Pau Vallvé: 'Més que canviar jo, ha canviat la relació que tinc amb la meva feina'. El cantautor publica aquest divendres ': )', el seu darrer disc d'estudi, que parla sobre 'l'alegria retrobar-se'

El cantautor Pau Vallvé estrena aquest divendres ': )' (autoeditat), el seu darrer disc d'estudi que adopta una temàtica "més feliç" i en què aborda "l'alegria de retrobar-se". "Més que canviar jo, ha canviat la relació que tinc amb la meva feina, que és compondre", assegura en una entrevista amb l'ACN. Es refereix així al fet que al disc parla sobre moments feliços i temes positius, allunyant-se dels tòpics més introspectius i reflexius de l'anterior àlbum, 'La vida és ara'. Segons Vallvé, "abans feia servir els dies dolents per fer cançons, com una via d'escapament". Ara, en canvi, intenta fer "discos més representatius, tot i ser un repte". "Fer cançons tristes és molt fàcil, i que te les comprin, encara ho és més", opina.

Vallvé explica que aquest és un procés que va començar a desenvolupar ja fa uns quants discs, tot i que el canvi no va passar per ell sinó per l'aprenentatge de "parlar de les coses positives". Assegura que és "més complicat" fer cançons sobre els dies bons, perquè quan estàs bé "no tens la necessitat d'explicar-ho més".

Entén ': )' com "una evolució del darrer disc",que es va gravar en un soterrani durant el confinament i de manera molt aïllada. En canvi, ': )' ha comptat amb la participació d'amics i familiars fruit d'un procés creatiu més comunitari. "No és que jo hagi volgut compensar el disc anterior, sinó que la pròpia vida ens ha volgut compensar després de la pandèmia", declara.

Un canvi en el procés creatiu

Tot i que Pau Vallvé "sempre funciona de la mateixa manera", escrivint i composant cada dia i recopilant un "sac on hi aboca les idees i les lletres", el gran canvi aquest cop ha estat "la tria" que n'ha fet. "Sortir de la pandèmia ha estat molt intens, i les temàtiques que m'he trobat al sac són molt més positives", assegura. De fet, assegura que per a cada disc fa entre 60 i 80 cançons, de les quals en grava unes 25, i n'acaben integrant 11.

L'altre gran canvi en el procés de concepció d'aquest disc ha estat que, al final de tot, hi han participat persones properes a Vallvé. Abans, ni la seva parella, ni la família ni amics escoltaven el disc "fins que estava publicat a Spotify". En aquest cas, li va fer "molta il·lusió" poder comptar amb la participació del seu cercle més proper a algunes cançons.

D'aquesta manera, al maig, quan ja tenia el disc enllestit, va reunir-los a tots en una rotllana amb un gran micròfon al mig i va enregistrar les reaccions en directe del primer cop que sentien les cançons. Més tard, els va fer servir de cor popular en algunes parts dels temes, com 'Això ja està'.

El nou imaginari de Pau Vallvé

El títol del disc "és un gest que no es pot pronunciar", relata el cantautor. "És un moment molt bonic, i em feia molta mandra intentar racionalitzar en paraules un disc que va justament d'això, de deixar-se anar i cuidar-nos", afirma. A més a més, ho considera també un "logotip personal" que utilitza per a firmar els correus electrònics o els posts a xarxes socials.

D'altra banda, la portada busca enllaçar aquest disc amb l'anterior, ja que hi apareixen unes buguenvíl·lies, el títol del primer tema de 'La vida és ara'. "En aquella cançó preguntava si seríem capaços de veure florir les buguenvíl·lies, i em semblava que un disc tan feliç havia de dur a la portada aquest símbol", explica a l'Agència.

La precarietat com a tret generacional

A Pau Vallvé el sorprèn haver arribat a ser una espècie d'icona d'una generació basada en la precarietat "a molts nivells", com ell mateix expressa. "Som una generació que ens ha tocat aguantar incertesa per totes bandes, i vaig pensar que era el moment de posar en paraules el que ens passa a tots", declara.

En el seu cas, va començar amb l'autogestió total de la seva carrera "per un tema de precarietat", ja que "no li sortien els números" amb els discs que feia. Segons relata, va començar a fer-ho "per sobreviure", però ara ho ha anat convertint en una "actitud" i en "gairebé una opinió política".

I tot i que li agrada poder arribar al públic sense intermediaris, si el projecte es va fent gros, arribarà un moment que "no podrà arribar a més", assegura. "M'agradaria fer només de músic, però estic davant l'ordinador fent de tot menys de músic molts cops", declara.

En aquest sentit, recorda que continua vivint en un pis de lloguer, té un cotxe de 2.000 euros de segona mà que l'any que ve no podrà entrar a Barcelona i si aquest disc no va bé, haurà de repensar-se laboralment. "Aquesta és la paradoxa de la nostra generació, que encara que et vagin bé les coses, continuem sent precaris", conclou.

Un nou format de directe

El disc ha patit canvis en la manera d'encarar el directe, tot i que això no és cap novetat, ja que Vallvé té "la norma" de canviar de músics i de format a cada gira que fa. En la d'aquest disc anirà acompanyat per dues bateries, un teclista i un percussionista, a més d'ell mateix, amb l'objectiu de "tenir un punt més de polirítmia i de cant grupal". "És una 'putada' tenir aquesta norma, perquè és molta més feina, però també em permet fer els discs amb molta més llibertat, i anar de gira ensenyant novetats cada cop", declara.

Aquesta nova formació es "presentarà en societat" en quatre concerts aquest 2022, a Girona, Vic, Tarragona i Barcelona, tot i que aquest darrer tindrà dos passis. La gira oficial del nou disc començarà el 2023, amb la intenció de "durar al llarg de tot l'any", assegura Vallvé.