Les excavacions a càrrec d'un equip del CSIC a la pedrera de sílex de Montvell, al terme de Castelló de Farfanya, constaten que hi va haver habitants al municipi fa 6.000 anys. La pedrera d'extracció de sílex va ser la primera indústria datada del poble

Les excavacions a càrrec d'un equip del CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas) a les pedreres de sílex de Montvell, al terme municipal de Castelló de Farfanya, constaten que hi va haver habitants al municipi fa 6.000 anys. La pedrera d'extracció de sílex va ser la primera indústria datada del poble i diverses evidències fan pensar que aquest context miner va ser explotat en diferents moments del Neolític.

Les pedreres de Montvell es troben situades en un dels turons de la Serra Llarga, a prop d'una de les basses del canal Algerri-Balaguer (allà es va trobar el jaciment de les Ovelles datat entre el neolític i el bronze).

Les pedreres de Montvell constitueixen, a més, la primera evidència d'un context especialitzat en l'extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes.

Gràcies a aquest treball d'excavació també s'ha confirmat que el sílex que s'extreia a Castelló de Farfanya s'ha trobat en altres punts de la comarca com Sant Llorenç de Montgai, al terme de Camarasa, Àger, Alòs de Balaguer i, fins i tot, més enllà de la comarca, a Andorra. Això, segons l'alcalde, Omar Noumri, indica la mobilitat de les societats del neolític.

Les pedreres es van descobrir l'any 2015 en una de les primeres prospeccions del projecte LITOcat a través del qual es va constatar que hi havia masses mineres detectades en superfície i negatius dels nòduls de l'extracció del sílex. Segons els arqueòlegs, hi ha betes de calcàries que travessen els turons de la Serra Llarga i que fan entre 4 i 5 metres d'amplada.

Des d'aleshores s'ha anat excavant en aquestes pedreres en diferents actuacions, la darrera de les quals va acabar fa pocs dies. En les diferents intervencions s'han trobat diferents cargols en sòl, que han servit per datar els diversos moments d'explotació de la mina (el punt més baix que s'ha trobat data entre 6.600 i 7.700 anys d'antiguitat) així com altres materials, entre ells, sílex de rebuig, que no era prou bo per fer-ne eines (és sílex amb fractures) o masses d'entre 1 i 3 quilos amb les quals trencaven la calcària per trobar els nòduls de sílex.

D'aquestes troballes també n'ha parlat per Ràdio Balaguer l'alcalde de Castelló, que també ha assenyalat que encara queda molt per excavar per la qual cosa confia que el projecte pugui comptar amb noves subvencions per tal de seguir actuant durant 4 anys més en aquestes pedreres.

Des de la prehistòria fins a l'actualitat hi ha restes de molts períodes al terme de Castelló i pel que fa a les pedreres des de l'ajuntament ja estan estudiant museïtzar la zona per posar en valor el jaciment i convertir-lo en un nou espai de promoció turística i patrimonial del municipi.