L'escola Bressola i l'escriptora Maria Barbal, guanyadors del XXXII Premi Comte Jaume d'Urgell que atorga la Paeria de Balaguer

L'escola Bressola i l'escriptora Maria Barbal són els guanyadors del XXXII Premi Comte Jaume d'Urgell que atorga la Paeria de Balaguer. Es tracta d'un premi que reconeix a persones i a entitats dels Països Catalans que per la seva força cultural, la seva original trajectòria, i la gran capacitat de comunicació de la seva feina i obra, fan que siguin exemples per fer més gran i més rica la xarxa natural i real dels països de parla catalana i dels seus ciutadans.

Els guanyadors els va decidir per unanimitat el jurat del premi fa unes setmanes, el mateix jurat que ha decidit que a partir d'ara el premi compti amb dues categories, la individual i la col·lectiva, segons ha explicat en el paer de Cultura, Arnau Torrente, que també diu que "els dos premiats són molt adequats pel moment actual amb tot el que estan vivint a la Catalunya Nord amb el tema de la llengua catalana i la llei francesa i la Maria Barbal, una escriptora de Tremp que allà mateix rebrà aquesta setmana el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes".

Eñ jurat del premi estava format enguany per Anna Oliver, advocada i activista cultural presidenta de l'Acció Cultural del País Valencià; Marta Rovira, sociòloga i escriptora; Marina Llansana, filòloga i periodista; Xus Llavero, de la delegació d'Òmnium a Lleida; Natàlia Lloreta, directora executiva de Fira Tàrrega; Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de Balaguer; Arnau Torrente, paer de Cultura; Josep Vallverdú, escriptor; Miquel Plensa; president del Consell Comarcal de la Noguera; Joan Biscarri, doctor en psicologia; i Francesc Canosa, periodista.

Maria Barbal va néixer a Tremp i recentment ha estat guardonada amb el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural des de l'any 1969. Va estudiar Filosofia i Lletres i després va iniciar la seva dedicació a l'ensenyament.  Després de versos i algunes narracions, cap als trenta anys escriu la seva primera novel·la, Pedra de tartera, amb què va guanyar el premi Joaquim Ruyra 1984.
Tot i la dificultat d'alternar la professió, l'escriptura i la maternitat, des de l'any 1985 ha publicat cinc novel·les i tres llibres de contes, a més de la producció infantil i la redacció sovintejada d'articles i de reflexions que han estat matèria de xerrades.

La seva obra editada s'agrupa en quatre apartats: novel·la, contes per a lectors adults, col·laboracions a la premsa i contes infantils. La novel·la és el gènere en el qual se sent més còmoda i pel qual ha rebut molt de reconeixement. Els temes preferits per l'autora són la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.

LA BRESSOLA és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. Aquesta agrupació d'escoles laiques va esdevenir un referent de l'activisme cultural i polític a la Catalunya Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes, i per la qual se li va concedir el 2007 la Creu de Sant Jordi.

Recentment, la sentència del Consell Constitucional francès barrant el pas a l'ensenyament immersiu del català ha provocat molt malestar a la comunitat educativa i a la societat de la Catalunya del Nord. L'anomenada 'llei Molac', elaborada pel diputat bretó Paul Molac pretenia defensar la protecció del patrimoni de les llengües regionals i la seva promoció, per primera vegada en diverses dècades. Tot i això, la immersió lingüística en català i altres llengües regionals ha estat tombada perquè "la llengua de la República és el francès". La prohibició pot afectar escoles que imparteixin classes en bretó, basc, català o occità. Des de les Escoles Bressola s'ha resumit molt bé el trànsit que s'ha viscut entre l'aprovació de la llei i la seva derogació pel part del Constitucional: "Amb poques setmanes de diferència hem passat de l'esperança a la indignació". Aquesta indignació és el sentiment que va marcar el comunicat que van emetre per valorar la sentència i convocar una manifestació a favor del sistema immersió el passat 29 de maig a la plaça de Catalunya de Perpinyà. La sentència no només reafirma la supremacia del francès respecte totes les llengües de l'Estat, sinó que posa en risc el model educatiu de la Bressola, perquè, segons la sentència, seria "il·legal" ensenyar en català.

Els premiats s'han donat a conèixer aquest diumenge durant l'acte de l'ofrena floral al comte Jaume d'Urgell per commemorar el 588è aniversari de la seva mort. A l'acte hi han participat el president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa,  representats del Casal Pere III de Balaguer i, entre altres, el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, que ha adreçat unes paraules als assistents.

Després dels parlaments s'ha fet un concert de sardanes a càrrec de la Bellpuig Cobla a la placeta de Sant Domènec.  

Aquest és un acte que celebra cada any al voltant d'aquestes dates, ja que l'1 de juny es commemora l'aniversari de la mort del comte Jaume d'Urgell. El 1414 va ser fet presoner a Balaguer i va morir l'any 1433 al castell de Xàtiva després de passar per diverses presons.

Durant l'acte, d'altra banda, també s'ha presentat el logotip de Balaguer Capital de la Sardana 2022. El logotip compta amb els colors de l'escut urgellenc per reivindicar el passat de Balaguer com a ciutat comtal.