PRIMAVERA A LA MERCANTIL. La sala Mercantil presenta la Programació de primavera amb vuit espectacles de teatre, dansa, objectes i titelles
La temporada s’inaugura amb El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai (12 abril), un bell espectacle que reviu la història d’un de tants mestres afusellats pel franquisme. La història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes l’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar.
Pell muda (18 i 19 abril), de la cia Llumeü, omplirà la sala Mercantil de dansa contemporània amb una peça artística sobre el valor de la transformació que combina acrobàcies aèries de circ, malabars, dansa i teatre físic. La proposta s’emmarca dins el cicle de dansa de proximitat T’apropem allò que ens mou, impulsat per On el teatre batega i en el que La Mercantil hi forma part.
Desaparellats (26 abril) tanca el mes d’abril amb una comèdia de Ramon Pardina tendra i esbojarrada sobre les segones oportunitats, l’amor i les decisions més importants de l’existència que marquen una vida. L’espectacle, que es va estrenar a Barcelona durant el mes de novembre, realitzarà a La Mercantil la residència tècnica per preparar la seva gira que dona el tret de sortida a Balaguer.
Aquesta primavera aterra de nou la Fira de Titelles de Lleida a Balaguer amb Point (2 maig), de Jordi Bertran, un referent mundial en l'art del titella i el teatre d'objectes. L'obra, que juga amb la percepció de l'espectador, crea històries que oscil·len entre l’abstracció, l’humor, les referències literàries i la poesia visual. L’espectacle va ser guardonat amb el Premi Drac d’Or La Mercantil a l’anterior edició de la fira.
Al maig, torna a casa Artiga (15 i 17 maig), una obra escrita per Daniel J. Meyer, interpretada per Javier Lázaro i creada a la mateixa sala Mercantil, sobre un progenitor que necessita renunciar a la responsabilitat d'un fill menor adolescent per mantenir la seva integritat pròpia com a adult. L’espectacle va ser el més aplaudit de la temporada 2024-25 i, recentment, ha finalitzat la seva temporada a Madrid.
Amb Eucaristia (31 maig), Festival visibles presenta un cant a la lluita contra l'estigma i la injustícia del tracte que la societat dóna a les persones amb patiment mental. La companyia Els Brots és una de les poques companyies catalanes que perduren en el temps formades per intèrprets que sofreixen trastorns mentals.
El mes de juny ens porta 4200 km (7 juny), una obra de dramatúrgia coral que reconstrueix poèticament la desaparició real d'una barcassa amb vint-i-cinc persones. L’espectacle, signat per la companyia valenciana Teatro de lo Inestable, mescla la màgia del món de les balenes amb la crua realitat dels viatges migratoris a la recerca d’un lloc millor.
I tanquen la temporada Anna Moliner i Joan Negrié amb I say potato (20 juny), una comèdia sobre la solitud, el pas del temps i la vida que un dia vam somiar tenir. Una història d’amor de veritat, que ni dura per sempre ni desapareix mai del tot. Una obra on la música té molt a dir-hi.
Aquesta primavera, sent l’escena a prop
