El balaguerí Francesc Puigpelat publica Sota la neu bruta. L'obra, una novel·la plena d'intriga al voltant de les relacions humanes, va obtenir el XXXVIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

El balaguerí Francesc Puigpelat ha publicat Sota la neu bruta, Cossetània Edicions.

Sota la neu bruta, de l'escriptor i periodista Francesc Puigpelat, és la novel·la guanyadora del XXXVIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre. Puigpelat es va endur el premi amb una obra plena d'intriga que gira al voltant de les relacions humanes.

A la novel·la, dos matrimonis amics van a esquiar a Masella just abans de la "tempesta del segle". La nevada comença quan tornen al xalet i el cotxe queda bloquejat.

Han de fer l'últim quilòmetre a peu, sota una nevada mai vista. Ja al xalet, s'adonen que un d'ells, el Salvador, ha desaparegut. El seu amic Ferran torna a sortir, però és impossible trobar-lo. L'endemà apareix el cadàver del Salvador. I en aquest punt, junt amb una descripció de les complexes relacions entre les dues parelles, brolla la sospita. I si el Salvador ha estat víctima d'un assassinat?

«- Què se n'ha fet, del Salvador?

- Venia a la meva dreta. Almenys, fins a la barraca. No

parlàvem, pel brogit, i a penes ens miràvem. Era fosc com

la gola del llop. Quan he arribat, estava convençut que

venia amb mi.

[...]

Premsa Cossetània Edicions 615374039 / restrada@cossetania.com

- L'he mort jo!?

M'ho vaig repetir. I, per mi, que el fet fos o no cert era menys

important que el sobtat descobriment d'una altra cosa, certa i incontrovertible:

jo desitjava la mort del Salvador. Per què?»

Una novel·la d'intriga

A Sota la neu bruta ben aviat reconeixem qui és el principal sospitós del possible assassinat a l'entorn del qual gira la trama de la novel·la, així que, més que el "qui?" -si és que realment hi ha algú a qui assenyalar com a responsable-, el que el lector voldrà saber és "com?" i "per

què?". A més, el protagonista de la novel·la, que escriu en primera persona del singular, és qui més sembra el dubte sobre el mateix, i això ens situa en una posició d'espectador que no sap si hauria de fer cas ni tan sols al narrador.

Relacions complexes

Amistats i matrimonis que perduren, però potser ja no son el que eren. O és que mai han sigut el que semblaven? Amor entre amics i entre els membres d'una parella, que es veu trontollar quan el context deixa de ser rutinari. Potser la tempesta del segle no és més que

una metàfora d'un trencament necessari, de la necessitat de canvi. Potser, quan arribi la calma, ho veuran tot més clar. Potser les memòries que la psicòloga li ha encarregat que escrigués al protagonista seran més útils del que es pensava.

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista.

Ha publicat una quarantena de llibres, com Jocs de corrupció

(premi Joanot Martorell, 1995) per a adults, i també literatura infantil

i juvenil.