Els fons Next Generation sumarien gairebé 5 punts al PIB català entre 2021 i 2026, segons un estudi de la Generalitat. El Departament d'Economia estima que l'arribada dels fons crearà 60.000 llocs de treball entre 2022 i 2024
L'impacte dels fons Next Generation podria arribar a sumar gairebé 5 punts al PIB català entre 2021 i 2026. Segons un estudi elaborat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona, l'efecte més significatiu s'assoliria entre 2023 i 2024, quan els fons europeus contribuirien en més d'un punt al creixement anual de l'economia catalana. Per altra banda, l'informe presentat aquest dijous indica que l'impacte acumulat pel període 2021-2026 es podria enfilar fins als 7,6 punts si l'arribada dels fons anés acompanyada de reformes estructurals. Pel que fa a l'ocupació, la Generalitat estima que els Next Generation es traduirien en la creació de 60.000 llocs de treball entre 2022 i 2024, els tres anys de major dotació d'inversió pública.
L'informe condiciona l'assoliment d'aquestes xifres a una execució dels fons concentrada en bona part entre 2022 i 2024 i al fet que Catalunya rebi un 19% dels recursos que té assignats l'estat espanyol, en línia amb la seva contribució dins el PIB espanyol. Això suposaria l'arribada de 12.347 milions d'euros, segons la Generalitat. Tot i que l'informe inclou altres escenaris alternatius –tant pessimistes com optimistes-, el Departament d'Empresa assenyala que l'impacte dels fons Next Generation seria "significatiu" en tots els casos, aportant entre 3,1 i 6 punts al PIB català en els pròxims cinc anys.
Per altra banda, el document posa de manifest que els fons europeus permetrien tancar més aviat la bretxa d'activitat respecte al 2019. Segons l'estudi, l'arribada dels Next Generation permetria que Catalunya assolís uns nivells de PIB previs a l'esclat de la pandèmia al llarg de l'any 2022. Sense els fons, la recuperació plena s'allargaria un any i es produiria el 2023.
A més d'incrementar els nivells de PIB, l'informe assenyala que la inversió privada augmentaria de manera permanent en 0,5 punts anuals de PIB. Això també es traduiria en més demanda de treballadors qualificats i més activitat innovadora de les empreses, fet que permetria augmentar els salaris reals en un 0,7%.
Giró reclama acabar amb "l'infrafinançament"
Durant la presentació de l'informe, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha reclamat que l'Estat posi fi a "l'infrafinançament" que pateix Catalunya i que li assigni una quantitat que es correspongui amb el seu pes en el PIB espanyol. "Amb els fons europeus passa el que sol passar amb els recursos de l'Estat; sempre arriben menys diners dels que en corresponen, i no ho poden normalitzar", ha denunciat. "L'infrafinançament no és només injust, sinó que és contraproduent pel territori espanyol", ha afegit.
En aquest sentit, Giró ha recordat que els fons Next Generation "són europeus, no espanyols" i ha assegurat que "un economista neutral" faria el repartiment tenint en compte el pes de cada comunitat dins l'economia estatal. "La proporcionalitat és el criteri més just", ha defensat.
A banda d'aquestes reclamacions, el conseller ha demanat novament que les comunitats autònomes tinguin una participació més activa en la cogovernança, que les administracions regionals puguin impulsar projectes propis i territorials i que l'Estat sigui més transparent a l'hora d'informar sobre els programes que té intenció d'impulsar el govern espanyol.
ACN
