El Mil·lenari de Sant Pere de Ponts estrenarà la seva pròpia cantata coincidint amb la festa de Santa Cecília

El Mil·lenari de Sant Pere de Ponts encara la seva recta final amb una sèrie d'activitats en què la música adquireix un renovat protagonisme gràcies, d'una banda, al concert d'aquest dissabte a càrrec de Roger Mas i la cobla Sant Jordi i, de l'altra, a l'estrena de la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts coincidint amb el dia de Sant Cecília. I és que la diada de la patrona de la música esdevindrà el marc perfecte per donar a conèixer una cantata composta per a l'ocasió a partir de quatre poemes d'autors locals. Així doncs, Les notes del temps de Rosa Arrazola, Un clam d'auxili de Jaume Invernon, Pedres de foc de Jordi Roig i Dones poderoses de Marta Pérez Sierra seran interpretades en directe pels alumnes de l'Escola de Música de Ponts acompanyats per una banda de luxe encapçalada per la reconeguda cantant terrassenca Gemma Humet, Maria Cruz (saxo, flauta i veu), Joan Terol (bateria), Joan Motera (contrabaix) i Joan Díaz (piano), qui també signa la composició i la direcció musical del projecte. De fet, els infants, que ja estan assajant la seva participació en aquesta peça d'estrena sota la direcció de la professora Anna Gascón, també cantaran algunes cançons populars inserides en el conjunt de la cantata.

L'estrena absoluta de la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts tindrà lloc el proper 22 de novembre a les 18.00 hores a la Sala 1 d'Octubre, amb entrada gratuïta. La proposta la signa el músic barceloní establert a la Segarra, Joan Díaz, premiat en cinc ocasions per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna com a millor pianista i/o teclista després de sorprendre públic i crítica amb treballs com We sing Bill Evans (2008) o Benestar/Peaceful (2010). Díaz, que ha enregistrat més de seixanta àlbums amb músics com Randy Brecker, Michael Mossman, John Mosca, Jorge Rossy, Peer Wyboris, Adam Colker, Bob Sands, Omer Avital, Gary Willis o Perico Sambeat, entre d'altres, destaca també en la seva faceta d'arranjador i de compositor de bandes sonores (entre elles, figura la seva col·laboració amb Cesc Gay en films com Hotel Room, En la ciudad o V.O.S.), així com liderant projectes multidisciplinars com Bestiari a partir de l'obra homònima del poeta Josep Carner o el seu darrer projecte a partir de la poesia de Federico García Lorca.

Ara bé, els actes de commemoració del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts es reprendran una mica abans, concretament aquest dissabte 26 d'octubre, també a les 18 hores, amb el concert extraordinari de Roger Mas i la cobla Sant Jordi que tindrà lloc a l'interior de la col·legiata. Les entrades per a aquesta actuació es van exhaurir pocs dies després de posar-se a la venda. El concert d'aquest dissabte permetrà al cantautor solsoní, que actuarà a Ponts per primera vegada acompanyat per una de les cobles més sòlides i de major projecció del país, presentar el repertori del seu darrer disc, estrenat fa només una setmana a la Fira Mediterrània de Manresa i a l'Auditori de Girona. Les cançons de l'espectacle són en llengua italiana, francesa, sèrbia, castellana, basca, gallega i catalana i han estat arranjades pel Mestre Guitó.

Igualment, el proper 17 de novembre, a Montserrat, tindrà lloc la commemoració del Dia dels Mil·lenaris de Sant Pere (2024) i de l'Abadia de Montserrat (2025) amb una missa concelebrada dedicada a ambdós mil·lenaris i una trobada de grups i entitats culturals i socials de Ponts a l'exterior de la basílica. A més, l'Ajuntament de Ponts clourà el proper 1 de novembre el cicle de conferències bimensuals comissariat conjuntament amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida coincidint amb la data exacta del document dispositat a l'Arxiu Capitular de l'Urgell (pergamí número 235). D'aquesta manera, l'1 de novembre se celebrarà a la col·legiata de Sant Pere una sessió a càrrec de Joan J. Busqueta i Núria Preixens sota el títol "Presentació i anàlisi del document de 1024" que sumarà l'actuació musical del violinista amb arrels locals Francesc Guzmán, entre d'altres.

Una mica d'història

Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.

Sobre el monument

Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.

La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.