El Museu de la Noguera ha realitzat la neteja del bust de Manuel Marín que va patir un acte vandàlic fa uns dies. Aquest bust de bronze, obra de Genaro Iglesias, està situat a la placeta que du el mateix nom, al costat de l'oficina de correus

Els bust de Manuel Marín situat a la placeta del correus de Balaguer, ha estat restaurat després de que fa uns dies patis un atac vandàlic.  Les tasques han consistit en la retirada de la pintura que cobria algunes parts del bust. Aquest bust, fet de bronze, va ser obra de Genaro Iglesias.

Es tracta d'un bust format pel cap més un terç de tors amb esquena escapçada, d'una mida un 20% més gran que l'escala real. Les mesures, doncs, són: 70 cm de diàmetre cranial, 46 cm d'alçada total i 17 cm de fons amb el tall d'esquena, com era costum de presentar els bustos de l'època. El material de la peça és bronze fos, utilitzant la tècnica de fosa a la cera perduda amb pàtina d'acabat de color negre. A la part frontal dreta inferior hi ha la inscripció "Genaro Balaguer 62", i com a peculiaritat més sorprenent l'escultor posa al personatge un llaç que fa caure per la banda dreta, potser una metàfora del passat de represaliat que va tenir Genaro Iglesias com a "roig no addicte al règim".

L'estil de la peça s'enquadra dins el realisme noucentista tardà, ja que l'autor fou deixeble del taller d'Enric Monjo i Garriga, escultor clarament noucentista. No obstant això, Iglesias aporta a l'estil una singularitat que aplica per primer cop al món de l'escultura i que converteix en eix vertebrador: consisteix a aplicar a l'obra, ja acabada i afinada, unes gotes d'escaiola quasi líquida.

Manuel Marín Bonell

Manuel Marín Bonell (Morella, 1892 – Madrid, 1973) fou l'enginyer de telecomunicacions que dirigí la instal·lació a la plaça del Mercadal de Balaguer de la primera central   telefònica automàtica a Espanya el 1923, any en què la Mancomunitat de Catalunya decidí automatitzar el servei telefònic i va comissionar Manuel Marín per a estudiar els principals sistemes fabricats a Europa. Durant la seva estada a la ciutat residí a l'hostatgeria del Sant Crist, i aprofitant estones lliures fabricà el que probablement fou el primer receptor de ràdio d'Espanya, amb el qual aconseguí escoltar els programes de les estacions radiofòniques angleses. Aquesta innovació va crear una gran expectació social i va provocar un gran nombre de visites al santuari.

El 1924 Marín passà a ocupar la direcció de les xarxes telefòniques provincials integrades en la Mancomunitat de Catalunya. Contractat pel monopoli Compañía telefónica Nacional de España (que el 5 de novembre de 1925 absorbí la xarxa de telèfons de la Mancomunitat), dirigí la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals de l'Estat, la instal·lació dels primers contestadors automàtics i del sistema automàtic d'informació de números canviats.

Escriví i publicà tota una sèrie de manuals de conservació i enginyeria d'equips de commutació, algun d'ells traduït a l'anglès, com el Método de conservación de centrales eléctricas.

La xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya

Al començament del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia. Això va provocar la desatenció de totes aquelles zones on el cost de la construcció i el manteniment de les línies impedia l'obtenció ràpida de beneficis. Davant d'aquest fet la Mancomunitat de Catalunya es va fixar com a objectiu la creació d'una xarxa telefònica que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes generals existents a Espanya. Per aconseguir-ho es firmà un acord amb la Compañía Peninsular de Teléfonos, representant de les xarxes interurbanes a Catalunya, i es demanà una concessió a l'Estat, que es firmà el 9 de setembre de 1915, i nasqué la Secció de Telèfons de la Mancomunitat, sota la direcció d'Esteve Terradas.

El setembre de 1916 s'incorporà a aquesta secció Manuel Marín, que va ser nomenat cap d'Explotació del Servei de Telèfons de Lleida. La central telefònica de Balaguer era del tipus Strowger i sistema Siemens&Halske de Berlín, centrals de commutadors del tipus pas a pas, i començà a funcionar el 15 de desembre de 1923. Per capacitat pertanyia a la categoria de centrals de cent a mil abonats i la seva capacitat inicial fou de dos-cents abonats, que podia ampliar-se fàcilment fins als mil. Va ser l'única d'aquest sistema instal·lada a l'Estat.

L'any 1956 es construí un nou edifici per a renovar la central de telefonia, a l'indret on hi havia hagut l'antic hospital i església de Sant Joan, al carrer del Barrinou. S'alliberà un espai davant la central on s'ubicà una plaça que està dedicada a l'enginyer Manuel Marín, que assistí a la inauguració. L'acte oficial fou presidit pel president de la República de Costa Rica, Josep Figueres. El 1962 s'hi instal·là el bust que va esculpir Genaro Iglesias amb la figura de l'enginyer.