El nombre de biblioteques públiques creix un 1,3%, mentre que el de biblioteques especialitzades disminueix un 2,1%, entre el 2016 i el 2018 a Catalunya segons l'IDESCAT
Per
Ràdio Balaguer
653 visites
L'any 2018 a Catalunya hi ha 850 biblioteques, 8 menys que al 2016, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La tendència lleugerament decreixent del sistema bibliotecari de Catalunya no és atribuïble a les biblioteques d'accés públic, que són el grup més nombrós (458) i les úniques que augmenten, ja que el 2018 n'hi ha 6 més que el 2016. En canvi, les especialitzades disminueixen un 2,1% (321), com també ho fan les d'institucions d'ensenyament superior (55) i les que ofereixen servei exclusivament a grups específics d'usuaris (15).
Les biblioteques d'accés públic, que representen el 53,9% del total al conjunt de Catalunya, arriben fins al 72,3% al Penedès i a les Terres de l'Ebre. D'altra banda, a l'Àmbit Metropolità s'hi concentren 2 de cada 3 biblioteques especialitzades de Catalunya, fet que provoca que el pes de les biblioteques públiques sigui només del 43,8%.
L'any 2018, el 96,7% de les biblioteques de Catalunya tenen accés a Internet, el 86,1% disposen de connexió wifi i el 83,3% tenen pàgina web. Pel que fa a les comarques, hi ha 25 comarques i l'Aran on totes les biblioteques tenen accés a Internet; 11 comarques on totes les biblioteques disposen de connexió wifi i 5 comarques on totes tenen pàgina web: l'Alta Ribagorça, el Moianès, el Montsià, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
La densitat de biblioteques es manté estable, en 1,1 per cada 10.000 habitants al conjunt de Catalunya. Els valors més alts són al Pallars Sobirà (5,8), l'Alta Ribagorça (5,2) i les Garrigues (4,8). En canvi, la densitat més baixa és principalment al Baix Llobregat, amb un 0,7 per cada 10.000 habitants.
La disminució del nombre de biblioteques només afecta les de menys superfície útil. Les de 500 m2 o més es mantenen en 332 biblioteques (39,1% del total) i augmenta el grup de biblioteques amb superfície útil d'entre 250 i 499 m2, que passen de 121 l'any 2016 a 129 al 2018. En canvi, continua la disminució de biblioteques amb una superfície útil de menys de 100 m2 i al 2018 són 206, 5 menys que al 2016. Els àmbits territorials amb proporcions més elevades de biblioteques de 500 m2 o més són el Metropolità (48,0%), les Comarques Centrals (40,9%) i el Penedès (40,4%).
Pel que fa als fons existents, han augmentat un 1,6% respecte a l'any 2016 i arriben a 41,2 milions de documents. Les diferents categories de documents han evolucionat de manera força diferent. El fons de llibres es manté estable en relació amb el 2016 (26.208.991 volums). D'altra banda, els documents gràfics són els que més augmenten (20,9%) i els jocs els que més disminueixen (35,9%).
Quant al préstec domiciliari, el llibre és el document més prestat (11.451.505), tot i que s'ha reduït un 1,5% en relació amb el 2016. El préstec de la resta de documents també disminueix, excepte el del llibre electrònic, que ha passat de 25.806 llibres al 2016 a 42.067 al 2018.
La despesa de les biblioteques de Catalunya el 2018 ha estat de 196,1 milions d'euros. La despesa de personal ha representat el 62,6% del total, seguida de la despesa corrent, que suposa un 18%. El nombre total de persones al servei de les biblioteques l'any 2018 és de 5.102, de les quals 1.583 són bibliotecaris professionals i han augmentat un 0,5% respecte al 2016; els auxiliars de biblioteca augmenten un 1,6%, mentre que el personal especialitzat baixa un 13,7%.
