L'AMI dona suport a Solé i denuncia la 'persecució' que pateixen electes locals. L'entitat recorda que el conseller és el primer alcalde inhabilitat per l'1-O

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha donat suport al conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, davant l'any d'inhabilitació pel seu paper a l'1-O com a alcalde d'Agramunt. En un comunicat, l'entitat ha recordat que Solé és converteix en el primer alcalde inhabilitat pel referèndum del 2017 i ha assenyalat que la sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem. L'AMI denuncia la "persecució" que pateixen electes locals per l'expressió d'idees polítiques "totalment legítimes en una democràcia consolidada" i la "instrumentalització de la justícia per a finalitats polítiques".

L'AMI ha obert un formulari d'adhesió per tal de donar suport a Solé i rebutjar la sentència del TSJC. Un formulari que es pot trobar a la pàgina web de l'AMI i que també s'ha fet arribar a tots els ajuntaments, consells comarcals i diputacions catalanes. Properament, l'entitat també té previst fer arribar una moció en el mateix sentit per tal que els ajuntaments que ho vulguin puguin portar el suport a Solé al ple municipal.

"La persecució del món local ha estat una constant en el darrers anys per diferents temes relacionats amb la sobirania del poble català, com les banderes o els posicionaments de caire polític i és en aquest sentit que s'ha arribat a l'escandalosa xifra de 600 contenciosos que els ajuntaments i els alcaldes i alcaldesses carreguen sobre les seves espatlles", lamenta l'AMI. I recorda que en relació a la participació d'alcaldes i alcaldesses en el referèndum de l'1-O, encara queden una desena de causes obertes en diferents jutjats del territori català. Tot i aquesta situació, l'AMI assegura que el món local català es manté "ferm" en les seves idees i en el compromís amb la república catalana.

Per la seva banda el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha qualificat la sentència condemnatòria del TSJC contra el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, com un nou atac a la sobirana de Catalunya i a la democràcia en general. En aquest sentit ha qualificat com a "revenja" de la Justícia la inhabilitació de Solé pel seu paper durant l'1-O quan era alcalde d'Agramunt (Urgell). Talarn ha instat als òrgans judicial a actuar com a "eina de conciliació del poble" i ha assenyalat que "no és democràcia quan uns pocs decideixen sobre la voluntat de molts". En una intervenció al Ple de gener, Talarn també ha mostrat la solidaritat de la Diputació cap a Solé, que ha qualificat de "polític honest".

Joan Talarn també ha comentat que Bernat Solé és un "amic" però sobretot "una gran persona, íntegra, enamorada de la seva terra i gent". En aquest sentit, ha dit que és un republicà convençut "decidit a servir el seu poble i la seva gent fins al punt de posar en perill la seva llibertat". Per tot plegat, ha remarcat que Solé és un "orgull" i ha recordat que a molts com ell mateix, els ha ensenyat a ser alcaldes i "avui ha donat una lliçó de dignitat".

El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha lamentat després de la inhabilitació del conseller d'Acció Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, que s'insisteixi en la "repressió i la venjança". El TSJC l'ha condemnat a un any d'inhabilitació pel seu paper en l'organització del referèndum del 2017 quan era alcalde d'Agramunt. "Els tornarem a derrotar a les urnes. Ens trobaran dempeus defensant la democràcia i la llibertat. Estem amb tu, Bernat Solé", ha afegit Aragonès a través del seu compte de Twitter.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, a un any d'inhabilitació i una multa de 16.800 euros pel seu paper en l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Era també diputat al Parlament. El tribunal considera provat que va cometre un delicte de desobediència greu a resolucions judicials, ja que constata que tenia coneixement personal i directe de les decisions del Tribunal Constitucional que advertien de les conseqüències en cas d'aplicar les lleis aprovades pel Parlament l'any 2017 sobre el referèndum. També haurà de pagar les costes del procés. El conseller encara pot presentar recurs davant del Tribunal Suprem, així que aquesta sentència encara no és ferma.

La sentència remarca que l'acusat va ser notificat personalment de les resolucions del TC que li prohibien prendre part en l'organització de l'1-O a Agramunt. "També coneixia l'efecte vinculant d'aquest requeriment i les eventuals conseqüències penals derivades del seu incompliment", afegeix.

Segons el tribunal, Solé no només va permetre que el 25 de setembre del 2017 s'utilitzés un local propietat de l'Ajuntament per celebrar un acte públic destinat a promoure la participació ciutadana en el referèndum, sinó que "es va prestar a participar-hi com a orador en la seva qualitat d'alcalde i de diputat, aprofitant l'ocasió per encoratjar públicament els oients a anar a votar el dia 1 octubre 2017".

A més, afegeix que el mateix dia del referèndum "va tenir una participació activa i decidida en el seu desenvolupament i bona finalitat, personant-se des del primer moment en el centre de votació i assumint de forma intermitent durant tota la jornada responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors". Cita per exemple que va procurar puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns sobre l'actuació a la comarca de la policia.

Segons el tribunal, també "va col·laborar decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d'amagar en un lloc segur les urnes amb els vots dipositats al seu interior i la documentació comprometedora relacionada amb la votació, o bé la d'avançar l'hora de tancament de la votació davant la possibilitat que es personessin" els cossos de seguretat de l'Estat.

ACN