans del 1981 (863.828 persones, que representen el 71,4%) i gairebé la meitat (601.105 persones) resideixen al mateix municipi també des d'abans de l'any 1981.

En canvi, l'arribada de la població nascuda a l'estranger és molt més recent. D'1.572.896 persones nascudes a l'estranger que resideixen a Catalunya, el 48,8% hi ha arribat per darrera vegada entre el 2011 i el 2020 i el 40,1% ho va fer entre el 2001 i el 2010. També destaca l'elevada migració residencial dins de Catalunya, ja que gairebé la meitat dels nascuts a l'estranger (48,5%) han arribat al municipi els darrers 5 anys.

El 30% de la població total sempre ha viscut al mateix municipi, el 14% hi va arribar abans del 1981, l'11% del 1981 al 2000, el 16% del 2001 al 2010, el 10% del 2011 al 2015 i el 20% del 2016 al 2020. El 64% de la població ha nascut a Catalunya, el 15,6% a la resta d'Espanya i el 20% a l'estranger. El 36% ha nascut al mateix municipi on resideix.

Com a novetat, l'Idescat ofereix una bateria de 20 indicadors demogràfics disponibles per a Catalunya, comarques, municipis, agrupacions censals i seccions censals sobre l'estructura de la població per sexe, composició per edat, nacionalitat i lloc de naixement, i sobre l'any d'arribada de la població a Espanya, a Catalunya, al municipi i a l'habitatge. Aquesta bateria d'indicadors s'ampliarà en el futur amb informació d'altres blocs temàtics del cens.

L'edat mitjana de la població supera els 50 anys a 121 municipis

L'edat mitjana dels habitants de Catalunya és de 43,1 anys, a 1 de gener del 2021. Hi ha 317 municipis que se situen per sota d'aquesta mitjana, entre els quals hi ha molta representació de municipis de l'àmbit metropolità, del Camp de Tarragona i de les comarques gironines. Per sota de la mitjana també hi ha les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona. A l'altre extrem, hi ha un grup de 121 municipis on l'edat mitjana supera els 50 anys. La majoria se situen a la meitat occidental de Catalunya i a les comarques pirinenques.

A 242 municipis, més d'una quarta part de la població hi ha arribat en els darrers 5 anys

El 19,7% de la població catalana ha arribat al municipi de residència en els darrers 5 anys. Aquest percentatge supera el 25% a un grup de 242 municipis i destaquen les comarques de la Cerdanya i el Baix Penedès, ja que tenen força municipis dins d'aquest grup. A l'altre extrem hi ha 339 municipis que se situen per sota de la mitjana catalana, entre els quals destaquen pràcticament tots els de les Terres de l'Ebre i també els de les Garrigues, la Noguera, la Segarra i Osona.