El Mil·lenari de Sant Pere de Ponts estrena la seva pròpia cantata abans de posar punt final a la commemoració

Ponts ha estrenat aquesta tarda la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts davant d'un públic entregat coincidint amb la festa de Sant Cecília, que ha esdevingut el marc perfecte per donar a conèixer una cantata composta per a l'ocasió a partir de quatre poemes d'autors locals. Així doncs, Les notes del temps de Rosa Arrazola, Un clam d'auxili de Jaume Invernon, Pedres de foc de Jordi Roig i Dones poderoses de Marta Pérez Sierra han estat interpretades en directe pels alumnes de l'Escola de Música de Ponts i Oliana acompanyats per una banda de luxe encapçalada per la reconeguda cantant terrassenca Gemma Humet, Luis Peña (violí), Mariona Tuset (violoncel), Maria Cruz (saxo, flauta i veu), Joan Terol (bateria), Joan Motera (contrabaix) i Joan Díaz (piano), qui també signa la composició i la direcció musical del projecte. A més, els infants han cantat algunes cançons populars inserides en el conjunt de la cantata després de mesos assajant sota la direcció dels professors Pol Recasens, Ana Floruc i Anna Gascón.
 
L'estrena absoluta de la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts ha tingut lloc a la Sala 1 d'Octubre, on prop de 300 persones han seguit la proposta signada pel músic barceloní establert a la Segarra Joan Díaz, premiat en cinc ocasions per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna com a millor pianista i/o teclista després de sorprendre públic i crítica amb treballs com We sing Bill Evans (2008) o Benestar/Peaceful(2010), entre d'altres.
 
Cal destacar que el programa d'activitats extraordinari amb què s'ha commemorat el mil·lenari al llarg de l'any clourà el pròxim 22 de desembre a partir de les 18 hores amb la presentació del cinquantenari dels Amics de Sant Pere (2025) i el concert extraordinari de Tarta Relena, que comptaran amb un preu únic de 15 euros (https://www.entrapolis.com/tickets/tarta-relena-es-pregunta-concert-de-presentacio-de-disc).
 
Una mica d'història
 
Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
 
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
 
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
 
Sobre el monument
 
Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
 
La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.