El sector turístic de la demarcació de Lleida va patir un impacte molt significatiu per la covid-19, si bé la seva incidència va ser menor que a la resta de Catalunya i la seva recuperació ha estat més ràpida

-A escala territorial, l'Urgell, el Solsonès i el Segrià són les comarques que es van veure més afectades per la COVID-19, i el sector de la restauració de la comarca del Segrià en va ser el més perjudicat.

-Quant a la recuperació del sector, pel que fa al nombre de treballadors, les dades basades en les respostes dels empresaris indiquen que els 4 sectors turístics en què es van agrupar les respostes de l'enquesta (allotjaments, restauració, serveis turístics i altres*) han recuperat el nombre de treballadors que tenien abans de la pandèmia, si bé els sectors de la restauració i dels serveis turístics presenten un percentatge més elevat d'empreses que tenen en nòmina menys treballadors respecte a l'any anterior a la COVID.

-Els turistes provinents de la mateixa demarcació de Lleida, així com de la resta de Catalunya, han tingut un creixement destacat, mentre que els visitants provinents de la resta de l'Estat i el turisme internacional van disminuir.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest matí la presentació de l'informe "Superació de la COVID-19 pel sector turístic de la demarcació de Lleida" de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL elaborat a instància del Patronat de Turisme en el marc del conveni de col·laboració d'ambdues institucions

El turisme en general va ser un dels sectors que es van veure clarament perjudicats per la crisi sanitària de la COVID-19 i el sector turístic de la demarcació de Lleida va patir un impacte significatiu, amb una disminució en les vendes, la necessitat d'aplicar mesures d'ocupació temporals i una disminució en l'arribada del nombre de turistes i visitants des del mes de març de l'any 2020 fins al 15 de desembre del 2022 (data en què van finalitzar les restriccions, requisits i controls COVID-19 per viatjar a Espanya). Malgrat aquesta situació, la demarcació de Lleida va ser una de les destinacions turístiques que van patir menys l'impacte econòmic per la crisi sanitària i al mateix temps la que ha tingut una recuperació més ràpida en comparació amb la resta de Catalunya, segons recull l'informe elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL sobre la "Superació de la COVID-19 pel sector turístic de la demarcació de Lleida". Una superació que es demostra fins avui amb un significatiu augment de turistes procedents de la mateixa demarcació de Lleida i de la resta de Catalunya. Davant la situació actual, els empresaris del sector volen fidelitzar aquest nou client perquè es converteixi en habitual, a més d'invertir en estratègies de promoció, formació i millora contínua.

L'informe "Superació de la COVID-19 pel sector turístic de la demarcació de Lleida" de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL, elaborat a instància del Patronat de Turisme en el marc del conveni de col·laboració d'ambdues institucions, s'ha presentat aquest matí en roda de premsa a la Diputació de Lleida. El director i autor del treball és el professor de la UdL Jaume Macià Amorós, col·laborador de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida que dirigeix el degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme (FDET) de la Universitat de Lleida (UdL) Eduard Cristóbal Fransi amb la sotsdirecció del professor de la UDL Daniel Paül Agustí.

El director de la Càtedra, Eduard Cristóbal,  ha explicat que  "l'objectiu d'aquest treball de recerca és comprendre i avaluar l'impacte que ha tingut la COVID-19 en el sector turístic lleidatà, així com la seva adaptació una vegada finalitzada la crisi sanitària, i alhora obtenir una avaluació precisa dels seus efectes a través de les opinions dels directius i/o propietaris sobre la situació actual i les expectatives i realitat de recuperació dels seus negocis". D'altra banda, ha posat de manifest que la indústria turística és alhora un gran impulsor d'altres sectors, com l'agrícola i el ramader, en ser un consumidor important de productes de qualitat com ara carns, lactis i olis, entre d'altres, i també ha tingut un paper clau en el sector comercial". El cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme, Juli Alegre, ha assenyalat que l'estudi corrobora les dades de la bona recuperació del sector turístic de la demarcació de Lleida a partir de la pandèmia, però també durant el període que es va poder sortir durant la crisi sanitària, i en segon lloc l'atractiu del territori per al turisme de proximitat, que va buscar i trobar a les comarques lleidatanes una oferta turística vinculada amb la natura i els espais oberts, a més del fet que molts d'aquests visitants no coneixen la destinació i a partir d'ara cal treballar per fidelitzar-los".

Jaume Macià, director de l'estudi, ha explicat que l'informe presentat avui es basa en una mostra de 402 enquestats, que inclou empresaris i autònoms del sector turístic ubicats a la demarcació de Lleida, i les respostes dels quals es van obtenir durant els mesos de juliol, agost i setembre del 2022. La realització de l'enquesta ha permès copsar de primera mà la percepció sobre la situació en els diversos sectors.

Els resultats mostren com la situació sanitària arran de la COVID-19 i les restriccions i mesures derivades van tenir un impacte directe en els negocis turístics de la demarcació, afectant de manera més notable, dins l'àmbit turístic, els allotjaments i la restauració. Tot i així, aquests dos sectors són els que han mostrat una millor recuperació, tant pel que fa al nombre de turistes i visitants com en el nombre de treballadors, un cop finalitzades les restriccions i la crisi sanitària. A escala territorial, l'Urgell, el Solsonès i el Segrià són les comarques que es van veure més afectades per la COVID-19, i el sector de la restauració de la comarca del Segrià en va ser el més perjudicat.

