La colla sardanista Mare Nostrum es proclama guanyadora de la Gran Final de Balaguer, Campionat de Catalunya. La final ha estat molt ajustada amb la colla Violetes del Bosc, ja que totes dues arribaven a la jornada amb només un punt de diferència
Aquest diumenge s'ha disputat a la plaça del Mercadal de Balaguer l'últim concurs de colles sardanistes del Campionat de la Terra Ferma i del Campionat de Catalunya, la Gran Final de Balaguer, en categoria Gran amb la Cobla Maravella a la part musical.
La capital de la Noguera, doncs, repeteix un any més com a seu de les grans finals dels concursos de colles sardanistes. Una anualitat marcada per la crisi sanitària en la qual no s'han pogut celebrar tots els concursos programats ni comptar amb totes les colles de competició.
En aquesta final s'ha decidit el campionat que arribava a Balaguer amb la colla Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, amb només un punt de diferència. Finalment la colla sardanista Mare Nostrum ha estat la que s'ha alçat amb el trofeu.
Malgrat tot, la relaxació de les normes sanitàries i el control de la pandèmia els últims mesos, han permès recuperar de forma gradual el ritme i la participació. En total han participat 23 colles al concurs de Balaguer.
El president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana, Jaume Marvà, parla justament d'aquesta alta participació tenint en compte les circumstàncies de crisi sanitària dels últims mesos. Marvà també ha parlat d'una final emocionant donat que entre la que arribava a Balaguer com a primera, la colla Violetes del Bosc, només hi havia un punt de diferència amb la segona, la colla Mare Nostrum.
En el campionat de Catalunya en categoria Gran les colles que es disputaven els últims punts classificatoris eren: Dansaires del Penedès d'El Vendrell, Mans Amigues de Cassà de la Selva, Mirant al Cel de Sabadell, Tarragona Dansa de Tarragona, Violetes del Bosc, Xàldiga i Mare Nostrum de Barcelona.
En el Campionat de la Terra Fema les colles participants en categoria Aleví: les colles Dimoniets de Lleida i Saltirons i La Guineu Saltirona de Vilanova de Bellpuig. En infantil, Demà Jovencells de Cervera, Noves Branques de Vilanova de Bellpuig, Petits Galzeran de Rubí i Escarlata de Lleida. En Juvenils en aquesta anualitat només hi ha participat la colla Guspira del Grup Sardanista Montserrat de Lleida.
En categoria Gran hi participaven un total de 12 colles, tres d'elles, La Lira Vendrellenca d'EL Vendrell, Ressò de Sabadell i Galzeran de Rubí com a colles lliures. Les colles de la Terra Ferma inscrites en aquesta categoria són; Dolç Infern de Lleida, Fonts de Valldans de Ponts, Xalem de Bellvís, Brut Natura de Les Borges Blanques, Somnis del Pla de Mollerussa, Estol-Espígol d'Agramunt, Jovencells de Cervera, Sol Ixent de Vilanova de Bellpuig i la colla amfitriona, Verge del Miracle de Balaguer.
D'altra banda, com a novetat d'enguany, al final del concurs s'ha estrenat la sardana "Aimat Balaguer" . Segons ha explicat Jaume Marvà es tracta de la sardana que el mestre Ricard Viladesau, conegut com el "príncep de la tenora", tal i com el va batejar Pau Casals, va escriure dedicada a Balaguer ara fa 26 anys coincidint amb els 75 anys de l'Orfeó Balaguerí. La partitura original manuscrita amb versió cobla d'aquesta sardana s'ha trobat fa menys d'un mes al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí fruit del treball que està fent l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, que està fent una important recerca de partitures de sardanes dedicades a la ciutat
El paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, ha participat el l'acte d'entrega dels difernts trofeus, a banda d'entregar el 59è CONCURS DE COLLES SARDANISTES TROFEU CIUTAT DE BALAGUER. Vidal s'ha mostrat satisfet pel retorn del Campionat de Catalunya després de l'aturada de l'any passat. També ha posat en valor la ciutat de Balaguer com un referent de la sardana al territori que anys rere any acull la Gran Final.
Balaguer ultima ara els preparatius per ostentar el títol de Capital de la Sardana 2022 a partir el mes de març. Una oportunitat per concentrar el món sardanista català en la Capital de la Noguera i alhora donar a conèixer a la resta del país el potencial cultural, històric, turístic i econòmic de la ciutat de Balaguer, sense oblidar l'oportunitat que representa pel món sardanista de Ponent de demostrar la vitalitat, el dinamisme i les ganes d'innovació a la resta de país.
