Paneque anuncia que les emissions de CO2 baixen sota nivells de 1990, però reclama fixar un "rumb clar" fins al 2030. Defensa un pressupost de carboni "ambiciós" amb un 31% menys de gasos d'efecte hivernacle i mesures a tots els sectors

Sílvia Paneque ha obert el ple destacant la gravetat dels fenòmens climàtics que afecten el país. “Les onades de calor són més freqüents, les sequeres amenacen recursos i activitats econòmiques, i les pluges torrencials posen a prova infraestructures i municipis”, ha alertat. Ha subratllat que la constatació d’aquesta situació “no és alarmisme, sinó una realitat greu, que exigeix una resposta necessària. Ja no parlem d’escenaris de futur, sinó de problemes immediats, que afecten la salut, la seguretat i la qualitat de vida de la nostra ciutadania”, ha valorat.

Ha recordat que el diagnòstic científic és clar: “El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic assenyala que l’activitat humana és la principal causa de l’escalfament global i que els seus efectes s’acceleren més ràpidament del que preveien els models de fa només uns anys”. Davant d'això, ha apuntat, la política "no pot limitar-se a gestos simbòlics", sinó que ha de dotar-se d'instruments "ambiciosos, mesurables i vinculants".

Paneque ha explicat que els pressupostos de carboni “són l’eina que permet saber quina és la quantitat màxima d’emissions que es poden generar en un període concret, sector per sector, i que obliga a corregir desviacions en el cas que es produeixen”.

Així mateix, ha insistit que Catalunya, com a territori mediterrani, “està encara més exposada a l'escalfament global que d'altres territoris, perquè el mar ha incrementat els graus de calor”, i ha remarcat la necessitat de mesures adaptatives immediates. "Moltes activitats econòmiques del nostre país depenen de recursos naturals sensibles. No s'hi val a badar!", ha etzibat. 

Resultats i reptes

Paneque ha aprofitat la seva intervenció per anunciar que “el 2023 Catalunya va emetre 38,36 milions de tones de CO₂ equivalen, situant-se primera vegada des de fa més de 30 anys per sota del nivell d’emissions de 1990. Tot i celebrar aquesta fita, ha advertit que encara queda feina per fer: “Encara tenim el repte d'accelerar el ritme de reducció per assolir els objectius internacionals i europeus. Per això cal fixar rumbs clars i objectius compartits”.

Per això, ha destacat la importància de comprendre la composició de les emissions i actuar sobre mobilitat, producció i forma de viure, fent que la sostenibilitat sigui una “marca d’excel·lència” del país. Alhora, ha subratllat que els embornals climàtics desenvolupen un paper clau: “Els nostres boscos i sòls forestals absorbeixen més de 5,7 milions de tones de CO2 cada any, reduint les emissions netes fins a 32,6 milions. Aquestes absorcions són un tresor ambiental i una infraestructura natural. Necessiten polítiques actives de gestió forestal, prevenció d’incendis i restauració ecològica. I malgrat la seva importància, no poden substituir la reducció d’emissions brutes”, ha comentat.

Reducció del 31% de les emissions

La proposta del Govern passa per reduir en un 31% les emissions de gasos hivernacle en els pròxims cinc anys en comparació amb el 1990. En nombres absoluts, fixa que durant el quinquenni 2026-2030 es puguin emetre un màxim de 161,6 milions de tones de CO2 equivalent.

D’acord amb el text, l'àmbit dels residus ha de ser el que més redueixi les emissions respecte al 1990 amb un 57%, seguit de l'energia amb un 50%, els serveis amb un 45% i la indústria amb un 33%. En el cas de l'àmbit residencial, la disminució se situa en un 29%, l'agricultura i la ramaderia en un 22% i els transports són els que menys s'espera que es redueixin amb un 19%.

Tot plegat ho va aprovar el Consell Executiu del 29 de juliol passat i la llei del canvi climàtic indica que ha de ser el Parlament qui doni llum verda als pressupostos de carboni.

Objectius sectorials amb mesures concretes

La portaveu ha assegurat que el Govern treballa per eliminar totes les energies brutes i impulsar un desplegament massiu però ordenat d’instal·lacions d’energies renovables, parcs solars i eòlics. Així mateix, pretén fomentar i impulsar de Comunitats Energètiques Locals. 

Pel que fa a la indústria, ha dit que cal apostar per electrificació i substitució de combustibles convencionals per renovables, implementar plans de descarbonització i avançar en l’emmagatzematge de CO₂. Ha apuntat que aquesta tecnologia està en fase inicial, i ha dit que requerirà la capacitat de les empreses de portar a terme proves pilot i adoptar solucions. 

