El cicle 'Els orgues de Catalunya' farà parada aquest dissabte 5 d'agost a l'església Sant Vicenç d'Àger de la ma de l'organista Jonatan Carbó

El programa inclourà música de Bernardo Storace, Johann Jakob, Johann Caspar o Johann Sebastian Bach entre d'altres.

El recital començarà a les 10 de la nit. L'entrada és lliure amb aportació econòmica voluntària.

Des de fa ja més de 40 anys, l'Associació Catalana de l'Orgue organitza el cicle «Els Orgues de Catalunya», un conjunt de concerts d'estiu que donen veu als diferents orgues històrics que hi ha repartits pel territori català, així com un gran nombre d'organistes de renom.

Actualment, el cicle és possible gràcies a la col·laboració de les entitats locals, ajuntaments i parròquies, que fan un esforç per ajudar a mantenir viu i oferir a tothom el ric patrimoni organístic del nostre país i gràcies al suport econòmic de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Jonatan Carbó.

Jonatan Carbó va estudiar orgue al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb la professora Maria Nacy, obtenint el Títol Superior d'Orgue i els Premis d'Honor de Grau Mitjà i Superior. Posteriorment va realitzar estudis de postgrau sobre la música hispànica dels segles XVI a XVIII al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona amb la professora Montserrat Torrent. També ha ampliat la seva formació en nombrosos cursos d'especialització amb els professors Michael Radulescu, Daniel Roth, Matteo Imbruno i Wolfgang Zerer, entre d'altres.

Ha ofert recitals arreu de Catalunya, Illes Balears, Espanya i França, destacant els orgues del Palau de la Música Catalana, Basílica de Santa Maria del Coro de Donostia, Basílica de Santa Maria de Maó, Catedral de Perpinyà, Basílica del Monestir de Montserrat i sglésia de Los Venerables de Sevilla.

Ha enregistrat un doble CD amb l'obra «El Llibre d'orgue de Santa Maria de Vilafranca del Penedès» del compositor Josep Soler Sardà, enregistrat al mateix orgue de Vilafranca. Amb el graller Jordi Mestres han realitzat el primer CD amb música per a gralla i orgue, «Cornucòpia». També ha estat enregistrat per l'emissora de ràdio Catalunya Música.

Ha coŀlaborat amb diverses formacions vocals i instrumentals com el Cor Amics de la Unió, Cor Francesc Valls o l'Orquestra de Cambra Terrassa 48.

És professor d'orgue al Conservatori de Grau Mitjà «Mestre Joan Just i Bertran» d'Igualada i a l'Escola Municipal de Música «Pau Casals» del Vendrell.

L'orgue

L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Fins la restauració que vaig fer els anys 1991–1992, els tubs interiors tots es guardaven apilats dins una calaixera a la sagristia. Els tubs interiors són de plom quasi pur, i la majoria dels peus mostraven una degradació avançada del metall. Conserva quasi la totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic dels orgues de Juan Florenzano. També tota la part instrumental és original. Hi vaig afegir dos elements: la turbina per a la manxa; i un tirador que permet treure la primera octava del Flautat 8', que abans era fix.

Vista la data de construcció, devia ser un dels primers orgues de Florenzano, i s'hi nota encara l'influència italiana en la composició del Ple: les rengles continuen sense repetició fins a topar amb el límit d'1/8', i llavors repeteixen d'una octava. La soldadura dels tubs també mostra clarament que l'orguener devia ser principiant en l'art de soldar, tot i que el resultat sonor és de bona qualitat.

Una curiositat són les inscripcions sobre la taula de la reducció. Les notes tenen números, però les tecles que no existien a l'octava curta (primer re#, fa# i sol#) són com anònims: només tenen una X!, senyal que Florenzano encara tenia molta afinitat -l'any 1865- amb l'octava curta... D'altra banda hi ha la inscripció «Ager Cat.». Evidentment tenim una forta inclinació a veure-hi «Catalunya», però probablement l'explicació és totalment diferent: la reducció, en Italià, es diu catenacciatura.

Una altra curiositat abans de la restauració era la seqüència dels «xampinyons» de Pedal. Florenzano els havia posat de manera completament simètrica, i com que no hi ha do#, la seqüència era: do - re - re# - mi - fa# - fa - sol# - sol - sib - la - si. Tenint compassió dels organistes que hi passarien, a la restauració en vaig «normalitzar» la seqüència posant-la en ordre cromàtic creixent.

L'orgue es beneficia d'una acústica perfecta, perquè l'església no es va pintar mai amb pintura plàstica moderna. Esperem que així quedi.