El govern espanyol limita la pujada anual dels lloguers a l'increment de l'IPC i amplia a 5 anys els contractes.
Per
Ràdio Balaguer
508 visites
El govern espanyol ha aprovat limitar la pujada anual dels lloguers a l'increment de l'Índex de Preus de Consum (IPC) i ha ampliat de 3 a 5 anys la pròrroga obligatòria dels contractes. Ho ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha aprovat un reial decret llei amb mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer. Així doncs, els propietaris no podran apujar el preu del lloguer d'un contracte per sobre de la inflació anual. Calvo ha afirmat que el reial decret busca la "protecció dels llogaters" però també "l'equilibri" entre els dos. Ara la mesura haurà de passar pel Congrés dels Diputats i tot apunta que formacions determinants com Podem, ERC i PDeCAT hi donaran suport.
Preguntada per la posició del PNB, Calvo ha esperat tenir un "ampli consens" per tirar endavant la mesura. La vicepresidenta del govern ha argumentat que seria "molt important" tenir el suport dels major nombre de grups parlamentaris, ja que el problema de l'habitatge és "greu", en especial entre el col•lectiu jove. Serà la diputació permanent del Congrés l'encarregada de validar la mesura, ja que la cambra es dissoldrà dimarts.
Podem ha criticat que el decret és limitat però no ha manifestat que s'hi oposi. ERC i el PDeCAT també tindrien predisposició per aprovar-lo. Van ser precisament aquestes formacions les que van tombar el primer decret. El decret es publicarà aquest dissabte al BOE per entrar en vigor diumenge. Calvo ha defensat que no han pogut fer més en matèria d'habitatge per la no aprovació dels pressupostos.
Pròrroga del contracte
Pel que fa a la pròrroga obligatòria del contracte passa de 3 a 5 anys si el propietari és una persona física, tal com ja va aprovar el govern al desembre però va tombar el Congrés dels Diputats un mes després. En cas que l'arrendador sigui una persona jurídica, la pròrroga serà de 7 anys. A banda, la pròrroga tàcita del contracte un cop hagin passat els períodes de 5 i 7 anys passa d'un a tres anys. D'aquesta manera, es torna a la situació anterior a la reforma de 2013.
El decret també amplia el període de preavís de no renovació del contracte, el propietari haurà de notificar amb un mínim de quatre mesos i el llogater amb dos mesos d'antelació.
Protecció pels desnonaments
El govern espanyol ha introduït novetats en el procediment de desnonament i amplia de dos a tres els mesos de suspensió del desnonament quan la situació del llogater és de vulnerabilitat social. Aquest període té com a objectiu buscar una solució quan el propietari sigui una persona jurídica, és a dir una companyia. A més, també fixa l'obligatorietat per als jutjats de notificar el dia i l'hora en què es farà el desnonament i la notificació sistemàtica del desnonament als serveis socials.
Índex de referència de preus
A banda, el decret preveu el desenvolupament en un termini de vuit mesos d'un sistema estatal de referència del preu del lloguer per tal que hi hagi un "major coneixement" del mercat i perquè serveixi de suport a possibles mesures fiscals. Les autonomies podran elaborar els seus propis índexs però en cap cas podran regular els preus del lloguer a partir d'aquest indicador.
D'altra banda els desnonaments per impagaments del lloguer a Catalunya van pujar un 3% l'any passat fins arribar als 8.877, segons les dades publicades pel Consell General del Poder Judicial sobre llançaments judicials durant el 2018. En canvi, els desallotjaments derivats d'execucions hipotecàries van disminuir un 1,4%, tancant l'any en 3.778. Catalunya és la comunitat autònoma de l'Estat amb més desnonaments provocats per les dificultats de pagar el lloguer, mentre que és la segona pels problemes d'impagament d'hipoteques, per darrere d'Andalusia. Els jutjats de Catalunya van registrar durant l'any passat 463 peticions per "ocupació il·legal" d'habitatge, de les quals se n'han resolt 172.
Tot i que els casos que van acabar amb una ordre de desnonament –un llançament- per impagament d'hipoteques va ser de 3.778, en total els jutjats catalans van rebre l'any passat 5.771 execucions hipotecàries. La xifra és més alta que l'any anterior, quan van ser 4.635, però lluny dels nivells dels pitjors anys de la crisi, com el 2012, quan es van registrar als jutjats 18.567 execucions hipotecàries a Catalunya.
Al conjunt d'Espanya, el 2018 hi va haver un total de 59.671 desnonaments, una baixada de l'1,8% respecte a l'any anterior. La xifra, però, inclou també desnonaments per immobles que no són per ús d'habitatge, ni tampoc l'habitatge habitual.
Un 62,5% dels desnonaments (37.285) van ser, a Espanya, per qüestions de lloguer, mentre que un 31,7% van ser per execucions hipotecàries (18.945) i els 3.441 tenien altres motius.
