Gairebé un 90 % dels consumidors volen el català en els assistents de veu. Un estudi de Política Lingüística revela la demanda social i l'interès comercial que té el català per a serveis com Alexa, Google Assistent, Siri o Bixby
Per
Ràdio Balaguer
515 visites
El 88,9 % dels consumidors catalans vol que els assistents de veu del tipus Alexa, Google Assistant, Siri, Bixby i d'altres incloguin el català en la seva oferta de llengües. Això suposa 5,5 milions de consumidors potencials i revela que els assistents de veu en català són una demanda comercial i social. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi que ha portat a terme la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura mitjançant l'enquesta Òmnibus de l'empresa GESOP.
A la pregunta de quines llengües els agradaria poder parlar amb els assistents de veu, el 67,2 % han mencionat, de manera espontània, el català; molt proper al 66,8 % dels que han mencionat el castellà. Un 29,3 % han respost l'anglès i un 11,1 %, el francès. Els ciutadans opten, doncs, per poder combinar diverses llengües per relacionar-se amb la tecnologia. D'altra banda, entre els que no han mencionat espontàniament el català, a la pregunta de si els agradaria que, a més, s'hi pogués utilitzar aquesta llengua, majoritàriament han respost afirmativament, fet que situa la demanda del català en aquestes tecnologies en el 88,9 % del conjunt.
L'estudi també revela que un 47,7 % dels consumidors ja s'estan relacionant amb dispositius tecnològics mitjançant la veu; que es reparteix entre el 44,3 % que ho fan a través del mòbil, el 17 % amb l'ordinador; el 6 % amb la tauleta i el 4 % que ja tenen un altaveu intel•ligent. Amb resultats inferiors hi ha persones que es relacionen amb la veu amb el televisor, el cotxe, el rellotge o la polsera intel•ligent, el GPS o la videoconsola.
D'altra banda, la demanda d'altaveus arriba al 34,2 % de la població que expressa el desig de tenir-ne un. L'enquesta revela, doncs, tant un mercat incipient i amb gran potencial com l'interès que les interfícies de veu incloguin, també, la llengua pròpia de Catalunya.
L'enquesta s'ha portat a terme entre el 21 i 25 d'octubre a una mostra formada per 1.605 persones representatives de la població de Catalunya de 16 anys i més que porta, almenys, un any vivint a Catalunya. L'error mostral és del 2,5 % i el nivell de confiança és del 95,5 % i p=q=0.5.
Mesures d'impuls
Aquest interès ciutadà pot ser un clar estímul per al sector tecnològic i també ratifica l'encert de les mesures per impulsar l'ús del català en l'àmbit digital per mitjà de la contractació pública de productes i serveis aprovada recentment pel Govern, com el darrer Acord per incorporar noves clàusules lingüístiques vinculades a l'actual entorn tecnològic i digital en la contractació administrativa de la Generalitat de Catalunya. Les clàusules són un estímul perquè el català s'estengui progressivament en àmbits tan diversos com els sistemes de control de dispositius mitjançant la veu, les aplicacions amb geolocalitzadors i altres tecnologies digitals que la Generalitat contracta habitualment.
L'Acord aprovat pel Govern estableix que el català sigui la llengua de funcionament per defecte de les interfícies (visuals o de veu) dels productes i serveis tecnològics contractats per la Generalitat i, també, dels manuals d'instruccions i les informacions de difusió que acompanyin aquests productes i serveis. Així mateix, en el cas de productes o serveis que integren tecnologia digital i que s'adrecen a la resolució d'incidències i a l'atenció a les persones que en són clientes i usuàries, la informació ha d'estar disponible almenys en català, tant oralment com per escrit, sens perjudici que estigui també en altres llengües com el castellà o l'anglès.
Mesos enrere, el Govern també va aprovar un Acord per promoure el català a Internet i en les tecnologies digitals avançades fomentant-ne l'oferta amb línies d'ajuts per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics com els que convoca la Direcció General de Política Lingüística i estimular-ne el consum en productes i serveis digitals. Per portar-ho a terme, s'ha previst intensificar la relació amb els diversos proveïdors de serveis de veu (Google, Amazon i Apple entre d'altres) i donar suport a iniciatives de codi obert en català que incideixin en tecnologies d'intel•ligència artificial o d'aprenentatge profund (deep learning) a més de la promoció d'una indústria pròpia d'aplicacions complementàries en català (aplicacions, actions, skills, etc.) que enriqueixin amb capes culturals i lingüístiques aquestes tecnologies.
Aquest Acord té l'impuls de la Direcció General de Política Lingüística, la direcció General de Societat Digital, la direcció General de Mitjans de Comunicació, el CESICAT, la direcció general d'Atenció Ciutadana i la Fundació PuntCat.
