Juliol sec a gran part de Catalunya. El mes s'ha de qualificar de càlid a bona part de Catalunya, si bé a zones de l'oest ha estat normal i fins i tot fred al Pirineu. Al sud de la Noguera ha plogut per sobre de la mitjana, i al nord per sota

El juliol s'ha caracteritzat per una anòmala disposició dels centres d'acció, amb el corrent en jet (vent de l'oest a capes mitjanes de la troposfera) a les nostres latituds desplaçat cap al sud de la seva ubicació a l'estiu. Això ha provocat tot un seguit de pertorbacions atlàntiques, fredes per a l'època de l'any, que han donat precipitació molt important a bona part de l'Europa central, especialment la part occidental d'Alemanya i Bèlgica.

Aquesta configuració gairebé no ha repercutit al nostre territori, amb pertorbacions que fregaven els Pirineus o arribaven molt desgastades amb corrent del sud-oest que comportava un flux càlid però sense massa estridències.

Cal remarcar que la nit de l'11 al 12 de juliol es van produir fortes ventades associades a tempestes a diversos sectors del Pirineu, sobretot el tram superior del riu Segre, probablement causades per un esclafit.

Es va produir un pic de calor el 23 de juliol, amb màximes de 35 a 40 ºC a les comarques del nord-est (40,6 ºC a Anglès, a la Selva). L'estació de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) va mesurar la temperatura més alta dels seus de 21 anys de dades, amb 39,9 ºC, superant els 39,5 ºC del 04/08/2018.

El dia 31 de juliol van descarregar tempestes arreu del país, deixant  fins a 70,3 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), amb una baixada de temperatura que va provocar nevades anecdòtiques a l'alta muntanya a partir d'uns 2.500 m a última hora i lleugeres emblanquinades als cims culminants del Pirineu

Juliol càlid a Catalunya

El mes s'ha de qualificar de càlid a bona part de Catalunya, si bé a zones de l'oest del territori ha estat normal i fins i tot fred al vessant sud del Pirineu occidental.

Aquestes anomalies són conseqüència de la persistència al llarg del mes del flux del sud-oest relacionat amb les pertorbacions que afectaven Europa, si bé la repercussió  de la massa tropical no va ser tan intensa com va ser durant el mes de juny.

Un mes sec a gran part de Catalunya

Ha estat un mes sec a gran part de Catalunya i molt sec a àrees del Prepirineu, nord de la depressió Central, l'Albera i desembocadura de la Tordera. En canvi, al litoral i prelitoral Sud, massís dels Ports, àmplies zones de la plana de Lleida i vessant sud del Pirineu occidental ha estat plujós o fins i tot molt plujós.

De la distribució de les anomalies de precipitació cal remarcar dos aspectes. El primer és que el mes de juliol és el més sec de l'any a bona part del territori, especialment a l'interior del país, amb mitjanes climàtiques raquítiques en molts casos inferiors als 20 mm. D'aquesta manera, per exemple els 87,8 mm registrats a Gimenells (el Segrià) superen amb escreix els 15,8 mm de mitjana mensual de juliol. A la comarca de la Noguera ha pogut per sobre de la mitjana a la part sud, i per sota a la part més septentrional. 

El segon aspecte a destacar és que, contràriament, el Pirineu i Prepirineu oriental són les zones més plujoses de Catalunya, no tan sols durant el juliol sinó també durant bona part de l'any. D'aquesta manera s'explica que el mes hagi estat normal o sec en aquestes contrades, just on s'han produït els màxims de precipitació aquest juliol.