La Taula del Tercer Sector alerta de que el moment actual ja és 'molt pitjor' que la crisi econòmica del 2008. L'entitat insisteix a demanar que s'aprovin els pressupostos del 2023 i que incrementin la partida de Drets Socials

Amb motiu del Dia Internacional de l'Erradicació de la Pobresa, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social s'ha reunit al Hub Social de la Fundació Bofill a l'Eixample per valorar la situació de crisi social i econòmica actual i posar en comú les propostes i reclamacions que fan a l'administració per combatre-la.

Moment crític

"La gent té feina però amb ingressos precaris i segueix sent pobra", ha explicat durant el seu torn de paraula la directora de l'àmbit d'ocupació de Creu Roja, Antònia Giménez, per explica que malgrat que els índex d'atur no creixen -la dada del setembre mostrava un lleuger augment de l'ocupació- les llars estan en un procés de precarització de les condicions.

Per les entitats, la situació és pitjor que la del 2008, perquè la situació prèvia amb la que s'ha arribat a les dues crisis és molt diferent. Argumenten que el 2008 el cop va arribar després d'una situació de bonança econòmica i que, en canvi, la crisi actual colpeja un teixit social que encara arrossega en part la pròpia davallada del 2008, que ha patit una pandèmia mundial i que ara es veu afectada per la guerra d'Ucraïna i per la inflació de preus i energètica.

Tot i que els balanços oficials de dades de pobresa de l'últim trimestre encara no estan publicats, la presidenta de la taula ha avançat que les entitats ja estan patint els efectes d'aquesta nova crisi: "La despesa energètica dels centres residencials que gestionen les entitats s'ha duplicat en els darrers mesos", ha asseverat.

"Revolta social"

El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha avisat que ells també noten un augment de la pobresa entre la gent que atenen, i ha alertat d'una possible "revolta social" si la situació no millora.

Actualment, segons les dades de l'Idescat, un 26% de la població catalana (1.975.000 persones) se situa sota el llindar d'exclusió social i pobresa, és a dir, té dificultats per accedir a drets bàsics com l'habitatge, l'alimentació o el treball.

Insistència en els pressupostos de 2023

Davant la situació, la Taula ha tornat a demanar que el Parlament aprovi els pressupostos pel 2023 i que aquests incrementin la partida en ajudes socials. "És la única manera d'aconseguir que la gent surti de la bossa de pobresa que arrosseguem de molts anys i que no hi entrin els que ara estan patint pobresa sobrevinguda per culpa de la crisi actual", ha afirmat Francina Alsina, que ha afegit que la gent no entendria que, en el context actual, el Govern i l'oposició no es posin d'acord per aprovar els comptes. "No podem anar a una pròrroga perquè els pressupostos de l'any passat es van fer en unes circumstàncies totalment diferents a les que hi ha ara", ha avisat.

Alsina també ha demanat que aquests pressupostos equiparin la partida del Departament de Drets Socials a les conselleries que anomena "pilars del benestar": Salut i Educació. La presidenta de la Taula ha precisat que els comptes actuals van donar 11.000 milions d'euros a Salut, 6.000 a Educació i 4.000 a Drets Socials. El que sol·licita és que aquest últim pugi, al menys, fins als 7.000 milions.

Alsina ha detallat que els propers dies començaran una roda de contactes amb les forces polítiques del país per explicar-los la seva posició i demandes, i ha afegit que confia en el nou conseller, Carles Campuzano, per dur a terme la tasca d'aconseguir més fons.

Renda bàsica universal

Una altra demanda que han fet les entitats és que el Govern valori la implantació d'una iniciativa de Renda Bàsica Universal. La Taula sosté que els subsidis d'ingrés mínim que existeixen actualment -la Renda Ciutadana Garantida i l'Ingrés Mínim Universal- no aconsegueixen l'objectiu d'eradicar la pobresa, i que el que cal és la Renda Bàsica Universal.

"El que faria aquesta iniciativa és que el Govern dona una ajuda a tota la població directament, sense haver de demanar-la i sense haver de complir cap requisit. I després, amb els impostos de la declaració de la renda s'equilibra la situació en funció dels ingressos de cadascú", ha explicat la vicepresidenta de l'entitat, Sira Vilardell.

De fet, actualment el Departament de Presidència ha engegat un projecte pilot amb aquesta iniciativa. Durant 2023 i 2024, un grup de mostra de 5.000 persones percebrà una ajuda d'uns 800 euros mensuals i se'n farà un seguiment per veure quins efectes té, que es compararà amb un grup de control d'unes altres 5.000 persones que no rebran aquest ajut.