El Suprem dels Estats Units tomba gran part dels aranzels imposats per Donald Trump arreu del món. La majoria dels magistrats del tribunal considera que el president va excedir-se en la seva autoritat per aplicar-los

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha tombat aquest divendres part dels aranzels imposats per Donald Trump arreu del món. En una decisió adoptada amb 6 vots a favor i 3 en contra, el tribunal, de majoria conservadora, considera que la llei en què es va emparar Trump per aprovar els gravàmens "no autoritza el president a imposar aranzels". Segons els magistrats, la Constitució nord-americana atorga "molt clarament" al Congrés dels Estats Units el poder d'imposar impostos. "Cap de les facultats previstes en la llei inclou el poder distintiu i extraordinari de recaptar ingressos. El fet que cap president hagi trobat mai un poder així en aquesta llei és una prova contundent que no existeix", han sentenciat els magistrats.

La decisió del Suprem afecta els anomenats aranzels recíprocs que Trump va decidir imposar a països d'arreu del món, entre els quals socis comercials com la UE, així com el Canadà, Mèxic o la Xina. Són els gravàmens que el president nord-americà va anunciar l'abril de l'any passat i que va aprovar invocant la llei de poders d'emergència de 1977 (IEEPA, per les sigles en anglès). En la sentència, de 170 pàgines, el Suprem nega que la llei atorgui al president nord-americà la capacitat d'imposar gravàmens de forma il·limitada a altres països i afirma que Trump es va extralimitar.

"La IEEPA no autoritza el president a imposar aranzels", conclou la sentència del tribunal, que rebutja la "interpretació" de l'administració de Trump de la llei i subratlla que era necessària una "autorització clara del Congrés" que justifiqués l'atribució de facultats per imposar els gravàmens. L'objectiu del president nord-americà era acabar amb el "dèficit comercial" dels Estats Units respecte de la resta de països. Segons Trump, es tractava d'una "emergència nacional", motiu pel qual va invocar la llei de 1977.

En el cas del Canadà, Mèxic i la Xina, els gravàmens es van imposar sota l'argument que es tractava d'una emergència relacionada amb el narcotràfic.  Trump va ser el primer president en invocar aquesta llei per imposar gravàmens a les importacions. "La manca de precedent històric dels aranzels basats en la IEEPA, juntament amb l'amplitud de l'autoritat que el president reclama, és un indici revelador de que aquests aranzels van més enllà de l'abast legítim del president", indica la sentència.

Segons els magistrats, la interpretació que va fer l'administració de Trump de la llei representa una "expansió transformadora" de l'autoritat del president en matèria de política aranzelària. "Substituiria la històrica col·laboració entre el poder executiu i el legislatiu en política comercial per una formulació de polítiques presidencials sense control", afirmen els magistrats. La sentència ha estat aprovada per sis vots a favor i tres vots en contra dels magistrats del Suprem, de majoria conservadora, i deixa a l'aire la política d'aranzels que Trump ha imposat des del seu retorn a la Casa Blanca.

Donald Trump ha anunciat un nou "aranzel global del 10%" després de la sentència del Tribunal Suprem que tomba la major part dels actuals. En una compareixença a la Casa Blanca, el president nord-americà ha assegurat que els jutges "aporten certeses" sobre els aranzels, perquè indiquen les vies a través de les quals es poden aplicar. Per això ha anuciat que el seu gabinet ja treballa per buscar noves fórmules, "una mica més complicades, no massa més, però que aportaran encara més diners als EUA". Tot i això, Trump ha considerat que els jutges que han votat en contra dels aranzels actuals són "una vergonya" per al país, i ha criticat que la sentència no entri a determinar què s'ha de fer amb els diners que s'han recaptat fins ara.

La Unió Europea analitza "acuradament" la sentència del Tribunal Suprem dels EUA que tomba bona part dels aranzels imposats per Donald Trump a països d'arreu del món. El portaveu de la Comissió Europea (CE), Olof Gill, ha explicat que l'administració europea està en contacte "estret" amb la nord-americana mentre busca "claredat" en els passos que l'equip de Trump farà a partir d'ara. Gill ha afegit que els negocis a banda i banda de l'Atlàntic "depenen de l'estabilitat i la predictibilitat en la relació comercial", i en aquest sentit ha subratllat que la CE "continua advocant per aranzels baixos i treballant per reduir-los".