L’excepcional acústica de la col·legiata de Sant Pere de Ponts va elevar ahir a la nit la proposta musical de la reconeguda concertista Alba Ventura en el marc del festival d’estiu extraordinari que l’Ajuntament de Ponts ha organitzat amb motiu del mil·lenari del monument i que ha esdevingut un dels reclams principals de la commemoració que s’articula a l’entorn de l’antiga església. Ventura, professora aquest 2024 del Curs Internacional de Música de Cervera, va oferir un concert prescrit per la Càtedra Cervera Emili Pujol que va permetre els espectadors gaudir d’una de les pianistes més reconegudes del moment. I és que l’actuació de la barcelonina en un espai únic i d’una acústica tan excepcional per a un concert a piano solo com és l’interior de la col·legiata mil·lenària va convertir la vetllada en una d’aquelles escasses nits imperdibles a la vida per a tots els presents. Pel que fa al repertori, Ventura va presentar les obres que formaran part del seu nou projecte discogràfic, previst per a finals d’any, i que inclou des d’obres de Frederic Mompou (concretament les cançons i danses números 8 i 9) i Alexander Scriabin als espectaculars 24 Preludis, op. 25 de Frédéric Chopin. Diveses alumnes d’Alba Ventura van seguir amb atenció i admiració el concert de la seva professora (Ventura és professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu i directora de l’Acadèmia Marshall).
 
Cal recordar que cada quinze dies, sempre en divendres i a les deu la nit, la col·legiata de Sant Pere de Ponts acull un esdeveniment artístic de format petit i mitjà. Així doncs, Ventura cedirà el testimoni al Trio Fortuny (Joel Bardolet, Pau Codina i Marc Heredia), que el 2 d’agost presentarà en col·laboració amb la prestigiosa companyia de dansa catalana Mal Pelo el programa La Nit, que recull, entre d’altres, l’arranjament per a trio amb piano d’Eduard Steuermann de La nit transfigurada de Schönberg i obres de compositors menys sovintejats com el suís-nord-americà Ernest Bloch o la francesa Mel Bonis. A manera de fermall del festival d’estiu, el divendres 30 d’agost, i en aquest cas a l’esplanada de Sant Pere (exterior), actuarà Maria del Mar Bonet, una de les veus de referència de la cançó mediterrània i tota una icona de la nostra cultura, en l’únic concert gratuït del cicle gràcies al patrocini d’una empresa local.
 
Les entrades per a les actuacions del festival d’estiu extraordinari es poden adquirir onlinea través del web www.ponts.cat (via la plataforma Entrápolis) i físicament al Patronat de Turisme de Ponts. L’oferta cultural dels divendres d’estiu a Ponts suma la possibilitat de tastar, en el marc del festival d’estiu, el vi del Mil·lenari i altres productes gràcies al servei de restauració ofert per L’Apagallums.
 
Una mica d’història
 
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats.
Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
 
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
 
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
 
Sobre el monument
 
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
 
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.