La 'catedral' de Pau Riba sobre la història de la música del segle XX veu la llum a títol pòstum. L'artista va arribar a tenir a les mans el volum però l'avanç de la malaltia no li va permetre de veure'l publicat

En aquest volum, Pau Riba ofereix una història de la música del segle xx que parteix de la invenció de l'electricitat i de la possibilitat de controlar el so com no s'havia fet mai abans. D'aquí en sorgiran tot un seguit de revolucions formals i conceptuals que tindran la llibertat creativa com a fita, i també una poderosíssima indústria que abraçarà infinitat de camps.

Aquesta és la premissa d'una narració que es va ramificant, on l'autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, la manera com el sistema l'acaba assimilant, i el que en queda de tot plegat. Pels seus editors, Males Herbes, l'obra és una autèntica "catedral" per la seva ambició però també per la qualitat literària.

La segona no els va sorprendre, ja que ja havien publicat el llibre anterior de Riba, 'Història de l'Univers'. Però la dimensió de l'obra sí que ho va fer. Ricard Planes n'ha lloat avui la "curiositat" que desprèn i la seva fascinació per "l'evolució". Al seu costat, la companya de Riba i qui ha tingut cura del seu arxiu personal els últims 27 anys coincidia en com el músic va estar sempre obert a "l'evolució", i com va incorporar sempre la tecnologia com a eina, mentre altres correligionaris hippis la rebutjaven.

Neil Harbisson, l'artista i activista ciborg britànicoirlandès nascut a Catalunya era també avui a la llibreria Calders per corroborar l'obertura de ment de Pau Riba, amb qui va col·laborar i actuar conjuntament a Cadaqués i poc després a Nova York. I al seu costat hi era Oriol Malet, il·lustrador català i conegut de Riba que és l'autor de la portada del llibre.

Un treball de 35 anys

Mime March ha relatat com Pau Riba va escriure les pàgines d'aquest llibre durant 35 anys, de forma intermitent i quan li ho permetia la professió. L'any passat el va reprendre, encarant ja el darrer passatge al qual va arribar finalment, l'eclosió del punk i el naixement de la música tecno. L'escriptura no apaivagava el dolor que li provocava una malaltia que aleshores no tenia diagnòstic. "Un dia va baixar i va dir, l'he acabat; la setmana següent va arribar el diagnòstic: heu arribat tard, ens van dir", ha narrat.

A partir d'aquí, la mateixa Mime va enviar el manuscrit a Ramon Mas i Ricard Planas, de Males Herbes, que es van posar a editar-lo "contrarellotge" i un punt sobrepassats per la magnitud de l'obra. Els editors van "córrer" per mirar de tenir-lo publicat aviat. Van ser a temps de fer que Riba el pogués tenir a les mans i –gairebé- acabés de llegir-lo abans de morir. Tres setmanes després, arriba a les llibreries.

Una història de la música diferent

'Història de la música del s.XX' és d'alguna manera el gran llegat intel·lectual de Pau Riba, una amalgama de pensaments, experiències personals i reflexió històrica sobre la passió a què ha dedicat la major part de la seva vida.

Al llarg de gairebé 500 pàgines, Pau Riba fa un recorregut per l'evolució dels instruments i de les tècniques d'enregistrament, en el transcurs del qual parla de la seva relació íntima amb la música, i de la seva manera d'entendre l'art i la societat del segle XX.