Joan Reñé presideix la lliçó inaugural del curs de l'IEI, a càrrec de l'escriptor i periodista balaguerí Francesc Canosa.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va presidir ahir la inauguració oficial del curs 2017-2018 de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), amb una sessió en què el periodista i escriptor balaguerí Francesc Canosa va ser l'encarregat de pronunciar la lliçó inaugural.
L'Aula Magna de l'IEI va ser l'escenari d'aquesta lliçó inaugural que va oferir Canosa i que duia per títol La terra es (des)ferma: d'Indívil a Alexandra. En el seu parlament, Joan Reñé va fer referència als fets que van obligar a posposar aquest acte i va voler dedicar-lo a les autoritats catalanes que encara romanen empresonades a Madrid, de les quals un cop més n'ha demanat l'alliberament.
Sobre l'elecció de Francesc Canosa per aquesta llicó, Reñé va dir que reuneix un perfil de "lleidatà intel·lectual, amb una consciència extremadament crítica, pensador, comunicador excel·lent i creador d'opinió", un "ambaixador de les terres lleidatanes" i "defensor del lleidatanisme". Sobre aquest concepte, el president de la Diputació va recordar que "Canosa sempre apunta un petit dèficit que té el lleidatanisme", consistent en que "no ens acabem de creure allò de què som capaços", un dèficit que hem de deixar enrere d'una vegada per totes.
Per la seva part, Canosa va oferir una lliçó inaugural molt lligada amb els conceptes que apuntava Reñé, en el sentit que "Lleida ha estat sempre associada a l'adjectiu ferma, valenta", però que "des de fa uns anys de l'adjectiu s'ha passat al verb, i Lleida es desferma, que vol dir que s'allibera i es deslliura des de tots els punts de vista". En l'origen d'aquest alliberament, Canosa hi veu "una generació de lleidatans que parlen de Lleida d'una manera absolutament natural i absolutament desacomplexada; és el que en podríem dir 'lleidatans del món', que no estan gens estereotipats", destacant finalment el paper de Lleida com a "frontissa de Catalunya" i "amb un futur per descobrir".
Nascut al 1975, Francesc Canosa és llicenciat en periodisme i Doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), on és professor. La seva activitat es diversifica, doncs, entre periodista, guionista, escriptor i professor de comunicació, a més de ser articulista i cronista del diari Ara. Col·labora com a comentarista en Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio y la Xarxa, tot i que al llarg de la seva trajectòria ha treballat i col·laborat en una vintena de mitjans de televisió, premsa, ràdio i digitals. Ha publicat, a més, diversos llibres sobre memòria històrica: La Barcelona pecadora de Domènec de Bellmunt; L'anecdotologi de Francesc Pujols; República TV: la Catalunya de la primera televisió; L'imperialisme dolç; Entre el sabre i la bomba; Memòries d'un país i d'un partit: Unió Democràtica de Catalunya; Capitans d'Indústria; i Fumar-se el franquisme. La Catalunya caliquenyo.
