El Mil·lenari de Sant Pere prem l'accelerador amb una setmana carregada d'activitats

• El mestre Jordi Savall al capdavant d'Hespèrion XXI i la cantant Lídia Pujol posaran en valor amb les seves actuacions la singularitat patrimonial d'aquest monument rehabilitat per iniciativa ciutadana
• També destaquen l'actuació de Rufaca Folk Jazz Orchestra i la conferència "Castells i paisatges del segle XI als comtats catalans" a càrrec de Jordi Bolòs, dins el cicle comissariat per la Universitat de Lleida 

Després que els Amics de Sant Pere de Ponts donessin el tret de sortida a la commemoració del mil·lenari del monument amb un pregó inaugural de to marcadament popular, l'Ajuntament de la vila prem l'accelerador amb una setmana carregada d'activitats que té en el mestre Jordi Savall el primer protagonista. En aquest sentit, el dimecres 6 de març a les set de la tarda tindrà lloc a la col·legiata de Sant Pere el concert del prestigiós conjunt instrumental Hespèrion XXI, dirigit per Savall, amb el programa ORIENT-OCCIDENT · Diàleg de les ànimes que, sota la direcció del prestigiós músic igualadí, bastirà un diàleg de les músiques cristianes, jueves i musulmanes amb les tradicions de l'entorn del Mediterrani entre els anys 1100 i 1400. Les entrades per al concert del Mestre Savall es van exhaurir en menys d'una hora. Per pal·liar l'aforament limitat de la col·legiata, l'Ajuntament de Ponts ha previst que el concert es pugui seguir en directe i de manera gratuïta a la Sala Municipal 1 d'Octubre.
 
Als actes de la pròxima setmana s'hi suma la cantant Lídia Pujol, que actuarà el dissabte 9 de març a les set de la tarda a Sant Pere en el marc de la celebració del mil·lenari amb un projecte articulat ad hoc per a la col·legiata de Sant Pere. Pujol, que es troba en plena celebració dels seus 20 anys de trajectòria artística, presentarà el concert Dona'm la mà. Soc l'altra mà, no una costella, acompanyada de Dani Espasa al piano, Miquel Àngel Cordero al contrabaix, Xavi Lozano als instruments de vent, Mohamed Ayoub a la veu i el llaüt, i Mohamed Soulimane al violí.

Lidia Pujol. Foto: Anna Requena. 

 

Reblarà els primers compassos de la celebració del mil·lenari l'actuació de la Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band d'arrel creada pel músic Sergi Vergés que mescla la sonoritat tradicional de melodies pirinenques interpretades per l'Escola Folk del Pirineu amb el jazz més contemporani. La veu solista és la de Magalí Sare i la proposta aglutina prop d'una vintena de músics de primer nivell. L'actuació de Rufaca tindrà lloc el diumenge 10 de març a les dotze del migdia, a l'exterior de Sant Pere de Ponts (gratuït).

Rufaca Folk Jazz Orquestra. Foto: cedida per Rufaca Folk Jazz Orquestra. 
 

A banda de les activitats musicals, l'organització ha articulat un cicle de sis conferències bimensuals i gratuïtes comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida. El cicle, que va començar el mes de gener passat, programa ara la seva segona sessió per al dijous 7 de març a les set de la tarda amb l'historiador Jordi Bolós com a protagonista. La sala d'actes de l'Ajuntament de Ponts acollirà la conferència de Bolós, intitulada "Castells i paisatges del segle XI als comtats catalans".
 
Les entrades per al concert de Lídia Pujol es poden adquirir via online a www.ponts.cat i físicament al Patronat de Turisme de Ponts (el concert d'Hespèrion XXI ja ha exhaurit localitats i té llista d'espera). La resta d'activitats són gratuïtes i no cal fer-ne reserva prèvia.
 
Una mica d'història
 
Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
 
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
 
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
 
Sobre el monument
 
Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
 
La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.