Mor l'escriptora de Balaguer, Teresa Pàmies, a l'edat de 92 anys. Les seves cendres reposaran al cementiri de la capital de la Noguera.
L'escriptora de Balaguer, Teresa Pàmies, va morir ahir a l'edat de 92 anys a Granada, a casa d'un dels seus fills.
Amb la seva mort desapareix un dels últims representants de la generació d'escriptors de l'exili i d'intel·lectuals compromesos amb la democràcia, les llibertats i els drets de la dona.
Maria Pàmies tenia aquest matí aquestes paraules de record cap a la seva germana.
Àudio
La mateixa Maria Pàmies ens ha explicat com es va assabentar ahir de la notícia de la mort de la seva germana alhora que ens ha confirmat que les cendres de l'escriptora reposaran a Balaguer, un acte que serà obert a tota la ciutadania.
Àudio
La literatura de Teresa Pàmies està marcada per un to autobiogràfic i per l'experiència de l'exili. Entre les seves obres destaca "Testament a Praga", escrita en col·laboració amb el seu pare, i amb la qual va guanyar el Premi Josep Pla el 1970 i es va fer coneguda. Entre els reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001 i el Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme el 2006.
Per la seva germana Maria, l'obra de la Teresa Pàmies és sobretot entenedora i propera a la gent.
Àudio
Teresa Pàmies va néixer el 1919 a Balaguer en una família d'ideologia comunista. Anava per a modista quan va esclatar la Guerra Civil. Llavors, aquella vida més o menys previsible es va convertir en una biografia plena compromís i literatura. El context la va portar a militar al Partit Socialista amb tan sols setze anys. Aviat, Teresa Pàmies es convertiria en un referent polític per a molts catalans.
L'any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França amb el seu pare. Després, va viatjar a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on va començar a estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa i es va instal·lar a Praga, on va exercir de periodista com a directora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Des de l'estranger escrivia per a revistes com "Serra d'Or" i "Oriflama".
A principis dels setanta va tornar a Catalunya, on es va dedicar plenament a la literatura.
Durant tots aquests anys mai va oblidar Balaguer, tal i com també recordava avui la seva germana.
Àudio
Recordem que fa poc més de tres anys, Teresa Pàmies va donar part del seu llegat de llibres, fotos personals, premis i reconeixements a la seva ciutat natal. Al gener del 2009, la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer va estrenar un espai dedicat a l'autora amb aquestes obres i guardons -entre els quals la Creu de Sant Jordi i l'escultora del Premi de les Lletres Catalanes-, en un acte al qual ja no va poder assistir.
Ahir es va guardar un minut de silenci per la seva mort durant el ple municipal celebrat a l'ajuntament. L'alcalde, Josep Maria Roigé, ha lamentat avui en el programa "Directe a l'alcaldia" la desaparició d'"un referent, d'una dona exemplar en defensa dels seus principis i lluitadora durant el franquisme".
L'ajuntament no ha concretat encara quin tipus d'homenatge retrà a l'escriptora Teresa Pàmies tot i que està estudiant diverses possibilitats, entre elles, dedicar-li un carrer, un premi literari o posar el seu nom a alguna escola o biblioteca de la ciutat.
Àudio
El primer èxit de Teresa Pàmies, va ser "Testament a Praga", escrit en col·laboració amb el seu pare, i que va guanyar el Premi Josep Pla. De les seves obres destaquen les que tenen un significat polític, com "Va ploure tot el dia" i "Quan érem capitans". Entre les seves novel·les sobresurten "La primavera de l'àvia" i "La filla del gudari".
Pàmies també va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com l'"Avui", "El Temps" o "Serra d'Or". En la majoria d'obres hi havia un rerefons autobiogràfic, que en alguns casos reflectia la relació amb el seu marit, Gregorio López Raimundo, dirigent clandestí del PSUC a Barcelona durant molts anys.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes -va ser la segona dona distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda-. La seva obra és un testimoniatge subjectiu, directe i compromès que recull les vivències personals, unes experiències que també formen part de la història col·lectiva. És aquest precisament el valor de l'obra de Teresa Pàmies.
Entre les seves facetes també destaca la radiofònica, va col·laborar-hi durant 22 anys. Se la recorda pel seu pas pel programa "Geografia Humana", de Catalunya Ràdio, de Maite Sadurní. Abans ho havia fet al Matí de Josep Cuní o al Suplement amb Xavier Solà.
Àudios a: http://www.radiobalaguer.cat/audios/podcast/index.php?id=2866
