El Museu de la Noguera obrirà al públic el proper divendres, 6 de novembre, l'exposició 'Josep Carner Ribalta. El somni que perdura'. Ho farà abans del pregó virtual de Festa Major a càrrec de George Carner

El Museu de la Noguera obrirà al públic el proper divendres, 6 de novembre, en el marc de les Festes del Sant Crist, l'exposició  "Josep Carner Ribalta. El somni que perdura".

Segons va explicar la setmana passada la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, en el programa Fent ruta de Ràdio Balaguer, "es tracta d'una figura fascinant que segur que "fraparà" a molts balaguerins".

No hi haurà inauguració oficial de l'exposició sinó que s'obrirà al públic el divendres dia 6, just abans del pregó de Festa Major que, precisament, anirà a càrrec del fill de Carner-Ribalta, George Carner, i que serà telemàtic. Juntament amb l'obertura de la mostra tindrà lloc també la presentació del llibre de memòries de Josep Carner-Ribalta, "El campanar abandonat", editat per La Mira i amb pròleg de Josep Vallverdú. Es tracta d'un manuscrit que fa referència a la seva vida a Balaguer i que ell no tracta en altres llibres autobiogràfics, segons va explicar també Carme Alòs.

Josep Carner Ribalta va néixer a Balaguer el 1898 i, tal i com ell mateix explica, amb la seva arribada al món ja hi va haver un primer conflicte amb l'administració - no hi va haver inscripció al registre civil-  que seria premonitori d'una vida condemnada  a un exili gairebé perpetu. Va ser la seva estada a Barcelona per al compliment del servei militar el que li obrí les portes d'un món més gran que li eixamplà la mirada i li dugué el neguit de conèixer nous paisatges i noves formes de viure. Aquest delit, junt amb el perill que fos cridat a files i incorporat a la guerra del Marroc, el dugueren a exiliar-se Londres i París, on seguí la seva formació i organitzà els grups de catalans que s'havien exiliat allí arran de la recent declarada dictadura de Primo de Rivera. 

Amb la proclamació de la República al 1931 Carner Ribalta retornà a Catalunya on treballà a la Conselleria de cultura al costat del seu amic Ventura Gassol. Aquí posà en marxa el Comitè de Cinema de la Generalitat amb una preocupació especial per dur la màgia del cinema a tots els racons del país i especialment a les escoles. La Guerra Civil Espanyola estroncà, però, el projecte i Carner Ribalta es veié obligat a exiliar-se per segona vegada. Es traslladà novament a Nord Amèrica des d'on col·laborà activament per establir una xarxa de control de les activitats dels franquistes en aquest continent a la vegada que ajudava a reorganitzar la resistència catalana en aquests països.  

A Nova York el balaguerí treballà també novament en la indústria cinematogràfica, aquest cop per a la Fox.

A finals dels anys 40 la família es traslladà a Califòrnia, on inicialment Carner Ribalta muntà una empresa de distribució de films que no prosperà, de manera que l'escriptor i polític treballà de traductor i professor d'espanyol en l'empresa Berlitz. Durant aquest període es refugià en la seva obra literària amb la publicació de diverses novel·les, assajos i poesies. A la seva jubilació, l'escriptor reprengué una afició iniciada a Balaguer en la seva infantesa de la mà de Francesc Borràs: la pintura. Es conserva un fons de més de 500 quadres pintats per l'artista de clares influències impressionistes.

Mort el dictador Franco, Carner Ribalta retornà a Catalunya de vacances, visità familiars i paisatges iel 1985 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Però fou especialment crític amb el nou catalanisme, aquiescent amb un model autonòmic per a Catalunya que quedava, per a ell, molt lluny de les aspiracions sobiranistes per les quals va lluitar tota la vida. Va morir a Simi Valley, Califòrnia, l'any 1988. L'exposició fa un repàs de la trajectòria vital de Josep Carner Ribalta i mostra imatges inèdites, documents, objectes i una entrevista feta al polifacètic autor, polític i artista poc abans de morir.