La reserva natural de Mas de Melons acull més d'un centenar d'espècies d'abelles diferents. Un nou programa fa seguiment d'abelles silvestres per inventariar i documentar els pol·linitzadors que hi ha a l'espai

La reserva natural de Mas de Melons, a Castelldans (Garrigues), ha registrat aquest any la presència de prop d'un centenar d'espècies d'abelles diferents. Aquests són els primers resultats del programa de seguiment d'abelles silvestres que ha posat en marxa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en aquest espai natural protegit amb l'objectiu d'inventariar i documentar els principals pol·linitzadors que hi ha a la reserva natural, així com conèixer les seves tendències poblacionals al llarg dels anys. A mesura que avanci la iniciativa, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), s'espera que el nombre d'espècies d'abelles creixi encara més.

Pel que fa a les abelles silvestres, les prospeccions que l'estudi ha fet durant la primavera del programa de seguiment han detectat la presència de prop de 100 espècies d'abelles, agrupades en 33 gèneres i cinc famílies. S'espera que aquestes xifres augmentin significativament quan es determinin tots els espècimens capturats i a mesura que avanci el seguiment.

En línies generals, predominen les espècies mediterrànies, entre les quals destaquen les pròpies d'hàbitats oberts, com són els mosaics de conreus, guarets i erms envoltats de boscos i matollars mediterranis.

Entre les espècies detectades n'hi ha de comunes i més o menys àmpliament distribuïdes pel territori català i ibèric, com per exemple: Andrena bicolorata, Andrena leucolippa, Panurgus cephalotes, Anthophora romandii, Anthophora crinipes, Nomada agrestis, Colletes similis, Chelostoma edentulum, Osmia tricornis o Protosmia capitata.

El programa també ha trobat altres espècies força rares a Catalunya, com ara: Andrena farinosa, Andrena hystrix, Flavipanurgus granadensis, Amegilla savignyi, Eucera caspica, Nomiapis paulyi, Dufourea trautmanni, Icteranthidium grohmanni, Hoplitis papaveris, Osmia ferruginea, Megachile melanogaster, Megachile sicula i Systropha grandimargo, aquesta última inclosa en el catàleg d'espècies amenaçades d'Europa amb la categoria de vulnerable.

Així mateix, la iniciativa ha detectat algunes espècies fins ara poc documentades de Catalunya i amb marcada preferència per les zones àrides, com són: Anthophora hispanica, Anthophora leucophaea, Eucera brachycera, Eucera tricincta i Afranthidium carduele.

Aquests primers mesos de campanya de recerca i inventari d'espècies han coincidit amb una primavera molt plujosa amb abundància de recursos florals seguida d0un inici d'estiu molt calorós, que ha truncat sobtadament la floració de les plantes, fet que ha limitat els recursos alimentaris.

L'estudi també ha pogut constatar i quantificar que l'abella de la mel (Apis mellifera) és, amb gran diferència, l'abella més abundant a la reserva. De totes les observacions fetes al llarg del transsecte durant els mesos de primavera, un 70% corresponen a aquesta espècie gestionada.

El grup de les abelles silvestres té una gran importància ecològica com a pol·linitzadors de nombroses plantes silvestres i de la gran majoria de cultius. Aquests insectes contribueixen a la producció de llavors i fruits de manera més eficient respecte de la coneguda abella del a mel.

Per aquest motiu, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica impulsa el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL) que, entre altres mesures, inclou incrementar el coneixement sobre els pol·linitzadors silvestres i millorar-ne la gestió en espais naturals protegits.