En el sector residencial, les mesures que contemplen els pressupostos inclouen electrificació de climatització amb aerotèrmia, introducció d’energies verdes i millora de l’eficiència energètica. Paneque ha remarcat que fora de l’àrea metropolitana la xarxa elèctrica presenta certes deficiències que cal solucionar. A banda, ha avançat que el Departament està treballant juntament amb la Direcció General d’Habitatge i amb l’Institut Català de Finances (ICF) per desplegar un crèdit específic, bonificat amb Fons Climàtic, adreçat a aquesta finalitat.

Pel que fa a agricultura i ramaderia, el Govern ha focalitzat la reducció en el desplegament de l’Estratègia del Biogàs i en la posada en marxa de plantes com la de La Sentiu, que permeten reduir emissions de metà i incrementar l’autosuficiència energètica.

En transport, Paneque ha detallat que es combinaran mesures per fomentar el vehicle elèctric, incrementar punts de recàrrega, millorar el transport públic i traslladar mercaderies de carretera a ferrocarril, tot planificat en un procés gradual i amb estudi previ. També ha destacat els Plans de Desplaçament d’Empresa per impulsar transport col·lectiu i vehicles compartits.

A més, ha indicat que els serveis i el sector de residus també hauran de contribuir a la descarbonització. La portaveu ha citat el projecte de captació de metà en abocadors, amb la producció de biometà, i ha explicat que s'ha finançat un estudi de la UAB per analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes instal·lacions. En aquest sentit, ha posat l’exemple de Can Mata com a model d'èxit.

Una transició justa i pròspera

La portaveu ha conclòs que “per al Govern, la prioritat és que la transició ecològica sigui justa i, sobretot, pròspera”. Ha defensat que si es fa bé, Catalunya pot guanyar en economia moderna, reducció de desigualtats, salut pública, ocupació de qualitat, reindustrialització verda, atracció de talent i innovació, i millora de la qualitat de vida.

Paneque ha insistit que els pressupostos de carboni no són només un objectiu, sinó un instrument que garanteix que totes les polítiques públiques vagin en la mateixa direcció, amb control anual per part del Comitè d’Experts i supervisió parlamentària. 

La proposta dels experts: reducció del 42%

Montserrat Termes, presidenta del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, ha intervingut en el ple per presentar la proposta de pressupostos que ha elaborat aquest organisme i que passa per una reducció del 42% d’emissions el 2030 respecte al 1990 i del 67% el 2035, amb una senda que arribaria a una reducció del 86% el 2040. Ha lamentat els cinc anys de retard en l’aprovació dels pressupostos que s’haurien d’haver presentar l’any 2020 i aplicar-se gairebé immediatament. Així, ha reconegut que els membres del comitè en alguns moments s’han sentit “una mica sols”.

Pel que fa a les mesures sectorials, ha apostat per un desplegament accelerat de les energies renovables, així com emmagatzematge i xarxes intel·ligents en el sector energètic. A la indústria, ha defensat l’electrificació i l’eficiència. En transport, ha dit que cal impulsar del transport públic, la intermodalitat i la reducció de vols de curta durada. A banda, en agricultura i ramaderia, ha demanat modernitzar i aplicar una transformació estructural de tot l’àmbit. Finalment, en matèria d’edificis i serveis, ha considerat que cal fer una rehabilitació profunda i ha apostat per l’electrificació. Així mateix, ha subratllat la necessitat de protegir “tots els embornals de carboni natural” i coordinar l’acció entre sectors i administracions.

La presidenta del comitè, també s’ha referit a les dades oficials de 2023 i a la reducció per sota dels nivells de 1990 que ha mencionat Paneque. En aquesta línia, ha afirmat que si es manté la tendència actual, “el pressupost de 403 milions de tones per al període 2021-2035 s’esgotarà el 2029”.

Termes ha avisat que no s’està parlant “només de números, sinó de responsabilitat futura” i ha subratllat que “el que es decideixi en aquesta cambra marcarà el futur de Catalunya i la vida de les generacions que vindran, així com la competitivitat de l’economia com a mínim en els propers cinc anys”.

“Aprovar els pressupostos de carboni, els millors possibles, és el primer pas per recuperar el temps perdut i garantir un futur viable per Catalunya i per a les generacions futures”, ha considerat Termes que ha insistit que “sense pressupostos, no existeix marc per orientar les polítiques sectorials ni per garantir que Catalunya compleixi els compromisos europeus i internacionals”.