La vigilància activa del càncer de pròstata quan el tumor és incipient garanteix millor qualitat de vida al pacient. L'anàlisi regular del PSA, així com una ressonància magnètica o una biòpsia, permeten avaluar l'evolució de la malaltia mentre no es neces
Per
Ràdio Balaguer
519 visites
La vigilància activa pot ser la solució per garantir una bona qualitat de vida als pacients de càncer de pròstata que, pel grau lleu o incipient del tumor, no requereixen de moment sotmetre's a la cirurgia ni al tractament amb radioteràpia. El seguiment regular de l'anàlisi de l'antigen prostàtic específic (PSA) i, si cal, una ressonància magnètica o una biòpsia, permet determinar l'evolució de la malaltia i, d'aquesta manera, s'elimina el risc dels efectes secundaris que comporten els tractaments agressius, que són inevitables en el cas de tumoracions greus o de metàstasis.
Aquesta és la conclusió de la jornada 'Vigilància activa en càncer de pròstata', organitzada per la Fundació per a l'Educació Pública i la formació en Càncer (FEFOC) i Europa Uomo en el marc del congrés anual de la Societat Europea d'Urologia (EUA), que ha tingut lloc a Fira de Barcelona. La vigilància activa només és possible en el cas del càncer de pròstata.
Als Estats Units, el 40% dels homes a qui s'ha detectat la malaltia són sotmeesos actualment a aquest seguiment actiu; el 32% són intervinguts mitjançant la prostatectomia i el 28% són tractats amb radioteràpia. Això es deu fonamentalment a la generalització en l'ús de la ressonància magnètica i als avenços en matèria genètica que permeten establir el mapa genòmic amb fins a 63 variables que contribueixen al càncer de pròstata.
Cada any es detecten a l'estat espanyol més de 27.000 nous casos de càncer de pròstata i 300.000 a Europa. Si bé la mortalitat és relativament baixa -als cinc anys, la supervivència és d'un 90%- el seu tractament pot comportar efectes secundaris que afecten notablement la qualitat de vida, com ara impotència sexual o la incontinència urinària i altres problemes.
La sessió, oberta a professionals de la medicina i de la psicologia i a malalts de càncer de pròstata i els seus familiars i al públic en general, va comptar amb les ponències del professor Jordi Estapé, catedràtic emèrit d'Oncologia de la Universitat de Barcelona i director científic de FEFOC; els catedràtic d'Urologia Antonio Alcaraz i de Radiologia Albert Biete, tots dos de l'Hospital Clínic; la psicooncòloga de FEFOC, doctora Tania Estapé, i la doctora Cristina Sans, de Palex.
