La Plataforma en defensa de l'Ebre denuncia que el pacte de Rialb encobreix el transvasament d'aigua cap a Barcelona.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) veu constatat el seu històric advertiment que l'aigua del Segre, principal afluent de l'Ebre, s'acabarà transvasant a Barcelona a través del canal Segarra-Garrigues. Per a la PDE, l'acord per abastir aigua de boca des del pantà de Rialb a 31 municipis de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà és la porta d'entrada de l'aigua dels rius Ebre i Segre a l'àrea metropolitana barcelonina.
Els antitransvasistes s'han mostrat "indignats" amb el "doble joc" del Govern i la "verborrea solidària" que utilitza amb les Terres de l'Ebre. Assegruen que per una banda, la Generalitat s'implica en la lluita per a què el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre garanteixi un cabal ambiental suficient per aturar la subsidència del delta de l'Ebre, mentre que, per l'altra, impulsa, prioritza i finança interconnexions a les conques internes catalanes en benefici de les grans urbs i en detriment de les àrees rurals de Lleida i les Terres de l'Ebre.
Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), ha assegurat que la via de buscar l'aigua del Segre com a alternativa per abastir Barcelona és una estratègia que la Generalitat ve treballant des de, com a mínim, l'any 2006, i que ara s'ha "camuflat" sota el benefici territorial per a una trentena de pobles de Lleida i del nord de les comarques de Tarragona amb l'objectiu d'esquivar el conflicte que saben que trobaran a l'Ebre.
Segons el portaveu d ela PDE, han generat una expectativa a 31 pobles perquè es puguin connectar –al Segarra-Garrigues- i alguns puguin suplir les seves mancances d'aigua, i altres desenvolupar plans urbanístics concrets. Han aconseguit la complicitat de 31 pobles que aglutinen més de 70.000 persones i això dificulta qualsevol denúncia mediambiental o des de les Terres de l'Ebre contra aquest transvasament perquè suposaria una probable confrontació territorial.
La PDE ha intentat evitar aquesta situació durant dècades en considerar que el transvasament d'aigua entre conques catalanes "trenca les fronteres hidrogràfiques" al país i facilita que l'aigua dels rius estigui sempre llesta per abastir les àrees metropolitanes, i en concret "a un pam de l'entrada de Barcelona".