En línies generals, el sector turístic va haver d'aplicar mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia i poder complir les seves obligacions de pagament immediates, com sol·licitar crèdits, finançament, renegociar condicions de préstecs, ERTEs... En alguns casos els empresaris van haver de fer una reducció de la plantilla, procedir al tancament temporal del negoci i fins i tot al tancament definitiu de l'activitat. A través de les enquestes també s'ha pogut comprovar que molts empresaris i propietaris van haver de reinventar-se per adaptar-se als efectes de la pandèmia i van adoptar iniciatives com campanyes de promoció i fidelització, van apostar per canals de venda online o van ajuntar esforços amb altres empreses.

Les dades de l'enquesta feta mostren com el sector de la restauració va ser el que més expedients va aplicar, un 74,4 % dels negocis de la restauració va fer un ERTE. La resta de sectors, tot i que en una proporció menor, també va tirar endavant expedients de regulació. Més de la meitat de les empreses dels diferents sectors vinculats amb el turisme, com ara allotjaments, restauració i serveis entre d'altres, van aplicar ERTEs.

Quant a la recuperació del sector, pel que fa al nombre de treballadors, les dades basades en les respostes dels empresaris indiquen que els 4 sectors turístics en què es van agrupar les respostes de l'enquesta (allotjaments, restauració, serveis turístics i altres*) han recuperat el nombre de treballadors que tenien abans de la pandèmia, si bé el sector de la restauració i dels serveis turístics presenten un percentatge una mica més elevat d'empreses que tenen en nòmina menys treballadors respecte a l'any anterior a la COVID. Per contra, el sector que agrupa les "altres*" empreses relacionades amb el turisme és el que ha recuperat de forma més àmplia el mateix nombre de treballadors.

Pel que fa a l'arribada de turistes segons la seva procedència, ha evolucionat de manera diferent en cadascun dels sectors analitzats. El dels serveis turístics i el d'altres empreses relacionades amb el turisme mostren uns percentatges similars. Així doncs, la majoria dels empresaris d'aquests dos sectors, un 60 %, indiquen que el turisme lleidatà i català ha augmentat de forma molt important, i pel que fa a la resta de procedències la majoria d'enquestats han indicat que no els arriben aquests grups turístics i en menor manera que han disminuït respecte a l'època anterior al confinament. Destaca de forma positiva que molts d'aquests turistes són clients nous que abans de la COVID-19 no escollien la demarcació per gaudir del seu temps lliure.

El sector de la restauració ha notat un augment espectacular pel que fa als turistes provinents de la demarcació de Lleida, un 68 % dels empresaris de la restauració han indicat que aquest grup ha pujat molt respecte a abans del confinament. També el turisme procedent de la resta de Catalunya ha tingut un creixement destacat, un 57 % dels enquestats així ho assenyalen. Els turistes de la resta de l'Estat i els francesos han disminuït, tot i que hi ha una part important dels empresaris que remarquen que no reben aquests grups de turistes, com passa amb els grups provinents de la resta d'Europa i fora d'Europa, que són bastant minoritaris.

El sector dels allotjaments és el que més ha patit les conseqüències de la COVID-19, sobretot amb l'arribada de turistes espanyols, francesos, europeus i de fora d'Europa, ja que l'arribada d'aquests grups va baixar bastant, de l'ordre d'entre un 30 i un 52 % menys.

El sector també ha destacat que per estar més ben preparats de cara al futur s'han de reforçar els canals digitals, millorar i aplicar noves estratègies d'internacionalització, millorar la gestió de riscos, implantar protocols de seguretat sanitària i, sobretot, rebre formació en aspectes com la implantació del teletreball i les noves tecnologies, gestió financera i comptable, plataformes de comercialització, xarxes socials, idiomes i sostenibilitat. Aquestes accions, segons els enquestats, haurien ajudat a minimitzar els efectes de la crisi provocada per la COVID-19 i servirien per afrontar l'arribada de possibles noves crisis.

CONCLUSIONS

1.-L'impacte de la COVID-19 en el sector turístic de la demarcació de Lleida ha estat significatiu. Les empreses d'allotjament turístic i restauració, les que representen el major percentatge d'empreses participants en l'enquesta, han estat les més afectades.

2- L'impacte en els negocis i les vendes ha estat majoritàriament negatiu, amb més de dos terços dels empresaris enquestats indicant un impacte molt negatiu. Tot i així, aproximadament un terç de les empreses han aconseguit mantenir el mateix volum de facturació o fins i tot augmentar-lo.

3- Pel que fa a l'ocupació, la majoria de les empreses van aplicar ERTEs temporalment durant la pandèmia, però actualment la majoria han recuperat el mateix nombre de treballadors que tenien abans de la COVID-19. Algunes empreses fins i tot han augmentat la seva plantilla.

4- Les restriccions de mobilitat imposades durant la pandèmia han tingut un impacte significatiu en el nombre de turistes i visitants a la demarcació de Lleida. Tot i que s'ha observat un augment de l'arribada de turistes locals, especialment de la mateixa demarcació i de la resta de Catalunya, s'ha registrat una disminució en els visitants d'altres parts d'Espanya, França, Europa i altres països.

5- Només una petita proporció d'empresaris han implementat iniciatives comercials per adaptar-se a les restriccions i superar la paralització causada per la pandèmia. Les mesures més utilitzades han estat les campanyes de promoció i fidelització i l'ús de canals de venda en línia.

6- Les empreses han adoptat diverses mesures per fer front als efectes de la COVID-19, com ara sol·licitar ajuts i bonificacions ofertes per les administracions, canvis en les condicions de treball, crèdits ICO o similars, ajornar i/o fraccionar els pagaments a proveïdors i tancar temporalment o definitivament el negoci. Aquesta darrera és una decisió que ha afectat un 35 % dels empresaris enquestats.