Més de seixanta municipis de les comarques de Lleida s'han sotmès en els últims quatre anys a plans d'ajustament econòmic i financer per evitar el risc que l'Estat intervingui els seus comptes.
Més de seixanta municipis de les comarques de Lleida s'han sotmès en els últims quatre anys, segons publica el diari Segre, a plans d'ajustament econòmic i financer per evitar el risc que l'Estat intervingui els seus comptes, tal com ha fet aquest mes amb l'ajuntament de Madrid. Molt abans de l'article 155, la llei d'estabilitat pressupostària del 2012 i la reforma de la llei local del 2013 van atorgar al Govern central la capacitat de sancionar, intervenir i, fins i tot, dissoldre consistoris i altres ens locals que incompleixin objectius sobre límits de despesa, de deute i de terminis de pagaments a proveïdors. Una trentena d'ajuntaments tenen plans d'ajustament en vigor, i en almenys una dotzena es prolonguen fins al 2018.
Alguns han encadenat dos plans d'aquest tipus en els últims quatre anys, mentre que d'altres han complert els seus sense la necessitat de fer nous ajustaments i han aconseguit adaptar-se als criteris d'equilibri econòmic que fixa l'Estat. Un exemple d'això últim és el municipi de Cervera, actualment sense pla econòmic financer, després de sotmetre's a un el 2014 i el 2015.
Altres capitals com Balaguer, Mollerussa i
En cas d'incompliment, la norma preveu retencions de fons, multes coercitives i, en última instància, "la dissolució dels òrgans de la corporació local".
