La Biblioteca Margarida de Montferrat ha estat escenari aquest divendres de la representació de l'espectacle ‘M'estreno sota la dutxa' a càrrec de la Companyia Cassigalls, en el marc de la celebració del centenari del naixement de Guillem Viladot

És tracta d'un espectacle multidisciplinar basat en l'obra poètica de Viladot. Cassigalls pretén passejar per un món farcit d'estirabots, de sentències, de jocs alfabètics i de moments absurds. I tot perquè l'espectador ho interpreti de la manera que més li plagui.

El ritual a l'escenari comença amb els fils d'un laberint que marquen quatre itineraris: temps d'estrena, paraula d'Atzerí, la memòria del cos i mots fòssils.

Aquests itineraris erraran a la recerca d'un camí incert. I, enmig dels itineraris principals, descobrirem Riella, experimentarem amb els seus particulars malabarismes i abraçarem el discurs del silenci i els sentiments de la mort en clau d'humor, el seu quadern de l'òbit.

Recordem que la Biblioteca Margarida de Montferrat ha organitzat tot un seguit d'activitats al voltant de la figura de Guillem Viladot en motiu del centenari del seu naixement. 

Del 18 al 30 de novembre acull l'exposició "Guillem Viladot, polièdric", la qual ha estat concebuda per Joan Puig Ribera. L'exposició consta de 7 plafons a través dels quals s'explica la figura i l'obra de l'autor.

Per complementar aquesta exposició es van programar dues activitats més: la primera va tenir lloc el passat dilluns dia 21 de novembre amb la xerrada "Guillem Viladot i el mite de Riella. Ruralitat i avantguarda" a càrrec de Teresa Ibars. En aquesta xerrada l'escriptora va parlar de qüestions com el mite de Riella dins l'obra de Viladot.

La darrera activitat programada ha estat l'espectacle d'aquets divendres amb la companyia Cassigalls.

Guillem Viladot (Agramunt 1922 – Barcelona 1999) no només va ser un escriptor prolífic sinó, també, un creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l'experimental, el periodístic o el plàstic, per anomenar-ne un grapat. Va ser el primer editor d'un llibre de poesia experimental a l'Estat espanyol, primer en publicar una antologia de poesia concreta, va participar en la primera exposició de poesia Concreta celebrada a Catalunya i, a finals dels anys noranta va finalitzar les obres de la primera Casa de la poesia visual del món. Paral·lelament a les seves creacions de poesia experimental mai va deixar d'escriure novel·les, llibres de poesia discursiva, narrativa juvenil i articles d'opinió a diversos mitjans. Tots els llenguatges artístics i culturals també els va compaginar, sempre, amb la seva professió de farmacèutic. Aquesta simultaneïtat de veus que tenia Viladot el converteixen en un home, que empès per la curiositat i la desbordant creativitat, defugia els encasellaments, les tendències i les modes, convertint la seva obra en un testimoni singularíssim d'una ment sensible, inquieta i arrelada ben fons, allà on sempre hi ha saó.